Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (P)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Pa:
«En pa i vi se passa lo camí»: vol dir que sols de pa i vi podem anar vivint.
«Lo pa calent fa mal a la panxa».
*Pa d’àngel*: Retalls que queden de les hòsties no consagrades i que mos donaven les monges agustines quan anaven a fer d’escolanet.
*Pa d'agulles*: el que porta mesclades agulles i se dóna als gossos per matar-los.
*Pa socarrat*: Quan se mos ha cremat a la brasa.
*Sopa de Pa i all*: La sopa que fèiem quan teníem pa sec (Sopes escaldades).
«Un plat molt típic i econòmic són les Sopes escaldades, que aprofiten l’aigua de bullir les bajoques, lo bròcul , la col, los cigrons, etc.. Per preparar-les: primer se freguen en all unes llesques de pa torrat tallat ben prim, s’unten d’oli abundant, se fiquen a un plat fondo i se tira per damunt l’aigua ben calenta de bullir la verdura. Més fàcil impossible. Si és plat únic o voleu alimentar més al comensal, podeu ficar un rovell d’ou remenat i si encara voleu estalviar més, aprofiteu lo pa sec de dies anteriors».
*Pa de canonge* ©ULLDECONA: El que té tres crostons al voltant d'una fogassa central.
*Pa de casa*: lo pastat a cada casa particular.
*Pa florit*: el que té floridura per la humitat o perquè fa dies que el tenim.
*Pa de màquina*: el que ha estat elaborat mecànicament, i que un cop cuit esdevé de molla molt atapeïda i de gust molt diferent del que ha estat fet a mà.
*Pa sec*: pa dur.
*Pa de figa*: Massa de figues seques tallades a trossets molt atapeïdes.

Padastre:
L’home d'una dona en relació als fills que esta té d'un matrimoni anterior.
«Pos ara que ho dius, jo sóc lo padastre de l’Andrea i la Patrícia, les filles de la meua dona. No hi havia caigut».

Padrí/ina:
Els que solen regalar la palma o la mona. Persones que presenten un infant a les fonts baptismals i que adquirixen l'obligació moral de protegir-lo i fer-li de pare o de mare si arriba a quedar orfe. «Lucas i Maria son mon padrins».

Pagra:
Peix de carn apreciada però que no és fàcil de trobar perquè és solitari. Pagre. Pargo.

Pala:
Cadascuna de les dos dents del mig de la boca al maxil·lar superior i que s’han fet més grosses de lo habitual.

Palaia:
Peix que té la denominació catalana més genuïna com palaia, però com que los pixapins li diuen "Llenguado" pos així lo coneixen a tots los restaurants.
Segons sembla, naixen normals, com un peix qualsevol, i se fan raros (aplanats i en los ulls al damunt) de grandets.
A la Viquipèdia diu que se reproduïx fent la copulació zalamalibú, però enlloc t’expliquen com és, així que continuaré fent lo missioner.

Palet:
Base o plataforma de fusta de mides 80x120 centímetres i que servix per facilitar moure les càrregues que se posen damunt.

Palissa:
Una metralladora d'hòsties. Sèrie de cops donats per fer mal a algú. «Barça 5 – Ploramiques 0».

Pallissa:
Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi la palla.

Palma:
Fulla de palmera engroguida que porten los xiquets a beneir lo Diumenge de Rams i que normalment regala la padrina.

Palmateo:
Aplaudiment. Expressió d’aprovació feta en les mans.

Palo-santo:
Caqui. Fruita rodona, rogenca, blana i de gust semblant al plàtan madur. Diuen que restreny.

Paloma:
Papallona.

Pampliner:
Que fa pamplines, demostracions fingides d'amor, de cortesia.
«Soc un cavaller,
per això porto capa,
i quan te veig pel carrer,
lo cor se me fa nata».

Panolla:
Espiga de panís.

Panís:
Planta gramínia. Blat de moro. Quan està torrat, ara li diem «Kikos».

Panís petador: ©ULLDECONA.
També conegut com panís de monja: el de gra més menut i més petador que el gros, quan lo posen al foc.

Pansa:
Erupció vesicular que apareix als llavis en estats febrils.

