diumenge, 28 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (V)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Valdre:
Variant de Valer, totalment correcta i que se fa servir habitualment al llenguatge col·loquial.
*Més val això*: Expressa acceptar una situació. «Val més tindre pocs amics que col·leccionar hipòcrites».

de Valent:
Molt, en gran intensitat. «Plou de valent!».

Vànua:
Vànova. Cobrellit de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit de serrell. (cast. colcha).
«Ma padrina me’n va fer una de punt de ganxo i porta de serrell tirabuixonets».

Vaqueta:
Cargol gros de closca blanca que preferix los llocs secs, a diferència d'atres caragols que preferixen llocs humits. Per tant, se la pot trobar a la muntanya, entre el romer, lo timó, i els margallons. És molt més apreciada que atres caragols comestibles i si l’afegim a la paella li dóna un sabor excel·lent. «Si no vaig equivocat, està en perill d’extinció, per això si los forestals t’agafen recollint-ne (o portant-ne a sobre) te foten una multa que te dixen arregladet».

Vaquetes:
Són les vaques que se fan servir als Bous de Plaça o Bous al carrer. Als anys seixanta la festa de Bous al carrer se dia «Exibición de ganado vacuno».

Vatros:
Vosaltres.

Veigues:
Exclamació usada per afirmar o mostrar més expressivament una cosa.
«Veigues si no aniré. A davant de tot». «Ara diu que se dixa lo novio. Veigues!».

Ventall:
Tant podem dir-ho de l'instrument que servix per ventar lo foc i avivar-lo com de l'instrument que fan servir normalment les dones per remoure l'aire i refrescar l'ambient a l’estiu. «Lo ventall que porten los balladors del Xim-Xim».

Ventallenc/ca:
Gentilici pel qual se coneix als habitants del barri d’Ulldecona «Les Ventalles».

Ventolera:
Ventada. Vent molt fort.

Ventrada:
Conjunt dels budells d'una persona o animal. (cast. tripas).

Ventre:
Cavitat del cos que conté l'estómac i els budells.
*Fer de ventre*: cagar, defecar.
*Anar de ventre*: cagar, defecar.
«Pel que sembla la millor manera (la cagada feliç) és la que fica recte los budells i lo ses, sense pressionar-los ni estrangular-los».

Ventrera:
Corretja subjecta als braços del carro i que passa per baix del ventre del matxo, per impedir que el carro se tombi cap atràs.

Veremar:
Fer la collita dels raïms. (cast. vendimiar). També ho trobareu per la fonètica Beremá.

Vereno:
(castellanisme molt estès). Verí. Substància que, introduïda o aplicada al cos en poca quantitat, causa la mort o greus pertorbacions de la salut.

Verenós/osa:
Verinós. Que conté verí.

Verger:
Hort o jardí tancat.

Verós/osa:
Fruita que no està madura. «Este préssec està verós, no se pot ni minjar».

Vermut:
Tot i que la paraula fa referència al licor aperitiu, natros ho agafem en lo sentit ampli de l’activitat que consisteix a anar al bar cap al migdia a prendre un toc, sigui la beguda que sigui, i quelcom per menjar, una tapa variada o una bossa de pataques fregides. «Anem a fer lo vermut a la Mera... Anem a fer lo vermut a la Plaça...».

Vers:
Se diu com a sinònim de poema. Quan un xiquet recita els versos de felicitació nadalenca dirigits als seus pares, solem dir: «Calleu, que lo xiquet dirà el vers».
Com que no he trobat cap vers de Nadal, pos fico un que vaig escriure a novembre de 1981 per un treball de català. Lo seu títol és «Lo Cuerpo Serrano»:

Els ulls són per mirar,
les mans per agafar,
el cap és per pensar
i el cor per estimar.

Al cap hi ha cabell
i algú porta serrell.
A la cara dues celles
i als ulls, parpelles.

