La meua parla al "Faldutstan" (S)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:

Com se diu (fonètica) i

Què vol dir (significat).

En aquest enllaç podreu descarregar lo llibre en format PDF

Sa:

Forma femenina de l'adjectiu possessiu son. «Dilluns va vindre Pepe i sa tia la monja».

Saber:

*No saber per on pegar*: No saber què fer. No saber per on anar. No saber com resoldre un problema.

*No saber fer una O en un canut*: ser molt ignorant, no saber fer res.

Saboc:

Badoc. Beneitot. (cas. papanatas).

Sabonera:

Escuma que fa el sabó a l'aigua i per extensió, escuma en general. Bromera.

Saborija:

Sajolida. Planta de flors blanques o rosades de calze acampanat, molt olorosa i que fem servir per aromatitzar sopes, olives i atres aliments.

Sabut:

Persona que se creu que ho sap tot, que pot opinar de tot i que ho coneix tot. Una espècie de tertulià de 13TV però en versió falduda.

«Sempre que hi ha qualsevol enrenou recordo les paraules de mon iaio: Qui t'ho ha dit?, pos lo tot era saber d'on sortia la notícia, si el que l'escampava era un poca-solta o algú assenyat.

Ara però, se'm fa difícil seguir les paraules del meu iaio. Los polítics diuen avui blanc i demà negre, los de la caverna mediàtica només escampen mentides i mala sang, los amants dels drets humans defensen als malfactors, hi ha més respecte pel gat del carrer que pel veí de casa i la paraula donada és llei per pocs de nosaltres».

Sacsar:

Moure repetidament d'un costat a l'altre o de dalt a baix. Sacsejar. «Sacsa una mica los llançols perquè s’airegen».

Sacsó:

Doblec fet a la roba per a poder escurçar la peça.

«Ficaré quatre agulles de cap perquè no se desfaigue lo sacsó».

Safareig:

1) Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l'aigua procedent d'un riu, séquia, sénia, pou, etc., destinada a regar.

«Mos va dir que tenia piscina i allò no arribava ni ha safareig».

2) Dipòsit quadrangular dins el qual se fica l'aigua per a rentar la roba.

«Lo safareig era la banyera que teníem quan érem menuts».

Safranòria:

Safanòria. Pastanaga.

Salitre:

1) Nitrat de calç que se presenta en forma d'eflorescències salines en les parets i terres humides.

2) Nitrat de potassi. Adob mineral d'una gran importància pels conreus, lo famós Nitrato de Xile d’aquells anuncis, com el que encara se conserva a les Ventalles.

Salmorra:

Dissolució aquosa de sal en l'aigua, que va d'un 3,5% (concentració típica de l'aigua marina, la concentració més baixa per salmorrar aliments), fins al voltant del 26%.

És un sistema molt antic de conservar los aliments, com l’arengada i l’abadeixo. En el cas d'adobat i conservació de les aulives se fa servir una concentració de sal entre el 6 i el 10%, i s'afegeixen herbes aromàtiques, com la saborija, i atres productes com pot ser l’all, etc.

Sangonera:

1) Cuc de cos aplanat que a cada extrem té un xuclador per poder adherir-se al cos d'atres animals i xuclar-los la sang. En fer-ho, les sangoneres alliberen una substància coagulant i anestesiant que evita l'hemorràgia.

2) Negoci o atra cosa que absorbeix grans cabals.

Sants:

Estampa o gravat en general, figura d'una revista, etc. «Tu no lliges, només mires los sants». «Vaig a comprar sants de futbol a la Campaneta».

Saó:

Grau d'humitat de la terra, abundant o suficient perquè produeixi fruit.

Sapiguer:

Saber. «Sapiguer o no sapiguer, aquesta és la qüestió».

Sarabastall: ©ULLDECONA.

Soroll fort de coses que cauen. Com també passa en atres mots, natros fem servir lo genuí i originari, en lloc del mot Terrabastall, més recent i que fan servir a atres indrets.

Saragata o Saragatada:

Desordre acompanyat de crits o soroll.

Sarampió:

Malaltia febril contagiosa que se manifesta en símptomes catarrals seguits de l'aparició de taquetes roigetes. Xarampió. «Se diu que lo sarampió només se pot tindre una vegada a la vida, ja que un cop passat, les cèl·lules dixen immunitat a la sang».