Pantano:
Embassament d'Ulldecona situat a la província de Castelló (dins lo terme municipal de la Pobla de Benifassà). Se va construir l'any 1967, finançat per pagesos d'Ulldecona, i la seua capacitat màxima és d'11 hm3. L'aigua s'utilitza per a regar 2.514 Ha i és compartida per les poblacions de la Sénia, Rossell, Sant Rafel del Riu i Ulldecona.

Pany:
Tros de paret en una mateixa línia. Les habitacions d’una casa solen tindre quatre panys de paret.

Paperets:
Trossets rodons de paper que se tiren al ball o a la desfilada de carrosses. (cast. confeti).

Parallofa:
Fulla seca de la panolla de panís que abans s’utilitzava per farcir la màrfega.

Parament:
*Parament de la taula*: conjunt de plats, gots, culleres i atres objectes per al servei de la taula de menjar.
*Parament del llit*: conjunt de roba que cobreix i adorna un llit.
*Fer los Paraments*: (castellanisme). Donar la benvinguda. Felicitar a algú.

Pardal:
1) Moixó. Vilero.
2) Un dels noms en que se coneix l'òrgan sexual masculí, també anomenat titola.

Parladuria:
Cosa que se diu sense molt de fonament. «No faces cas, són parladuries de la gent».

Parlar:
*Parlar en to de solfa*: Parlar recriminant i posant-se en pla de superioritat.

Parèixer:
Segons sembla, segons els indicis. «Me pareix que este 2014 serà un any històric per Catalunya».

Parpalina:
Barra sòlida, de ferro o de fusta, per a fer palanca més menuda que un parpal.
«No hem de confondre la parpalina i la palanqueta, barra de metall corbada en un extrem i de puntes aplanades, que en general du una petita fissura en les terminacions per treure claus».

Passera:
Passa; malura epidèmica. Grip.

Pasterada:
1) Faena mal feta, executada malament.
2) Excrement de bou o de vaca.
«Quan érem joves, i mos calien quartos per sortir, era habitual anar a treure pollastres de les granges, però esta faena era molt dolenta perquè se te ficava la gallinassa als pulmons. Natros teníem com alternativa la granja de Remigio, que era de bous i no tant perjudicial per la salut, però hi havia pasterades fastigoses. Lo primer dia que vaig anar, mentre netejàvem la quadra, lo Matón de la Foia va agafar una pasterada en una pala i, cridant-mos, la va tirar. La pasterada mos va tocar de ple a la cara i se mos van acabar de cop los escrúpols».

Pastisset:
Casqueta. Panellet de pasta farcida de confitura de cabell d'àngel, pasta de moniato o brull. «Al Regne de Valencia, més saladets que natros, los fan farcits de tomaca i tonyina, d'espinacs o bledes, de ceba fregida i pèsols, etc.».

Pataca:
1) Lo fruit de la terra, conegut com lo tubèrcul de la pataquera.
2) Monyo que portaven les güeles.
*Alça pataca!*: Exclamació irònica que se sol utilitzar en una conversa per desqualificar una asseveració.
«També quan volem fer una brometa a un xiquet, li assenyalem la camisa en lo dit i diem: Tens una taca!, lo xiquet abaixa el cap provant de mirar la taca i de sobte, tot i fent-li un copet a la barbeta se diu: Alça pataca!».

Patinada:
Relliscada d’un vehicle de rodes, be perquè hi ha oli, gel, aigua, sorra o herba molla.

Patut:
Que no té ni agilitat ni gràcia en los moviments, Que corre menys del que caldria.

Pedrís:
Lloc de pedra per assentar-se.

Peixet:
Plat de peix menut fregit. Morralla fregida.

Peluda:
Peix de forma aplanada, paregut a la palaia, però més econòmic.

Pelussa:
Borra. Porcions peloses que se desprenen de la roba a força d'usar-la.

Pelussera:
Abundància de pèls no pentinats.

Pelut/da:
Que té molt de pel als braços o a les cames. «Si a més a més té pels al clatell, a la cara, al pit, a l’esquena i al cul, llavors és un Os».

Pendre:
Prendre.
*Pendre’l bany*: Banyar-se.