Els dits són per tocar
i en tenim cinc a cada mà:
Polze, índex, anular,
menovell i mitjà.

Al braç, tenim canell
i a la mà: palmell i artell;
a la cama, panxell i turmell
i al cap clatell.

Els peus són per caminar
i els pits per poder mamar.
També...
Nas per olorar
Boca per parlar
Llengua per tastar
Dents per mastegar
Orelles per sentir...
i no sé què més dir!
Ah, sí!
Penis per fer pi-pi!

Vescós:
Apegalós.

Vespa:
Insecte de color groc i ratlles negres, molt prim en la unió del tòrax i l'abdomen. Té un fibló que dóna picades molt doloroses. Viu en colònies i fa el niu semblant al de les abelles, però no produix mel. (cast. avispa).
També el trobareu com Abespa, pos és la forma fonètica de com ho diem natros.

Vesper:
Niu de vespes. (cast. avispero).

Vesta:
Penitent a la processó del Divendres Sant que va cobert d’una túnica llarga i porta una paperina de cartó forrada de roba al cap. (cast. nazareno).

Vetllar:
Estar despert prop d'un difunt mentre arriba l'hora d'enterrar-lo.

Veveta:
Veueta. Parlar fluixet o en veu de crio.

Vila (la casa de la):
Ajuntament. Lo lloc on l’alcalde i els regidors decidixen lo que ells consideren millor pel poble.

Vilero:
Pos un pardal, conegut a atres indrets com Teuladí o Viler. (cast. gorrión).

Vimen:
Branca molt flexible que servix de material per a la fabricació de cistells i atres recipients, de taules, cadires, etc. (cast. mimbre).
Com que hi ha la possibilitat de cercar-ho per «Bimen», que és la nostra forma fonètica, pos també l’he ficat al seu lloc corresponent.

Vinassa:
Solatge del vi.

Vindre:
Variant de Venir, totalment correcta i que se fa servir habitualment al llenguatge col·loquial. «Vaig vindre a ca teua i no estaves».
*No ve d'aquí*: se diu per indicar que allò que s'ha dit abans no té importància, no pot impedir una atra cosa.
*Vindre al cap*: Recordar. «Ara mateix no em ve al cap».
*Per diners que no vingue*: no dependre del fet que costi més o menys.

Viver:
1) Abundància d'una cosa. «A casa hi ha un viver de formigues».
2) Terreny disposat per a criar-hi en bones condicions determinats arbres o plantes.
(cast. vivero).

Voladís:
Que fa volada o surt enfora del cos on està adherit. (cast. voladizo).

Volegué:
Conjunt nombrós d'animals voladors.

Voler:
Tindre la intenció determinada de fer o de fer fer qualsevol cosa.
*Fer-se de mal voler*: Fer alguna cosa, prendre alguna decisió o alguna actitud que fa perdre la confiança, la valoració positiva o les amistats. «Si acceptes la faena d'encarregat te faràs de mal voler».
Si Déu vol: fórmula per a introduir l'expressió d'un desig. «Si Déu vol demà aniré a Tortosa».
Que sigui com vulgui: de totes maneres, tant si és una cosa com si és l'atra.
Serà lo que Déu voldrà: es diu en prendre una decisió greu o perillosa, del resultat de la qual no se té seguretat.
Què vols dir!: exclamació per a expressar gran sorpresa davant un fet o una notícia.
 Vols dir? (o Voleu dir?): interrogació per expressar dubte d'allò que un atre acaba d'afirmar.

Vore:
Veure.
*a vore*: A veure. Vejam. Imperatiu per expressar la curiositat de veure el que passarà, la temor que no tingui lloc una cosa desitjada, que una cosa temuda s'esdevingui, etc. A la Catalunya Central el llenguatge oral i col·loquial ha fet un encreuament entre el a veure i el vejam i el resultat ha estat aviam. «A vore, a vore si vos agrada lo llibre».