Sarauells:

Pantalons que porten los balladors del Xim-Xim. Son de color negre i van de la cintura fins tres o quatre dits més avall dels ginolls. A l’exterior de la part de baix de cada camal porten un tallet, dos botons i unes cintes que se lliguen fent llaçada.

Sardina:

Peix que se captura i consumix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.

*Sardina de casco*: Sardina que se conserva en salaó i ha sigut, durant anys un dels grans recursos per l'esmorzar dels pagesos. Les solien vendre a les botigues d'abadejo i més tard a les botigues de comestibles.

Sarment:

Branca de cep.

Sarpada:

Cop de grapa d'un quadrúpede.

Segí:

Greix d'un animal. Sagí.

Segó:

Conjunt de pells de blat mòltes, que se separa de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i atres animals.

*Tens mans de segó*: No tindre destresa en les manualitats.

Seigineres:

Engonal. Part del cos què uneix cada cuixa en lo ventre.

Seigineros:

Persones sense escrúpols.

«Se dia que eren raptadors de xiquets, que els prenien la sang, que los posaven a l’olla per aprofitar la grassa i fer oli i sabó, un símil a l’home del sac. La suposada seiginera més famosa va estar l'anomenada “Vampira de Barcelona”, Enriqueta Martí Ripollés, pos sembla ser que va matar a més de 20 xiquets pels anys 1902 a 1912. Agafant la definició tal com raja, diria que avui en dia hi ha molts seigineros a la política i a les grans empreses del nostre país».

Seguit:

*Seguit, seguit*: immediatament,  ràpidament, sense cap mena de dubte.

Senalla: ©ULLDECONA.

Recipient de palma a Ulldecona (el d’espart és un Cabàs), de forma ovalada, les voreres relativament baixes i dos anses, que servix per traginar terra al tros i per atres usos anàlegs. «Era habitual que los xiquets i les xiquetes fessen servir la senalla i no lo cabàs».

Sendera:

1) Camí estret.

2) Filat que los caçadors posen a la boca del cau per agafar los conills quan fugen de la fura.

Sandemá:

L’endemà.

Sénia:

Màquina per a elevar aigua subterrània moguda pel matxo que volta i on estan disposats al llarg d'una cadena sens fi los cadúfos.

Sentit:

Que se sent molt de les ofenses, dels renys, etc.

*Estar sentit*: Estar ofès.

Sépia:

Mol·lusc cefalòpode, que té deu tentacles, cos ovalat aplanat i closca oval interior. Sípia. «No m’agrada la sépia. A mi m’agrada l’enterita».

Sèquia:

Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pòrtland, que servix per a conduir aigua d'un riu o d’un pantano per a regar.

Serrell:

1) Conjunt de caps de fils que en les vores dels Mantons servixen d'ornament.

2) Floc de cabells més llargs que els atres, que es dixa créixer a la part davantera del cap.

Ses:

Florí. La sortida a l’exterior del budell recte. «Qui no té diners, té cassinogues al ses».

*Besa'm lo ses*: Expressió utilitzada per enviar algú a cagar o a la merda.

Seti:

Solar edificable.

Sifó:

Botella especial que conté una solució gasosa. «Prendrem un vermut en sifó».

Sifonero:

Anomenat així al que omplia els sifons i després los repartia per les cases juntament a les gasioses. Un cop industrialitzat lo procés de fabricació ho hem seguit dient pel repartidor de begudes.

Sinaues:

Roba interior pareguda a una faldeta de color blanc que porten les balladores del Xim-Xim a baix de les faldetes i d’amunt lo biso. Van lligades a la cintura i arriben fins als turmells. Solen estar amidonades per a donar més efecte de volum a les faldetes.

«També hi ha dones que solen portar sinaues, però fetes d’un teixit similar al biso. Tenen la longitud aproximada de la faldilla per considerar-se molt antiestètic que surti per baix».

Singer:

La màquina de cosir que hi havia a moltes cases. Funciona en energia humana, és a dir, pedalant.

Sinyor/a:

Senyor/a. Tractament de cortesia que abans sols aplicàvem a les persones d'autoritat «Lo sinyor retó». Per la resta aplicàvem lo mot tio: «Lo tio Juanito», «La tia Cinteta», etc,. Actualment «sinyor» s'ha generalitzat per quasi tothom.