Pensament:
1) Porció de temps molt curt. «Ho ha enllestit en un pensament».
2) Facultat i acció de pensar.
*Endevinar el pensament*: endevinar allò que algú pensa.
*Fer un pensament*: pensar, aplicar l'atenció en qualsevol cosa.
«Quan se fa tard i ens cal marxar cap a casa, solem dir: Fem un pensament».

Pentinador:
1) Mocador gran de forma similar a la toquilla en què se cobrix, des del coll fins a la cintura, a la persona que se pentina, perquè no se li posin cabells al vestit.
2) Lo vestit que mos fica lo barber quan mos volem tallar lo cabell.

Percal:
*Tindre un percal*: Tindre un embolic o un problema. «Avore com arreglem este percal».

Perdigana:
Perdiu jove.

Perdiueta:
Una perdiu, però sense donar-li importància.

Perdiu:
Espècie d’au de color gris rogenc en lo bec i les potes roges. Vola a una velocitat molt ràpida, però fent molt de soroll i és incapaç de fer recorreguts llargs. «Los caçadors diuen que la perdiu és més saborosa si l’han feta volar o córrer molt, potser perquè els ha donat més faena i valoren la cansera».

Perdut:
Persona de mala conducta i negligent en l'aspecte moral.

Perer:
Pedrer. Dilatació de l’esòfag d'una au.

Perequillo:
Pasta dolça molt tradicional i típica d’Ulldecona. «Aurelles de burro».

Pereta:
Bombeta per l'electricitat.

Perla:
Averia de les motos produïda generalment per un excés d'oli a la barreja. Aquest excés se va dipositant entre els elèctrodes en forma de carbonissa i tanca els elèctrodes, evitant que se fase l’espurna necessària per la combustió. Per això es normal vore motoristes bufant la bugia.
«Mon pare duia, a la seua Lambretta, una dinamo alemanya tant potent que quasi no necessitava bugia per fer la xispa. Per fer xarlotada, solia anar pels tallers mecànics preguntant si tenien una bugia vella, perquè la seua no li funcionava, i agafava la primera que trobava pel terra. Tothom se fotia a riure, però mon pare netejava la bugia en dos escopinyades i la ficava a la moto, que arrancava a la primera. Llavors tots se quedaven fent cara de badocs».

Perolada:
La menja cuita de cop dins un perol.

Perxe:
Porxo.

Pesolina:
Llegum semblant al pèsol, però de gra més menut que solem donar per minjar als coloms.

Pesseta:
Un dels meus malnoms.
«A sovint em perdo i no se qui soc: De menut me dien “lo fill de Pere de la Hife”, després “Campaneto” i “Pesseta”. De més gran “sinyor”, “oiga usté”, “lo pare de l’Omar”, “l’home de la Sílvia”, tota una pila de malnoms que me confonen, al igual que li passava al Dinio a la nit. Crec sincerament que hauré d’anar una temporadeta al monte per retrobar-me, per cercar lo veritable JO, per donar espai i temps a que se manifeste. A lo millor soc un Mestre Yedai i no m’he assabentat. To be, or not to be».

Pesteta:
Bitxo. Pebre coent. També persona molt irritable (dolenta de collons).

Petricó:
1) Unitat de mesura de volum per a líquids que ve a ser ¼ de litre i se feia servir per a l'oli, vi, o llet.
2) Recipient que té la capacitat de ½ de litre i servix per mesurar l’oli, lo vi o la llet.

Petroliera:
Recipient de llauna destinat a tenir-hi petroli, però que servix també per a tenir-hi gasolina o gas-oil.

Petromax:
Llum que fa servir combustible derivat del petroli. Va agafar lo nom de la marca que va comercialitzar lo més famós i popular.

Petromecs:
Unes bones i precioses mamelles.
«Me penso que aquesta fal·lera de mamella deu ser producte d’algun gen que portem repetit cinc o sis vegades al nostre cervell: de menuts la xuclem, de grans la toquem, los polítics la munyen, los metges les unflen, etc.».

Peüc:
Curt d'enteniment. «Ser més ruc que un peüc».

