divendres, 19 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (M)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Ma:
Forma femenina de l'adjectiu possessiu mon. «Ma mare no té nas i mon pare és xato».

Mabra:
Mabre. Peix hermafrodita de cos pla, semblant al sard, de color blanc argentat i faixes negroses de través damunt l'esquena.

Macabeu:
Varietat de raïm dolç de gra blanc i de vi perfumat molt bo.

Maça:
Eina semblant a un martell molt gran que servix en diferents oficis per a esclafar, trencar o aplanar alguna cosa.

Maçana:
Poma, tant hi fot Golden o Starking, però la millor per fer país és la de l’agre dolç.

Maçanera:
Una fabrica natural i ecològica de maçanes.

Maceta:
Eina semblant a un martell menut i robust que solen utilitzar los paletes.

Madalena:
Magdalena. Pastís de bescuit molt esponjós i de vegades aromatitzat, fet casolà de farina, ou, sucre i oli.
«Les Festes de la Magdalena són les festes majors de Castelló i els castellonencs pugen en romeria a l’Ermita de la Magdalena per tal de reafirmar-se com a poble. Com que mon pare treballava a Castelló pos teníem amics i vaig anar-hi moltes vegades, duent lo gaiato típic, una espècie de tortell típic penjat a la jaqueta i los pantalons curts de l’època. Erotisme total».

Madastra:
Madrastra. La dona d'algú en relació als fills que este té d'un matrimoni anterior.
«Tan mon pare com jo mateix li podem donar gracies a la seua madastra per dixar-lo als didos Lluc i Manuela quan m’agüelo Joanet i ella sen van anar a viure a Benicarló. Si no hagués estat així, mon pare no hauria tingut uns pares tan estimats ni jo uns iaios tant bons... i potser no hauria nascut o seria un benicarlando del PP. Fuig, fuig, que sols de pensar-hi m’agafen caguetes».

Madeixa:
Porció de fil de llana enrotllada formant un conjunt més o menys ordenat.
«Abans era corrent desfer un jersei de llana i fer-ne un de nou. Ma mare em feia estar en los braços oberts davant meu, i les mans separades uns 30 centímetres, mentre m’enrotllava la llana d’una ma a l’atra per desprès poder fer la madeixa. No se si ho feia per airejar-la o per fastiguejar-me. Li hauré de preguntar».

Malbé:
*Fet malbé*: Espatllat. Malmès.

Malaconsellar:
Donar mals consells.
*Això fa de malaconsellar* ve a significar: Si m’has demanat consell, pos no te’l vull donar. Aspavilat.

Malacostumar:
Acostumar malament. «Este xiquet està molt malacostumat».

Malànima:
Persona de mals sentiments.

Malavingut:
Que no s'avé en atres persones.

Malcarat:
Antipàtic.

Malcregut:
Que no creu, no complix o no fa allò que li manen. Desobedient.

Malcriador:
Educar als xiquets en excessiva permissivitat. «Se diu que los iaios son malcriadors perquè dixen fer als netets tot allò que volen i també els compren tot allò que los seus pares no volen comprar-los. Los pares se queixen adduint que així s’aconsegueix tirar per terra tota la faena que ells fan educant-los suposadament millor. El fet és donar sempre la culpa a atri.
La realitat dels pares d’avui en dia és que confonen llibertat i llibertinatge. Per tal de no “traumatitzar-los” i de “donar-los ales”, confien en que l’educació i la urbanitat dels seus fills aparegui tota sola o els hi sigui ensenyada a l’escola, sense voler comprendre que a l’escola se forma i a casa s’educa.
En cap moment diré que lo d’abans era millor. No ho era de totes totes, però entre una clatellada com abans i dixar que facin lo que vulguin com ara, hi ha centenars de possibilitats per explorar i millorar. Entre tots hem creat una societat d’extrems: o és molt bo o és una merda, sense voler admetre el mig bo, bo, regular i mig dolent».

Malcriat:
Que fa lo que vol. Que no té bones maneres i no respecta les normes mínimes de comportament.

Maldar: ©ULLDECONA.
Renyar. Recriminar. Normalment referit als xiquets.

Maldecap:
Preocupació. Molèstia provocada per una raó o atra.
Quan tenim un *Mal de cap*, com a  dolor del cap (cefalàlgia), semblarà que ho diem igual però ho escriurem separat i mos prendrem una aspirina.

Malea:
Arbustos i brosses que creixen a la terra sense conrear. «Se va fotre al mig la malea i va sortir tot esgarranxinat».

