La meua parla al "Faldutstan" (V)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:

Com se diu (fonètica) i

Què vol dir (significat).

En aquest enllaç podreu descarregar lo llibre en format PDF

Valdre:

Variant de Valer, totalment correcta i que se fa servir habitualment al llenguatge col·loquial.

*Més val això*: Expressa acceptar una situació. «Val més tindre pocs amics que col·leccionar hipòcrites».

de Valent:

Molt, en gran intensitat. «Plou de valent!».

Vànua:

Vànova. Cobrellit de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit de serrell. (cast. colcha).

«Ma padrina me’n va fer una de punt de ganxo i porta de serrell tirabuixonets».

Vaqueta:

Cargol gros de closca blanca que preferix los llocs secs, a diferència d'atres caragols que preferixen llocs humits. Per tant, se la pot trobar a la muntanya, entre el romer, lo timó, i els margallons. És molt més apreciada que atres caragols comestibles i si l’afegim a la paella li dóna un sabor excel·lent. «Si no vaig equivocat, està en perill d’extinció, per això si los forestals t’agafen recollint-ne (o portant-ne a sobre) te foten una multa que te dixen arregladet».

Vaquetes:

Són les vaques que se fan servir als Bous de Plaça o Bous al carrer. Als anys seixanta la festa de Bous al carrer se dia «Exibición de ganado vacuno».

Vatros:

Vosaltres.

Veigues:

Exclamació usada per afirmar o mostrar més expressivament una cosa.

«Veigues si no aniré. A davant de tot». «Ara diu que se dixa lo novio. Veigues!».

Ventall:

Tant podem dir-ho de l'instrument que servix per ventar lo foc i avivar-lo com de l'instrument que fan servir normalment les dones per remoure l'aire i refrescar l'ambient a l’estiu. «Lo ventall que porten los balladors del Xim-Xim».

Ventallenc/ca:

Gentilici pel qual se coneix als habitants del barri d’Ulldecona «Les Ventalles».

Ventolera:

Ventada. Vent molt fort.

Ventrada:

Conjunt dels budells d'una persona o animal. (cast. tripas).

Ventre:

Cavitat del cos que conté l'estómac i els budells.

*Fer de ventre*: cagar, defecar.

*Anar de ventre*: cagar, defecar.

«Pel que sembla la millor manera (la cagada feliç) és la que fica recte los budells i lo ses, sense pressionar-los ni estrangular-los».

Ventrera:

Corretja subjecta als braços del carro i que passa per baix del ventre del matxo, per impedir que el carro se tombi cap atràs.

Veremar:

Fer la collita dels raïms. (cast. vendimiar). També ho trobareu per la fonètica Beremá.

Vereno:

(castellanisme molt estès). Verí. Substància que, introduïda o aplicada al cos en poca quantitat, causa la mort o greus pertorbacions de la salut.

Verenós/osa:

Verinós. Que conté verí.

Verger:

Hort o jardí tancat.

Verós/osa:

Fruita que no està madura. «Este préssec està verós, no se pot ni minjar».

Vermut:

Tot i que la paraula fa referència al licor aperitiu, natros ho agafem en lo sentit ampli de l’activitat que consisteix a anar al bar cap al migdia a prendre un toc, sigui la beguda que sigui, i quelcom per menjar, una tapa variada o una bossa de pataques fregides. «Anem a fer lo vermut a la Mera... Anem a fer lo vermut a la Plaça...».

Vers:

Se diu com a sinònim de poema. Quan un xiquet recita els versos de felicitació nadalenca dirigits als seus pares, solem dir: «Calleu, que lo xiquet dirà el vers».

Com que no he trobat cap vers de Nadal, pos fico un que vaig escriure a novembre de 1981 per un treball de català. Lo seu títol és «Lo Cuerpo Serrano»:

Els ulls són per mirar,
les mans per agafar,
el cap és per pensar
i el cor per estimar.

Al cap hi ha cabell
i algú porta serrell.
A la cara dues celles
i als ulls, parpelles.