Pianiste:
Pianista. Persona que toca lo piano.
«No tinc cap foto tocant lo piano, per això vos fico està on surto tocant la guitarra».

Pica:
Peça de pedra destinada a rebre aigua.
La *Pica d’escurar* és lo lloc on escurem la vaixella.

Picada:
Conjunt d’ingredients esclafats picant-los dins lo morter que servixen per millorar lo gust d’un guisat. Normalment son ametlles, pinyonets, pa torrat, avellanes, etc.

Picadura:
Tabac tallat a trossets menuts per a fumar.

Picaport:
Peça de ferro per a picar a la porta i també palanqueta de ferro que pitjant i alçant-se permet obrir la porta (pestell).

Picar:
Trucar per telèfon. Telefonar.

Picassor:
Picor. «Es de mala educació gratar-se els ous quan tens picassor».

Picolat:
Menja de forma esfèrica feta de carn picada, sagí de tossino, pebre i sal.

Pietat (Mare de Déu de la):
La patrona d’Ulldecona. Entre agost i setembre té lloc la festa major en lo seu honor i cada cinc anys (los acabats en 4 i en 9) se baixa la imatge de la Mare de Déu de l’ermita a coll fins lo poble. Són les Festes Quinquennals.

Pigota:
Verola. Malaltia infecciosa caracteritzada per febre i per l'erupció de pústules a la pell, que en esclatar-se i caure la crosteta solen dixar cavitats inesborrables.

Pinzà:
Pinsà. Lo pardal més comú de tots. Sol volar en estols i les ratlles blanques a les ales i a la coa lo fan inconfusible.

Pinxar:
(castellanisme). Punxar-se una roda.

Pinyol:
Part interior llenyosa d'un fruit, com per exemple l’auliva.

Pisso:
Terra, de mosaic, de gres o ceràmica.

Pito:
Xiulet.

Pitral:
La part exterior dels pits d'una persona. «No me feu triar entre pitral i pitrera perquè no m’aclarixo. Doneu-me el lot sencer».

Pitrera:
La part anterior dels pits.

Pitxera: ©ULLDECONA.
Pitxer. Gerra.

Pitxó:
Colom que se cria a casa.

Pitxolí:
Boleta de naftalina. Sistema tradicional eficaç contra les arnes i les seves larves, la tinya.

Pixerada:
Pixarada. Pixada. L'orina que s'evacua d'una vegada.

Pixum:
Mullader de pixat.

Plaça:
Espai ample i descobert on es venen comestibles i atres coses. Mercat públic.
*Anar a plaça*: anar al mercat públic per comprar.
*Fer plaça*: estar a la plaça per vendre-hi coses.
La frase: «Que passa? -- Un burro per la plaça» no se referix especialment a la plaça del Mercat perquè de burros ni ha a tot arreu.

Plana:
Propietat rústica que sol estar plantada d'auliveres i garrofers, on no calen marges perquè el terreny és pla.

Plantar:
Ficar en la terra un brot, esqueix, etc., perquè hi arreli, o una llavor, bulb, etc., perquè hi creixi.

Planter:
1) Lloc on es crien les plantes menudes, destinades a ser trasplantades.
2) les mateixes plantes abans de ser trasplantades.

Plantó:
Estona que algú està aturat esperant alguna cosa.
Aturada llarga.
*Estar de plantó*: Persona que està dreta i sense moure's d'un lloc.
*Fer estar de plantó*: Fer esperar aturat a un lloc.

Plàtera:
Plat gran en què se porten i servixen a taula los menjars.

Plegamans: ©ULLDECONA.
Insecte del gènere Mantis de forma llarguera. Té les potes de davant molt robustes, les quals posa plegades davant lo cap com si estigués en actitud de pregar.

Plegar:
Dixar la faena o no continuar alguna activitat. «Al matí pleguem de treballar a la una». «Plega de l’ordinador que anem a dinar».

Ploguda:
Pluja. Acció de ploure. «La ploguda d’ahir anirà molt be pels melons».

Plogudeta:
Ploure lleugerament, quatre gotetes. Plugim.

Plom:
Persona que molesta o que cansa la seua presència.