*Marededéu, Sinyor!*: Aclamació de sorpresa o temor.

Sió:

Crit per a aturar lo matxo. Lo contrari és Arri.

Sitral:

Llepolia feta mesclant àcid tartàric, bicarbonat sòdic, sucre en pols, unes gotes d'essència de llima i granulat en alcohol.

Sobines:

*De sobines*: En l'esquena a baix; boca per amunt. «Lo xiquet ha caigut de sobines».

Socarrat:

Cosa cremada superficialment. «La part més bona de la paella és lo socarrat del fondo».

Sofrimar:

Socarrar lo pèl o les plomes menudes d’un animal abans de coure’l.

Solatge:

1) Conjunt de matèries que estaven en suspensió dins un líquid i que resten dipositades al fons del  recipient. (cast. poso).

2) Residus de menjar que queden a la cassola.

Solc:

Canal longitudinal que fas al llaurar. «Este solc té més revols que’l camí Godall».

Solsir:

Desfer-se i caure un tros de marge.

Solsida:

Conjunt de pedres caigudes d'un marge.

Solsit:

Guisat fet en poc foc, lentament i en suc que se va consumint.

Sompo:

Mancat de vivesa i de gràcia. (cast. soso).

*Fer-se el sompo*: fer com qui no s’assabenta d’alguna cosa per fugir d’obligacions.

Son:

Adjectiu possessiu masculí usat només atributivament i anteposat al nom. Son i sa, com los atres possessius ton, ta i mon, ma, eren usats normalment i freqüentment a la literatura antiga i a la Renaixença. Actualment s'usen poc, substituïts de manera preferent pels possessius el meu, la meva, el teu, etc. Podem dir que han desaparegut completament de quasi tot el Principat, i sols se conserven seguits de certs noms de parentesc a indrets genuïns i autèntics, com és lo cas d’Ulldecona. La forma plural masculina normal és sos, però és freqüent utilitzar la forma analògica sons en el llenguatge dialectal.

Sorollam:

Soroll fort.

Sostovar:

Estovar, fer tornar blan o tou.

Suada:

1) Esforç intens, a causa del treball, l’esport, lo sexe, etc.

2) Suada de suor: «Pren-te un got de llet i cognac, una aspirina i a dormir. Faràs una bona suada i demà lo costipat estarà curat».

Suc:

*Poc-Suc*: Persona que no té gràcia, que diu bajanades o que és incongruent.

Sucrenya:

*Taronja sucrenya*: Varietat de taronges de menor acidesa i lleugerament insípides, pel que actualment són poc conreades.

Surgit:

Forma dialectal de Sargit. Apanyar una roba refent en l'agulla el teixit trencat.

Surra:

Donar un cop fort al cul dels atres.

Susto:

(castellanisme). Ensurt. Sobresalt. Temor intensa. Castellanisme documentat des de lo segle XVI.

La meua parla al "Faldutstan" (R)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:

Com se diu (fonètica) i

Què vol dir (significat).

En aquest enllaç podreu descarregar lo llibre en format PDF

Rabassar:

Arrabassar. Cavar la terra removent-la molt.

Rabera:

Grup d'animals de pastura.

Rabiagüelo/la: ©ULLDECONA.

Iaio del pare o de la mare. Besavi. Rabiagüelo (rebesiaio) hauria de ser rebesavi, però està acceptat normativament que pels que no fem servir la paraula besavi, té rabiagüelo (rebesiaio) lo significat de «pare del iaio o de la iaia» que equival a besavi, en lloc de «iaio o iaia del iaio o iaia». La justificació dels normativistes és que este canvi de significat se deu a haver-se perdut el mot entre la gent poc culta. Pos pa cagar-s’hi i no torcar-se.

Rabassut:

Xaparrut. Persona baixa i gruixuda.

Rabosa:

Guineu.

«Un dia se van trobar al barranc de la Valltorta, entre Tírig i Albocàsser, una raboseta molt espavilada i un llop molt borinot; lo llop duia a la boca un formatge i la rabosa va enginyar-se-les per foter-li'l, i li va preguntar d'on era, en respondre que era d'Albocààààààsser al llop li va caure lo formatge a terra i la rabosa lo va agafar per menjar-se’l; lo llop se va quedar parat, però reacciona ràpidament i li pregunta també a la rabosa d'on era ella, però l'espavilada sense separar les dents li va respondre que era de Tírig».

