dilluns, 29 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (X)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Xafar:
Trepitjar. Fer pressió en los peus damunt una cosa. (cast. pisar, pisotear).

Xafardejar:
Fer lo xafarder/ra.

Xafarder/ra:
Persona que parla més o menys malèvolament d'alguna persona o cosa, dient-ne lo que vol, lo que pensa o lo que ha sentit, fonamentat o no. (cast. chismoso).

Xafagor:
Calor sufocant d'un ambient calent i encalmat. (cast. bochorno).

Xalador/ra:
Propens a xalar i fer xalar els atres. (cast. alegre, divertido).

Xalar:
Esbargir-se alegrement. «He xalat molt fen este llibre».
«Hi ha una teoria on se diu que, antigament, la gent vivia per treballar i sols xalaven a les Festes Majors. Los fruits d’aquestes xaleres naixien al cap de nou mesos i així se forjava el caràcter d’un poble d’acord als signes del zodíac, o tots eren Cranc o Balança o Sagitari, etc. Sempre hi podia haver alguna excepció totalment justificada, com per exemple la del faldut nascut lo 10 de maig on no lligava la seua concepció en cap de les nostres festes majors, però resulta que la germana de sa mare vivia a La Galera i sons pares havien anat a les Festes Majors de Sant Llorenç, lo 10 d’agost, dia matemàtic de la seua xalera. Feta aquesta reflexió, podreu analitzar les dates dels vostres avantpassats i voreu com, majoritàriament, la regla es compleix. Jo vaig nàixer lo 18 de juliol, per tant, fet lo 18 d’octubre. Tinc un pedigrí faldut 100%, per haver nascut a ca mons güelos, al centre del poble, i per haver estat fet a la xalera de Festes Majors de Sant Lluc. Podeu vore lo contents que anaven mons pares aquell 18 d’octubre de 1955, no se si abans o després d’haver-me fet».

Xalera:
Festa. «De joves fotíem unes xaleres que deu-n'hi-do».

Xamba:
Bona sort. Casualitat.

Xampany:
Vi escumós (de tota la vida) que preníem a festes i dies senyalats fins que un dia los francesos van dir que tenien la patent del nom i el van haver de canviar pel mot cava a les etiquetes comercials. Això no vol dir que natros fem un pecat mortal en l'utilitzar-la, ans al contrari, tan correcte és dir «Per Nadal veurem xampany de Godall» com «Per Nadal veurem cava de Godall».

en Xancla:
Sense acabar de passar el peu dins un calçat. (cast. en chancleta).

Xano-Xano:
A poc a poc (aplicat a caminar).

Xanxull:
Negoci il·lícit, confabulació, trampa, intriga, tripijoc, embolic per obtenir algun guany. «Sempre porta un xanxull o atre entre mans».

Xanxuller:
Persona propensa a crear enrenous i embolics entre les atres.

Xaparrut:
Persona gairebé tan ample com alta. «Per aquesta paraula tinc un exemple molt clarificador, però no el ficaré. Si el fiqués, de ben segur que escoltaria la frase mítica: "Ves Neus, siempre van contra mi"».

Xapat:
En mobles és la cobertura o guarniment d’una fusta senzilla amb una fullola superposada i encolada de fusta bona.
*Xapat d'or*, també conegut com a "or laminat" a joieria i bijuteria, és posar una capa sòlida d'or molt prima a un base de metall com lo bronze.

Xapurrejar:
Parlar una llengua diferent de la teua però de manera molt bàsica, quasi de principiant: «Mi espic inglis a litel» . «Je parlé fransé tré joli».

Xarlotada:
Actuació pública grotesca o ridícula, que normalment es feia disfressat.
«Als bous del carrer del Pes solien fer xarlotada  Careto i Pesseta».

lo Xarnego:
Nom pel qual se coneix a Pedro Fumadó, propietari d’una ramaderia de bous.

Xarrameca:
Acció de xarrar insistentment.

Xarrar:
Parlar. «És molt millor enraonar que xarrar, pos quan enraonem fem servir la raó i quan xarrem no».