Ploms:
Lo quadre elèctric de protecció d’un habitatge quan érem menuts. Lo lloc del comptador on havia un filet de plom que se cremava cada dos per tres per pujades de tensió o per connectar massa aparells a l’hora. Si no sabies *Canviar los Ploms* quan *Saltaven los Ploms* té quedaves sense llum. Actualment solem tindre un quadre elèctric compost per un interruptor de control de potència i diversos interruptors magneto tèrmics i diferencials.

Ploricar:
Plorar sense fer molt de soroll. Ploriquejar. Fer lo ploricó.

Ploron:
Que plora sovint i sense motiu. Ploramiques.

Ploure:
*com si plogués*: Sentir sense fer-ne cas. No escoltar.

Plovisnar:
Ploure lleugerament, a gotes molt menudetes. «Fa dies que no para de plovisnar».

Plumier:
Estoig, generalment en forma de caixa, per guardar plomes, llapis, gomes, etc. Agafa lo nom de la marca francesa que el va treure al mercat. Tenir-ne un de dos pisos era l’hòstia.

Poc:
Petita quantitat.
*Per poc*: Gairebé. «Ves en compte, que per poc caus».
*Poc-senderi*: Persona que té poc seny o poc coneixement.
*Poc-suc*: Persona que no té gracia, que diu bajanades o que és incongruent.
*Pocs-modos*: Persona mancada de cortesia, de bones maneres.
*Pocavergonya*: Desvergonyit.
*Pocsucada*: Bajanada.

Poguer:
Poder. Ser capaç. Tindre força, habilitat o mitjans. «Una cosa és voler i l’atra poguer». «Si no pots fer lo que vulguis, fes lo que puguis».

Pòlio:
Malaltia infecciosa vírica de nom Poliomielitis que afecta nomes als humans. Va estar una de les malalties d'infància més temudes del segle XX.
Lo virus entra al sistema nerviós central, infectant i destruint neurones motrius.
«Quan era menut, la pòlio me va tocar de resquitxada. Qui primer se va adonar va ser mon iaio, perquè me tirava pilotes a la ma esquerra i no les podia aguantar. Lo metge va receptar tirar-me tovalloles xopes d’aigua bullint a sobre lo braç i va ser llavors quan vaig adependre a cantar opera. Les seqüeles que me van quedar son: lo dit índex senyala garxo, lo braç esquerra un pel més curt que’l dret, no sento per l’aurella esquerra i suposo que també va tocar lo cervell perquè tinc més intel·ligència emocional (dret) que coeficient d’intel·ligència (esquerra), on m'he quedat a 159».

Poll:
Insecte molt menut. N'hi ha dos espècies principals, lo poll de cap, que se cria als cabells de les persones i lo poll de roba, que se cria damunt l’esquena de les persones. Totes dos són molt molestes per les seues picades i perquè són difícils de fer desaparèixer a causa del seu gran poder de reproducció i menudesa.

Pollada:
Llocada. Conjunt de pollets nascuts d'una covada de la lloca.

Pollegana:
Arada formada per dos barres llargues unides en forma de U.

Pollet:
Ocell menut, lo fill de la gallina.

Pollós:
1) Que té polls.
2) ©ULLDECONA. Tacat de piquets, sigue naturals o per brutor, com els de la roba mal rentada.

Polo:
Per norma general és lo gelat que porta un pal de fusta, però també se sol dir polo al “Calipo”.

Polp:
Mol·lusc cefalòpode del gènere Octopus. Pop.

Pols (femení):
Partícules no adherides, de terra o d'atra matèria sòlida, tan menudetes que poden ser alçades i emportades pel vent.
*Traure la pols*: Netejar. Espolsar.

Pols (masculí):
1) Batec produït a certs punts de les artèries pel moviment de la sang en circulació.
2) Punt d'unió de la mà i l'avantbraç, on se sent bé lo batec.
3) La part de la cara situada entre l'ull i l'orella, on se sent lo batec arterial.
*A pols*: En lo propi esforç, sense ajut d’atres.
*Fer un pols*: Prova de força en lo braç.

Polseguera:
Gran quantitat de pols, sobretot la que s'alça moguda pel vent.