Racó:

Estalvis.

*Fer racó*: estalviar.

Rai:

Exclamació que s'usa acompanyant atres paraules per donar sentit d'assentiment, de conformitat, de reconeixement, etc. «Tu rai, que ets ric!». «Això rai!».

Raïl:

1) Arrel.

2) Cadascuna de les dos vies paral·leles per on passa lo tren.

Raio:

(castellanisme inadmissible). Rajos d’una roda.

Rajolar:

Fàbrica de rajoles.

Rallador:

Làmina metàl·lica acanalada i guarnida de forats, de vores alçades i tallants, que servix per a ratllar pa, formatge o atres coses. Ralladora.

Ramadillo:

Mitat baixa del barandat que s’emmanisa per evitar la humitat. També se’n diu sòcol alt.

Ramàs:

Granera feta de branques.

Ramassar:

Agranar en lo ramàs.

Ramor:

Soroll, i especialment el que és confús, poc definit, com el d'una multitud, el de la mar, de les fulles mogudes pel vent, etc.

Rampa:

1) Paràlisi dolorosa i transitòria de certs músculs, principalment de la cama o del braç, per defecte circulatori.

2) Pla inclinat per a pujar-hi o baixar-hi. Costa.

Ranci:

*Vi ranci*: vi sec reconfortant envellit en oxidació.

Randa:

Lladre.

Raó:

Allò que explica, fa entenedora, justifica, alguna cosa. «Qui més crida, té raó».

*Tindre raons*: Tindre discussió o disputes.

Raonador:

Parlador. Conferenciant.

Raonar:

Fer ús de la raó. Conversar. Parlar.

*Què raones?*: Murmurar.

Ras:

Ple fins a la vora, sense arribar a fer cremull.

*A Ras*: tallat arran.

*Cel ras*: cel llis, molt clar, sense núvols.

*Estar ras*: el cel serè, molt llis, sense núvols.

Rascasa:

Fonètica del castellanisme Rascaza, però així és com li diem a l’Escorpa o Escórpora. Peix que se sol fer servir per al caldo i és d’un color roig blanquinós en algunes punxes verinoses per damunt del cap i l'esquena.

Rasclet:

Eina agrícola que té un mànec molt llarg i a l'extrem porta entravessada una post guarnida de pues i servix per a arreplegar herba o palla.

Rasé:

Fonètica de recer. Lloc on no arriba el vent o atra inclemència del temps.

Rastell:

Eina agrícola, pareguda al rasclet, però que té doble filera de pues i servix per estovar la terra, treure males herbes no molt grosses i anivellar.

Rastellar:

Passar lo rastell.

Rastoll:

Rostoll. Part de les tiges de blat, de sègol, d’ordi, etc., que queden al tros després de segar.

Rastrons:

Arrossegant. Moure arran de terra. (cast. a rastras).

Rata:

A part d’anomenar així al mamífer rosegador que tots coneixem, natros l’utilitzem com un dels noms en que se coneix l'òrgan sexual masculí, també anomenat cigala.

*Rata panada*: Rat Penat.

Ratat:

Que té foradets dixats per la pigota.

Ratera:

1) Parany per caçar rates i ratolins.

2) Parany per caçar pardals.

Rato:

(castellanisme inadmissible). Estona.

Ratxa:

Successió no interrompuda d'actes, d'estats, de maneres d'obrar, etc., de certa duració.

*Bona ratxa*: Bona sort.

*Ratxa de vent*: Bufada de vent sobtada.

*Ratxa de faena*:  Tindre una temporada de faena no interrompuda.

*Anar a ratxes*: Esdevenir una cosa en diverses etapes sobtades.

Rebeca:

Jersei de llana obert per davant (jaqueta de llana) tancat en botons o cremallera.

Rebesnét:

Fill del nét o de la néta. Besnét. Rebesnét és, en teoria, lo fill o filla del besnét, però està acceptat normativament que pels que no fem servir la paraula besnét, agafa rebesnét lo seu significat i  la justificació dels normativistes és la mateixa referida a rabiagüelo (rebesiaio). Pos pa cagar-s’hi i no torcar-se.