Malesa:
Acció dolenta que malmet alguna cosa. «Qui t’ha fet esta malesa al cotxe?».

Malíccia:
Malícia. Inclinació a fer el mal. Propensió a pensar malament. Mala voluntat envers algú.

Malnom:
Nom que se posa a algú, prenent-lo d'algun seu defecte, vici, qualitat, etc...
Poso d’exemple dos dels meus malnoms: «Campaneto», per la botiga de llepolies «La Campaneta» i «Pesseta», per lo malnom de ma güela, la dida de mon pare.

Mamantons:
Bords de les auliveres. Rebrots que surten a la soca d'un abre.

Mamella:
Cadascuna de les dos prominències que tenen les dones a cada costat del pit i que fan encendre als homes.
«Guapa!! Te podria llogar l’Ajuntament per allumenar lo carrer Major».

Manar:
*Com Déu mana*: Com cal. Atenent lo sentit comú.
*Què mana?*: Expressió respectuosa per respondre a una cridada feta per una persona que se li deu obediència: pares, iaios, ...

Manat:
Feix de coses que se pot agafar i portar en una mà. Ho fem servir a sovint quan parlem de cebes, calçots o alls tendres.
«Ara només comptem los ous per dotzenes, però abans los pagesos feien los tractes per dotzenes i lo manat portava una dotzena de peces».

Maneta:
Agulla de rellotge.

Mandonguilles:
Boletes fetes de mocs i que algunes persones desprès se les mengen, però no per culpa de la crisi financera sinó perquè se senten astronautes siderals i veuen la mandonguilla com una menja macrobiòtica. No hi veig cap atra explicació.

Mangrana:
Magrana, fruita del magraner, que té granets rojos.
«La pots preparar regada en vi i una miqueta de sucre. Per treure los granets cal partir-la per la mitat i, en una cullera sopera, vas pegant copets a la pell. Voràs com van caient los granets en un tres i no rés. Això m’ho va explicar lo metre del Restaurant Reno de Barcelona».

Mania:
1) Idea fixa.
2) Obsessió contra algú. «El mestre li té mania».
3) Fàstic. «Este arròs me fa mania».

Mànic:
Mànec.

Manillar:
Mecanisme de direcció per a les motos i per a les bicicletes.

Maniós:
Que té manies. Que té follies.

Manisa:
Rajola quadrangular, envernissada, generalment en dibuixos i que solem posar a la cuina i al quarto de bany.

Mano/a:
Germà/na. «Ma mano i ma mana estan de viatge».

Manso:
1) Bou castrat que s’utilitza per guiar la vacada.
2) Persona en la que se tenen relacions sexuals. «Ha vingut la Lluïsa i lo seu manso».

Mantecado:
Similar a l’anomenat gelat napolità o tall de gelat (frigo), però artesanal i preparat al mateix moment que’l demanaves.
«Solia ser de vainilla, nata o xocolata, separats o junts, i tenia dos galletes, una a cada costat. Lo venedor oficial a Ulldecona era lo carro de la Filets».

Mantellina:
Peça de roba fina o de punt de ganxo que porten les dones al cap per a anar a missa.

Manxa:
Instrument manual per a unflar les rodes de les bicicletes i les pilotes de futbol o basquet. També dit bomba.
*Manxar*: Fer anar la manxa. Unflar.

Manxada:
Arreglo” sexual masculí fet manualment. «La llegenda diu que si un dretà s’ho fa en la mà esquerra o un esquerrà en la mà dreta, se pot arribar a vore Venus sense allargavistes».

Maquineta:
Afila llapis. Instrument que s'utilitza per fer punta a un llapis. Antigament, se feia punta en lo gavinet i les maquinetes van fer aquesta faena molt més fàcil i van donar un resultat més uniforme. Lo llapis d'un fuster encara s'afila en lo gavinet per la seua forma plana.

Mare:
Al joc de conillets amagar, lo lloc d'on surt lo que paga i on poden refugiar-se i salvar-se els qui no han estat agafats.
*Tocar mare*: Tocar aquell lloc per salvar-se.

Màrfega:
Matalàs fet de palla o de parallofa de panís.

Margalló:
Bargalló.

Margant:
Que té una acidesa quasi desagradable. Amargant.

Marge:
Graó de terra, sovint revestit de pedres, que separa dos feixes situades ha diferent nivell o que servix per a aturar les esllavissades de terra.
«Lo jovent d’avui dia sols coneix per Marge a la dona d’en Homer Simpson».