Xato:
Que té lo nas curt i aplanat. Camús.

Xeflis:
Minjada abundant i festosa.

Xeic o Xec:
Expressió usada per adreçar-se familiarment a algú. La joventut ara sols dir "tio".

Xera:
Festa. Gresca. Gatzara.

Xicot/ta:
Noi, noia.

Xicotet:
Menut. Petit.

Xic/ca:
Noi, noia.

Xill:
Crit estrident. Acció de xillar.

Xillar:
Xisclar.

Xim-Xim:
Nom popular del tradicional Ball de Mantons o Jota d’Ulldecona.
Lo Xim-Xim té un tret diferencial de les atres jotes i és que, en lloc de ballar-se formant una línia recta, les parelles encerclen la banda de música que se situa al mig. Atres trets diferencials los trobem a les balladores: lo monyo en forma de picaport, les arracades d'or llargues fins a quasi els muscles, i los bonics (i cars) Mantons de Manila.
«Se diu que per tindre complet lo pedigrí faldut  has d’haver ballat lo Xim-Xim almenys un cop a la vida. Jo ho he fet. Crec que va estar l’any 1973, l’únic cop que m’ho ha demanat una balladora. Sense adonar-me, me vaig quedar lo ventall que ella me va dixar i la vergonya me’l va fer guardar quasi 30 anys a la tauleta de nit. Ara tinc entès que el torna a tenir la propietària, pos finalment la meua família li va retornar».

Xip-Xap:
Onomatopeia per quan remenem la superfície de l'aigua movent-nos a dins. (cast. chapotear).

Xiqüelo/la:
Noi, noia.

Xiquet/ta:
Nen. Noi/a menut/da. Infant.

a la Xirinxina:
A collibè.

Xirla:
Escopinya maltesa. Rossellona. Mol·lusc poc valorat pel pes de la closca i la carn escassa, però que mos fotem molt a gust perquè és més econòmica que la cloïssa. Ben neta d’arena la solem ficar a la paella marinera.

Xirnac:
Trenc al cap o a la cara.

Xitxarra:
Pardal de color fosc i lo cap negre; minja llavoretes i cuquets, i quan canta sembla que fa gran xerrameca.

Xiular:
Fer un so expel·lint aire en força per la boca mentre tenim los llavis contrets o tibats. (cast. silbar). «Qui canta a la taula i xiula al llit, no té els cinc sentits complits».

Xiulit:
Acció de xiular. Xiulet. (cast. silbido).

Xivarri:
Soroll fort però confús de gent que parla o crida. (cast. escándalo).

Xixó:
Bony cap produït per un cop.

Xixonera:
Barret rígid per protegir lo cap dels xiquets i evitar fer-se xixons.

Xocar:
Venir de nou, sorprendre vivament com a cosa inesperada. «Me xoca molt vore a aquells dos junts, ...si no se poden vore!!!».

Xofer:
Persona que conduix un vehicle de motor per transportar persones.

Xollar:
Tallar els cabells arran.

Xona:
Mot canareu pel qual se coneix l'òrgan sexual femení, també anomenat Figa. També hem importat les expressions canareues «No siguis xona», «No facis lo xona» per dir «No siguis bobo», «No facis lo bobo».
«Lo més curiós és que lo Xona és l'idioma nadiu dels xones, un poble africà. És una de les llengües nigerocongoleses de la branca de les llengües bantus del sud i 11 milions de persones la tenen com a llengua materna. Pa que veigues».

Xop:
Pollancre. (cast. chopo). Arbre molt alt, de soca dreta, branques esteses, fulles molt peciolades, llises, més llargues que amples, ovades i aprimades en la punta.

Xop/a:
Molt mullat. (cast. calado, empapado, hecho una sopa).

Xopar:
Amarar d'aigua.

Xorrera:
Gotera o raig que cau per una canal, per un forat del teulat, etc.

Xoxa:
Mol·lusc marí, de molla roja i petxines negres que se fica a la paella d’arròs per donar-li bon gust. Molt més econòmic que l’almeja.

Xulit: © ULLDECONA.
Accelerar el joc de saltar a la corda.