Reblanit:

Que s’ha tornat bla. «Lo pa està reblanit».

Rebolcat:

Ple de pols o de terra. «Com que rebolcar-se és gitar-se i donar voltes per terra, natros hem fet un salt i passem de l'acció al seu resultat. Pa que després diguin que no som llestos ni estalviadors».

Rebombori:

Soroll.

Rebotir:

1) Rebotar. «La pilota ha rebotit».

2) Omplir una cosa fins que no es pot omplir més, estrenyent molt allò que hi fiquem. «L’armari està rebotit de roba». 
Algun cop pot donar la sensació que, pel mig, apareix una a: «Vestit així, tant justet, te veig molt arebotit».

Recader:

(castellanisme). Persona que porta o fa recados.

«Mon pare, quan era cobrador de la Hife, feia recados a Tarragona, València o Tortosa. Era el contacte que tenien los “fréstecs” i lo mon».

Recados:

1) Records. «Dóna-li recados!».

2) (castellanisme). Encàrrecs. «Te puc fer un recado d’Andorra? Porta’m aspirines».

Recatxolat:

Està assentat estenent lo cos per a més comoditat.

«Sí no dormo!!! Només descanso la vista».

Recel:

1) Ànsia, excés de rapidesa en menjar, com d'un que té temor que li ho prenguin.

«Mom pare minja en molt de recel».

2) Manca de confiança. Sospita. Temor. «Quan m’agüela tenia recel d’algú que havia entrat a “la Campaneta”, sempre dia: "Juanito, treu la cassola del foc que no se creme", per fer vore que no estava tota sola».

Recer:

Fonèticament rasé, és lo lloc on no arriba el vent o atra inclemència del temps.

Reconco:

*Anar de reconco*: De costat. De trompicons.

Reconsagrat:

Tenaç, acèrrim.

Recreat:

1) Relaxat, assegut còmodament.

2) Malcriat.

Recules:

*Anar a Recules*: Marxa enrere. A reculons.

Redó:

De figura circular o esfèrica. Rodó.

*A mos redó*: En ganes, sense prejudicis. «Se minjava el pa a mos redó».

*Parar en redó*: Aturar-se sobtadament, sense vacil·lacions. «Va parar de cridar en redó».

*Un redol de gent*: un grup de persones que estan posats de forma aproximadament circular.

Redolar:

Rodolar.

Redolí:

Rodolí. Conjunt de dos versos aparellats, generalment de to satíric o humorístic.

«Mira si he voltado mundo
que he estado en quatro ciudades
a Godall, a La Galera,
Santa Barbara i los Freginales».

«A Canet, de la merda fan paret,
de les caguerades, teulades
i dels cagallons, cabirons».

«Ulldecona, la bacona
Vinaròs, lo capità,
Peníscola, la bandera
i Alcanar nostre serà».

Redona:

Rodona. «Mata-redona és una muntanya de 618 metres que es troba a la Serra del Montsià».

Refiar:

Confiar. «De tu em refio, però de ta mano no».

Regalíssia:

Regalèssia. «En dosis controlades s’ha demostrat que la regalíssia és un bon antivíric,antidepressiu, va be per la menopausa, l’aparell respiratori, lo cansament crònic, lo tabaquisme, però... OCO, OCO,OCO que el seu ús prolongat produeix augment de la pressió sanguínia, disminució de la testosterona i una inhibició del desig sexual».

Reganyats: ©ULLDECONA.

Dolç típic que fem normalment en la pasta sobrera de fer les mones tradicionals de Pasqua.

Regirar:

Remenar. «Regira l'arròs o se t'apegarà».

Regle:

Instrument que servix per a medir i per a traçar línies rectes passant lo llapis.

Regó:

Regada. Acció i efecte de regar.

*Faltar-li un regó*: Algú que li falta maduresa.

Reguerall:

1) Raig d'un líquid que es vessa. Gota que baixa una paret.

2) Esquerda a la paret.

Rellonge:

Rellotge.

*Dur hora*: portar rellonge.

Rellampec:

Emissió de llum que acompanya al Llamp.