Margenar:
Fer Marges.

Margor:
Amargor. Acidesa quasi desagradable.

Marimatxo:
Dona que mascleja.

Maroma:
Corda molt grossa. L'àncora dels vaixells sol estar lligada a una maroma.
«Tira més un pèl de figa que una maroma de barco».

Marraixó: ©ULLDECONA.
Recipient de terrissa, de forma aproximadament cilíndrica que té dos brocs i una ansa a la part superior, Servix per a tindre l’aigua fresca.

Martingala:
Tripijoc. Embolic. Acció enganyosa.
«Possiblement lo nom surt del procés estocàstic, en teoria de probabilitat, que du lo mateix nom. Un exemple d’aquest procés lo podem trobar al joc de la ruleta on la martingala consistiria a començar apostant una determinada quantitat, per exemple 1 euro, a roig. En cas de pèrdua, s'apostaria de nou a roig, però aquesta vegada, duplicant la quantitat i així, successivament, fins a guanyar l'aposta. Arribat este moment se compensarien les pèrdues i obtindríem com a benefici la primera quantitat apostada».

Mas:
Casa de pagès. Masia. «Lo Mas de Comú».
*Pareixes de mas*: Persona que no entén les coses bàsiques o està encantada.
«Si anem pujant de graó trobem que los de ciutat diuen “pareixes de poble”, los anglesos i alemanys diuen “pareixes espanyol”, los americans de USA diuen “pareixes mexicà” i los extraterrestres diuen “pareixes terrícola”».

Massa:
*Més que massa*: Una gran quantitat.

Matalap:
Matalàs. Sac rectangular de tela cosit de tots costats, que, farcit de llana o de plomes, servix per a gitar-se damunt.

Matalaper:
Ofici artesanal desaparegut avui dia. Era el que feia los matalaps en la llana de les ovelles.
«Per fer un matalap primer arreglava la llana picant-la i voleiant-la en dos bastons de castanyer, així treia los microbis de la llana. Un cop picada estenia la tela i ficava la llana a sobre, ben repartida per tota la tela perquè no fes bonys. Ho cobria en l' atra mitat de tela i la cosia per tot lo voltant. Llavors, en una agulla molt llarga, passava unes betes per una sèrie de forats que hi havia pel mig de la tela fent llaçada, evitant que la llana se bellugués dins lo matalàs, després cosia totes les cantonades».

Material:
Conjunt de coses necessàries per a realitzar un servei.
«Espera’m que ara porto el material».

Matxo:
(castellanisme). Mul. Mascle híbrid de cavall i burra o de burro i egua. Tot i que és un castellanisme, apareix a textos catalans dels anys 1159 i 1546.
*Pesar més que un matxo mort*: Tindre molt de pes. Ser molt feixuc.

Maulit:
Crit de gat. Miol.

Mec:
Bobo. Curt d’enteniment. «Ja ni ha prou de fer lo mec!».

Medalla:
Taca o ratlla de brutícia, especialment a la roba.

Medir:
Amidar. Avaluar l'extensió d'una cosa.

Melic:
Llombrígol.

Meló:
Fruit de la melonera.
*Meló de moro*: Síndria. Meló roig.
*Meló de tot l’any*: L’atre meló, lo de color blanc que és com una pilota de rugbi i que se conserva molts mesos sense podrir-se.
*Melona*: Meló llargarut, com una carabassa.
*Melons*: Mamelles. «No soc masclista, soc admirador de la bellesa!».

Melsa:
1) Glàndula vascular situada entre el budell gros i les costelles falses. (cast. bazo).
2) Flema, calma i lentitud per a obrar. (cast. pachorra). «Tens una melsa com un camp de futbol».

Menar:
Rodar, remenar. Més suau que a xulit.

Menescal:
A l’exèrcit romà existia el “veterinarius”, soldat que tenia cura de tots los animals emprats al context militar (guerra, càrrega, alimentació o sacrifici), però a l’època medieval, se va començar a fer servir lo mot franc menescal (marhskalk: “el que té cura dels cavalls”) per anomenar a aquell que se dedicava a l’atenció mèdica dels equins, sent obra dels pastors la guarició dels animals de ramat.
En les primeres dècades del segle XIX, al crear-se les escoles i facultats de veterinària, s’imposà la paraula “veterinari”, designant un camp d’activitats que anava molt més enllà dels cavalls. Tot i així, encara va perdurar molts anys menescal per designar, llavors si, al veterinari.