Els dits són per tocar
i en tenim cinc a cada mà:
Polze, índex, anular,
menovell i mitjà.

Al braç, tenim canell
i a la mà: palmell i artell;
a la cama, panxell i turmell
i al cap clatell.

Els peus són per caminar
i els pits per poder mamar.
També...
Nas per olorar
Boca per parlar
Llengua per tastar
Dents per mastegar
Orelles per sentir...
i no sé què més dir!
Ah, sí!
Penis per fer pi-pi!

Vescós:

Apegalós.

Vespa:

Insecte de color groc i ratlles negres, molt prim en la unió del tòrax i l'abdomen. Té un fibló que dóna picades molt doloroses. Viu en colònies i fa el niu semblant al de les abelles, però no produix mel. (cast. avispa).

També el trobareu com Abespa, pos és la forma fonètica de com ho diem natros.

Vesper:

Niu de vespes. (cast. avispero).

Vesta:

Penitent a la processó del Divendres Sant que va cobert d’una túnica llarga i porta una paperina de cartó forrada de roba al cap. (cast. nazareno).

Vetllar:

Estar despert prop d'un difunt mentre arriba l'hora d'enterrar-lo.

Veveta:

Veueta. Parlar fluixet o en veu de crio.

Vila (la casa de la):

Ajuntament. Lo lloc on l’alcalde i els regidors decidixen lo que ells consideren millor pel poble.

Vilero:

Pos un pardal, conegut a atres indrets com Teuladí o Viler. (cast. gorrión).

Vimen:

Branca molt flexible que servix de material per a la fabricació de cistells i atres recipients, de taules, cadires, etc. (cast. mimbre).

Com que hi ha la possibilitat de cercar-ho per «Bimen», que és la nostra forma fonètica, pos també l’he ficat al seu lloc corresponent.

Vinassa:

Solatge del vi.

Vindre:

Variant de Venir, totalment correcta i que se fa servir habitualment al llenguatge col·loquial. «Vaig vindre a ca teua i no estaves».

*No ve d'aquí*: se diu per indicar que allò que s'ha dit abans no té importància, no pot impedir una atra cosa.

*Vindre al cap*: Recordar. «Ara mateix no em ve al cap».

*Per diners que no vingue*: no dependre del fet que costi més o menys.

Viver:

1) Abundància d'una cosa. «A casa hi ha un viver de formigues».

2) Terreny disposat per a criar-hi en bones condicions determinats arbres o plantes.

(cast. vivero).

Voladís:

Que fa volada o surt enfora del cos on està adherit. (cast. voladizo).

Volegué:

Conjunt nombrós d'animals voladors.

Voler:

Tindre la intenció determinada de fer o de fer fer qualsevol cosa.

*Fer-se de mal voler*: Fer alguna cosa, prendre alguna decisió o alguna actitud que fa perdre la confiança, la valoració positiva o les amistats. «Si acceptes la faena d'encarregat te faràs de mal voler».

Si Déu vol: fórmula per a introduir l'expressió d'un desig. «Si Déu vol demà aniré a Tortosa».

Que sigui com vulgui: de totes maneres, tant si és una cosa com si és l'atra.

Serà lo que Déu voldrà: es diu en prendre una decisió greu o perillosa, del resultat de la qual no se té seguretat.

Què vols dir!: exclamació per a expressar gran sorpresa davant un fet o una notícia.

 Vols dir? (o Voleu dir?): interrogació per expressar dubte d'allò que un atre acaba d'afirmar.

Vore:

Veure.

*a vore*: A veure. Vejam. Imperatiu per expressar la curiositat de veure el que passarà, la temor que no tingui lloc una cosa desitjada, que una cosa temuda s'esdevingui, etc. A la Catalunya Central el llenguatge oral i col·loquial ha fet un encreuament entre el a veure i el vejam i el resultat ha estat aviam. «A vore, a vore si vos agrada lo llibre».