Rellissar:

1) Perdre l'estabilitat dels peus. Relliscar.

2) Moure's sobre la superfície d'un cos suaument i en escassa fricció.

Rellissó:

Relliscada.

Remendo:

(castellanisme). Acció de remendar, l'efecte de remendar i la cosa remendada.

Remigio:

Malnom pel que coneixem a l`amic José (Lo matón de la Foia: "The bully a gully").

«És fàcil trobar-li defectes, qualsevol curt de gambals ho pot fer, però trobar-li qualitats, això és per esperits superiors».

Remolí:

Massa d'aire, d'aigua, de pols, etc., agitada en un ràpid moviment giratori.

Remugar:

Parlar entre dents.

Remulla:

*Ficar a remulla*: Posar en remull. «Ficaré los peus a remullar i me tallaràs les ungles». «Los tramussos sempre estan ficats a remull».

Rendilla:

1) Voleguer de mosquits o insectes menuts.

2) Persona que sempre va volegant.

Renec:

Paraula injuriosa contra Déu. «Me cagon les freixures del P...».

Rentada:

1) Sèrie d'operacions que tenen per objecte netejar la roba. Bugada.

2) Conjunt de roba o atra cosa que s'ha rentat.

Rentador:

Lloc on hi ha el safareig.

Rentar:

*Rentar-se les mans*: Desentendre's d'un problema i no voler implicar-se.

«Diuen que la frase té l’origen quan Pontius Pilatus condemnà Jesús a morir a la creu per les demandes dels grans sacerdots del temple, després de rentar-se'n les mans».

Repanxingar-se: ©ULLDECONA.

Repapar-se. Asseure's còmodament, en lo cos amplament assentat.

Repanxingat: ©ULLDECONA.

Repapat. Assentat còmodament. «Dixa’m puesto i no estigues tant repanxingat».

Repàs:

Classes de reforç extraescolars.

Repassar:

*Repassar la roba o l’escuranda*: Passar-la per aigua clara després de fer bugada o d'escurar, per tal de treure-li lo sabó.

Repèl:

Llengüeta de pell vora l'ungla. «Avui no te talles les ungles que és divendres i te sortiran repèls».

Repelós:

Escrupolós.

Repenedir-se:

Penedir-se.

Responso:

Oracions resades o cantades en sufragi d'un difunt.

Resquillada:

Resquitllada. Fregada produïda per alguna cosa que passa fugaçment. «Sort que lo bou només t’ha tocat de resquillada».

Ressol:

Reflectir-se lo Sol.

Rest/a:

Conjunt d'alls o de cebes lligats trenant-ne les fulles.

Retallador:

Persona que passa davant lo bou esquivant l’envestida.

Retirat:

Jubilat. Que ha dixat d'exercir lo seu ofici o càrrec.

Retiro:

*Anar a retiro*: Retirar-se a descansar. Expressió que se diu quan algú se’n va cap a casa, després de treballar o de sortir de festa. «Me’n vaig a retiro».

Retó:

Rector. Sacerdot que regeix una parròquia.

«Personalment no tinc molt bona experiència d’aquest col·lectiu. Lo primer que vaig tractar o era un fatxa o un ignorant. No va voler batejar-me com Omar perquè dia que era nom moro. Sort vaig tindre que mon pare se dia Pere, que si s’arriba a dir Teofilacte, pos Teofilacte m’haguessin fotut.

Lo segon tenia un defecte vinculat al raïm que ara no ve a qüento, però lo que més me va tocar la flauta va estar lo fet de no voler verificar en una entrevista si un xiquet era digne d’entrar a la casa del sinyor (si estava capacitat per fer la comunió). Va insistir i insistir que havia de fer un any de catequesis, quan lo xiquet portava des de menudet anant a un col·legi de monges i se sabia la doctrina de memòria. No se va dignar a fer-li l’entrevista, però si que se va abaixar los pantalons quan los del "kukusklan" li van manar que deixes fer la comunió al xiquet sense cap requisit. Penós.

Lo tercer regentava un casal de Càritas i me va fotre la pallissa perquè li regalés tot un mobiliari pel casal. Així ho vaig fer, però al cap de pocs dies lo local tornava a estar vuit i la gent assentada per terra. Que ha passat vaig preguntar? Pos que han traslladat al Sinyor Retó i s’ha emportat los mobles. Quins collons!».