Menjadora:
Recipient on es posa el menjar per als animals.

Menos:
Castellanisme usat des de 1486. Menys.

Mentres:
Mentrestant. «Vaig a fer lo dinar i mentres, tu para la taula». «Mentres esperem lo cotxe de la Hife podríem fer un caraquillo».

Menut/da:
Noiet/Noieta. Xiquet/Xiqueta. 

Mera: ®ULLDECONA.
Anomenada actualment Plaça Sales i Ferré és una plaça del poble de referencia per trobar-se: «Quedem a la Mera» i antigament també servia com a límit per les passejades pel carrer Major: «Del Mercat a la Mera».

Merla:
Pardal de la família del Tord. Lo mascle sols ser negre i té lo bec groc-taronja. La femella no té lo bec tan cridaner, és més marronosa i té esquitxades al pit similars a les del tord però que se veuen a un tros lluny que no son lo mateix.

Mestrejar:
Cobrir els barandats de morter o guix, per allisar-los.

Metge:
*Visita de metge*: Estar-hi molt poca estona.

Migdia:
*Lo ple de migdia*: Fer la migdiada.

Mija:
Mesura o pes equivalent a la mitat d'una mesura principal i determinada. Mitja.
«Fica’m mija ració de calamars a la romana i una de musclos al vapor».

Ministre:
Alguacil. Per natros era «lo Pregonero».

Minjador:
1) Menjador. Lloc de la casa on se minja de manera solemne.
2) Home que minja molt.

Minjadora:
1) Lloc on dipositem lo minjar dels animals.
«Al Belem, lo Nen Jesús està a dins d’una menjadora».
2) Dona que minja molt.

Minjar:
1) Menjar. Mastegar i empassar-se aliment sòlid.
2) Menjar. Aliment sòlid que mingem.
*Minjar cervellets de canari*: Menjar les viandes més refinades, cares i apetitoses.
«Se comportava com si mingés cervellets de canari».
*Minjar més que una revolta de riu*: Minjar moltíssim, en excés.

Miqueta:
Una mica. Un poc (en tots els sentits materials i immaterials). «Espera'm una miqueta». «Lo xiquet té una miqueta de febra».

Misèria:
Brutícia, i especialment abundància de paràsits, com polls i xinxes.
«Estos xiquets estan carregats de misèria».

Missa:
L’església com edifici. «la porta de Missa, l’acera de Missa, los bancs de Missa, etc.».
*Església de Sant Lluc*: Temple gòtic en honor al patró que hi ha a la Plaça Major del poble. La seua construcció se va començar l'any 1373 i el 1421 se va consagrar l'altar major.

Misto:
Llumí. Cerilla.
*Fer misto*: Picar malament la bola de billar en lo taco.
«Pos jo dic misto i no llumí, que això és alguerès».
«Curiositat: Lo primer misto se dia “Lluquet” i no era faldut, era xino. Va ser a l’any 577»

Mocador:
Peça quadrada de roba que servix per a mocar-se i eixugar-se la suor o les llàgrimes.
*Mocador del cap*: lo que portaven les dones estès cobrint-los lo cap per damunt i pels costats.
*Mocador de fer farcells*: Peça quadrada de roba que servix per a embolicar o contenir alguna cosa i que solia ser a quadrets.

Modos:
*Tindre modos*: Tindre bones maneres i un tracte fi. Ser amable.

Moguda:
Calenta, en zel. «Aquesta gossa va moguda». També se diu de les xiques.

Moixarra:
Dorada. Peix de forma ovalada que s’alimenta de mol·lusc bivalves.

Moll:
Peix de color rogenc i de gust molt saborós que, en teoria, s'alimenta principalment de cucs i crustacis. «Perquè he dit que en teoria minja crustacis?: Quan vivíem a les Cases (1956-1960), van recuperar lo cos d’un pescador que s’havia ofegat i era ple de mollets que se’l minjàven. Això va fer que ma mare mai més ha tornat a minjar mollets. Natros, quan ne minjàvem i pel sol fet d’empudegar-la, li diem que havíem trobat un boto de bragueta a dins del mollet».

Molla:
Tros de pa un cop hem tret la crosta. «A mi m’agrada més la crosta que la molla».

Mòllera:
Peix d’escata menuda i uns característics bigotis a la part inferior de la boca. La carn blanca, suau i molt delicada, per això s’aconsella menjar-lo fregit i no per fer-lo a la cassola. Alguns diuen que els recorda al lluç.