Retòlica:

Retòrica. Abundància de paraules.

*No me vingues en retòliques*: se diu a qui parla massa i sense oportunitat.

Retortilló:

Retorço. «Vaig tindre un retortilló de peu i vaig caure a terra».

Retratar:

Fotografiar.

*Fer un retrato*: Fer una fotografia d’una persona.

Retratiste:

El que fa les "afotos". Fotògraf.

Reuca:

Conjunt de persones, animals o coses que van una darrera l'atra. Reguitzell. Renglera. Rècua.

Revol:

1) Lo segon vol. Revolar. «La perdiu ha fet un revol cap a la casseta».
2) Girada, canvi de sentit. «Al camí Godall hi ha molts revols».

Revoldre:

Regirar. «Va revoldre tots los armaris».

Rexuplar:

Atreure per aspiració a dins la boca el contingut d'una cosa, especialment un líquid. Xuclar.

*Rexuplar-se els dits*: Trobar molt bona una cosa.

Ribell:

Recipient de terrissa. Gibrell. (cast. barreño).

Rinyó:

Cadascun dels dos òrgans destinats a produir i segregar l'orina. Cada rinyó és tant gran com lo puny tancat de cadascú. Ronyó. «Me penso que tinc una pedra al rinyó».

Riscla:

Esquerda de fusta clavada a la carn. «Porta les pinces que tinc una riscleta clavada a l'ungla».

Rispe: ©ULLDECONA.

Esquerp. Aspre. Poc accessible.

Riure:

*Riure per baix del nas*: Riure fals o dissimulat.

Roblir:

Cobrir, tapar de terra. Reblir.

Rodadits:

Panadís sub-epidèrmic. Ferides menudetes a l'angle de la pell que cobrix la base de l'ungla, normalment per alguna deficiència a l’hora de tallar-la. També pot ser causada per la incrustació de les vores de les ungles als dits (sols passar en lo dit gros del peu). Cercadits. Inflamació aguda del teixit cel·lular dels dits.

Rodanxa:

1) Cosa tallada en forma circular. «Una rodanxa de meló». «Quatre rodanxetes de lluç».

2) Taca. «Tens una rodanxa al jersei».

Rodera:

Solc o senyal fet a terra pel pas d'una roda. Carrilada.

Rodet:

Objecte cilíndric on s'enrotlla un fil o un cordill. (cast. carrete).

*Rodet de fotos*: el que servix per enrotllar-hi la pel·lícula de fer fotos.

«Los que hem viscut lo canvi del rodet a les càmeres actuals no mos hem refet de l'impacte. Estem bocabadats».

Rodiola:

Guardiola. Recipient per guardar monedes.

Roella:

La planta i la flor que se cria de manera abundant als horts. La flor és de color roig viu.

Rodolons:

Rodolant.

Rogle:

Conjunt de persones o animals disposats en forma de circumferència al voltant d'un espai. Rotlle.

*Fer rogle*: Fer lloc per poder encabir-hi una atra persona al rogle.

Roig/Roija:

Vermell. «Los Roijos també se diu als que, defensant la democràcia, van perdre la guerra del 1936 enfront lo cop militar del dictador Franco».

Roïdo:

(castellanisme). Remor. Soroll.

Roïn:

Dolent, mala peça, que no és bo (en sentit material o moral).

Romana:

Balança de braços desiguals, en la que col·loquem lo cos que se pesa a l'extrem del braç menut i s'equilibra en un pes (anomenat piló) que se fa córrer al llarg del braç més gran.

«Les xiques de La Ràpita
s’han comprat una romana
pa pesar-se les mamelles
tres cops a la setmana».

Romancer:

El que sempre va en romanços. «Estic cansada!. Ara no vingues en romanços».

Romangó:

Moviment que fan les faldetes o que fa una dona quan camina. (cast. meneo).

Rominguera:

1) ©ULLDECONA. Fonètica de romiguera, romeguera. Esbarzer. «Se diu tant per la planta del gènere Rubus de tronc espinós que fa les mores com per la planta del mateix gènere que no les fa (romiguera de rostoll)».

2) La persona que té trobes pel carrer i destorba d'arribar d'hora a un lloc.