Momos:
Fer ganyotes.

Mon:
Adjectiu possessiu masculí usat només atributivament i anteposat al nom. Mon i ma, com los atres possessius ton, ta i son, sa, eren usats normalment i freqüentment a la literatura antiga i a la Renaixença. Actualment s'usen poc, substituïts de manera preferent pels possessius el meu, la meva, el teu, etc. Podem dir que han desaparegut completament de quasi tot el Principat, i sols se conserven seguits de certs noms de parentesc a indrets genuïns i autèntics, com és lo cas d’Ulldecona. La forma plural masculina normal és mos, però és freqüent utilitzar la forma analògica mons en el llenguatge dialectal.

Mona:
Coca rodona, que porta un o dos ous en la closca, encallats dins la pasta de farina i que se minja per la Pasqua florida.
*Mona tapada* ©ULLDECONA: coca que forma una cavitat coberta, dins la qual hi ha trossos d'ou dur i de confitures.
*Pensar en la Mona de Pasqua*: Estar despistat.

Mongetes:
Crispetes. (cast. palomitas).

Monyo:
(castellanisme). Rotllana de cabells enrevoltats que duen les dones per portar la cabellera recollida. «Les güeles abans portaven un monyo que pareixia una pataca».

Moquilla:
Moc clar que cau quan fa fred.
«A l'hivern per la moquilla i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador».

Mordasses:
Estenalles. Les mordasses són eina essencial per als oficis de fuster, ferrer, boter i sabater.

Morra:
Joc paregut al Pedra, Paper i Tisora però en números. Consisteix en què dos jugadors posen una mà tancada i després l'obren simultàniament, al mateix temps que diuen un numero inferior a deu i guanya aquell que, en lo numero que diu, endevina la suma dels dits estesos de les dos mans. Està documentat que jugaven los faraons de l’Antic Egipte i Ciceró va escriure: «És persona digna aquella en qui pots jugar a la morra a la foscor».

Morrada:
Trompada. Cop violent.

Morral:
Boçal. «Com lo d’Hannibal!».

Morrandes:
Restes de menjar que se queden a la part superior o inferior dels llavis o dels  morros. «Torca't les morrandes!».

Morter:
1) Recipient que s'utilitza molt sovint en la cuina, per a triturar i barrejar productes, per a fer picades i també per a fer salses com l'allioli o la maionesa.
*mà de morter*: és la maça per a picar lo contingut d'un morter.
2) Mescla de ciment o calç, arena i aigua, que utilitzen los paletes. (cast. argamasa).

Mos:
1) Acció de mossegar.
*En lo mos a la boca*: En ple menjar. «M'has agafat en lo mos a la boca».
2) Forma dialectal del pronom personal dèbil de primera persona plural: nos, ens. «Ningú no mos va ensenyar a escriure lo nostre dialecte».

Mossegada:
Acte i efecte de mossegar.

Mostra:
1) Flor de l'olivera o del raïm.
2) Aturada que fa lo gos quan veu la caça.

Mudada:
Conjunt de la roba blanca de llit que se posa neta d'un cop.

Mudat:
1) Abans era quan te posaves la roba més nova, quan anaves “vestit de domenge”. Ben vestit. Avui en dia se diu quan un va molt arreglat o quan se vestix de manera diferent a l’habitual.
2) També se diu quan un va una mica “torrat”. Embriagat.

Muixama:
Salaó molt apreciada de la tonyina. Moixama.

Munt:
1) Conjunt de coses les unes sobre les atres formant una elevació.
2) Gran quantitat d’alguna cosa.

Munyeca:
Punt d'unió del braç i la mà. Canell. Mot que s’utilitza des de fa anys i que no consta tipificat com a castellanisme al Diccionari català-valencià-balear del IEC.

Murades: ©ULLDECONA.
Antigament els afores de la població. Ara carrer Murada de Dalt i carrer Murada de Baix. Lo centre històric del poble va estar emmurallat fins lo segle XIX i estava dividit en dos eixos perpendiculars. Un seria l’actual carrer Major i l’atre estaria format pels carrers del Pes i Sant Antoni. On confluïen los eixos i la muralla hi havia portes: la de Tortosa (actual Ajuntament), la de València (a la Mera), la de Morella (dalt de tot del carrer del Pes) i la de Mar (a on estava l’Abeurador).

Músic major:
Director de la banda de música.