Ronsejar:

Que obra en lentitud, per falta de ganes o bé per timidesa, per temor, etc.

Ronso:

Que ronseja.

*Fer lo Ronso*: retardar-se en la faena, procurant no fer-la o esperant que la faigue un atre. «Quan al ball tocaven un Rock o un Pasdoble, los amics sempre feien lo ronso i la faena me s’acumulava».

Rosalea:

Un dels malnoms pel que coneixíem al nostre  amic Fedrico, que ens va dixar lo 24-10-2012. «Suposo que tenia molt clar la sendereta que prompte hauria d’agafar perquè aquell estiu, l’últim cop que mos vam vore, me va donar dos besets de comiat, cosa que mai a la vida mos havíem fet. La seua felicitació d’Any Nou va ser: “los amics són com los estels, moltes vegades no els veus però saps que estan allí”. Ara natros tampoc te podem vore, estàs present als nostres cors, als nostres records i qui sap, potser estàs per aquí».

Rosegar:

Afligir. Turmentar. (interiorment i continuadament). «Tinc una cosa aquí dins que me rosega i si no t’ho dic, rebentaré: Los Reixos són los pares».

Rossegons:

Anar fregant per terra. Arrossegant-se. «Portava lo gos a rossegons».

Rotar:

Fer rots. Expulsió sobtada, i generalment sorollosa, de gasos de l'estómac per la boca.

*Fer lo rotet*: Quan ho fa lo xiquet o la xiqueta després de mamar.

Rovellat:

1) Que té rovell (hidròxid de ferro rogenc que se forma a la superfície del ferro per l'acció de l'aire humit), normalment per estar a l'aire lliure.

2) Quan quelcom no funciona com és habitual pel fet de no fer-se servir, per falta d'exercici, d'entrenament. «L’atre dia li vaig dir al meu home: Escolta’m bé que no t’ho repetiré dos vegades. La tinc rovellada de no fer-la servir, o plantes lo pi o me vendre lo tros».

Ruix: ©ULLDECONA.

Arruixada poc abundant, del carrer, les flors, etc.

Ruixat:

Pluja forta i de curta durada.

La meua parla al "Faldutstan" (Q)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:

Com se diu (fonètica) i

Què vol dir (significat).

En aquest enllaç podreu descarregar lo llibre en format PDF

Quadro:

Quadre horitzontal de la bicicleta. La barra que va del manillar al quadre vertical on està l'assiento. «Xica vine, assentat al quadro, que te portaré a casa. (censurat: A quin quadro? si la bicicleta és de dona»).

Quartejar:

Quan lo matxo no seguix la línia recta en llaurar.

Quartillo:

Mesura emprada pel vi i equivalent a 1/4 de litre.

Quartina:

Cortina. Peça de roba penjant en què se tapa una porta, una finestra, un llit o atra cosa.

Quarto:

(castellanisme). Cambra. Habitació. Cadascuna de les divisions habitables d'una casa: Quarto de dormir, Quarto d'estar, Quarto de bany, etc.

Quedar:

*Quedar bé*: Obrar de manera correcta.

*Quedar malament*: Obrar en desacord a l'obligació o la correcció en el tracte dels atres.

*Quedar-se en la tonadeta*: Assabentar-se. Comprendre.

Qüento:

Castellanisme inadmissible, però molt arrelat al nostre llenguatge parlat. Rondalla. Conte.

Quera:

Persona que insisteix molestosament, que mai calla, que es queixa o gemega sempre.

(cast.  quejica).

Qüestió:

*La bona qüestió*: expressió que solem dir quan volem emfatitzar lo que direm després. «La bona qüestió és que encara no tinc clar quin cotxe comprar-me».

Quet/a:

Quiet. Tranquil.

Queto/es:

Estigues quiet. Estigues tranquil. «Queto parat». «Les xiquetes no estan mai quetes».

Quinto:

1) El que ha estat triat per ser soldat.

2) La botella de cervesa.

Quisque:

Qualsevol. «Heu dixat entrar a tot quisque».

Quisquiller:

Prim-mirat, molt exigent. Que pertot troba defectes o motius de queixa. Perepunyetes.

Quixal:

Queixal. Dents molars situades a les parts laterals de la boca.

Quixalada:

Mossegada.