Pólvora:
Mescla de Nitrat de Potassi, Sofre i Carbó vegetal. Si augmentem la proporció de Nitrat de Potassi, ho fa la vivacitat; si l'increment correspon al Sofre, se conserva millor, i posant més Carbó, la producció de gasos es major.
«Tots teniem un braser a casa i un hort per ensofrar, sols calia anar a la farmàcia per pastilletes de potassa: “ma sortit una llagueta a la llengua”. A punt los tres ingredients, només quedava cavil·lar la malifeta a fer».

Ponedora:
Lloc destinat a pondre-hi les gallines. Nieró. Ponedor.

Poquet:
En petit nombre o quantitat.
*A poquet a poquet*: a poc a poc, lentament.

Pòrtland:
Ciment. Mescla calcinada que pastada en aigua fa morter i servix com material de construcció. «Lo ciment se va inventar l’any 1824 a Anglaterra i lo seu color era igual que les pedres de l’Illa de Pòrtland al sud-est d’Anglaterra, per això hom ho coneix com Ciment Pòrtland».

Porquera:
La casa del tossino. Lloc on se tenen tancats los tossinos per engreixar-los.

Portadora:
Atuell de vimen per la verema.

Pos:
(castellanisme). Doncs. «Que conste en acta: Escric “pos” ben conscient, que això de dir “doncs”, a mi me sulfura i m’enerva!»  (Anton Dorca).

Potra:
Bona sort.

Potrós:
Que té bona sort.

Poval:
Recipient que té una ansa i servix per a povar, transportar o guardar aigua. Galleda.

Povar:
Treure aigua del pou. Poar.

Pregonero:
(castellanisme). Encarregat de fer los bandos. Pregoner.

Prèmit:
Premi. Allò que es pot guanyar per sort en una rifa o per haver guanyat en una competició.

Preparamenta:
Preparació.

Present:
Obsequi que sol fer. A l’expressió *Portar un present*o *Enviar un present* solia ser un Braç de gitano.

Primentó:
Pebrot.

Probe:
Incorrecció de Pobre que quan la sento al·lucino.

Professó:
Una de les variants de Processó. Desfilada ordenada i solemne amb algun fi, especialment religiós.

Pronte:
Prompte. Aviat. Ràpid.

Propet:
Prop.

Provar:
Emprovar.

Provessó:
L'atra variant de Processó. Desfilada ordenada i solemne amb algun fi, especialment religiós.

Pudent:
Malsofert. Massa exigent.

Puesto:
(castellanisme). Lloc. Castellanisme introduït des del segle XVI.

Puntera:
Peça de cuiro que forma part de la sabata i cobreix la punta del peu.
*Xutar de puntera*: Xutar en la punta del peu.

Puntetes:
Caminar sostenint-se damunt les puntes dels peus.

Punxenc:
Que punxa.
*Caragol punxenc*: Corn. Cargol punxós.

Puppút:
La nostra forma fonètica de dir Puput o Putput. Ocell de bec molt llarg que té les ales negres creuades de ratlles blanques-groguenques i una coa negra en ratlles blanques. A sobre del cap té un floc de plomes erèctils.

Puret:
Cigar puro, però menut.

diumenge, 21 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (O)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Obrar:
Fer obra de construcció.
*Anar a l'obra*: Treballar a la construcció.
*Fer obres*: Fer reformes. «No vingueu a casa, que estem fent obres».

Obreta:
Fireta. Cuinetes.
Plats, olles, tasses, etc., molt menuts, per jugar la canalla a cuinar.

Òbric:
Jo obro. Primera persona del singular del verb obrir.

Oco:
Paraula que utilitzem per indicar esment, preocupar-se'n, prestar-hi atenció.
«Oco de caure per les escales».

Ofec:
Sufoco.

Ofenedor:
Persona que sempre sol ofendre, volen o sense voler.

Oliada:
Abundància d’oli. «Any de gelada, any d'oliada».

Oliassa:
Solatge d’oli. Aigua oliosa procedent de l'escaldament dels cofins plens de pasta d'auliva.

Olvidar:
(castellanisme). Oblidar.

Olvit:
(castellanisme). Oblit.

Ombriu:
Lloc on no toca el Sol.

Òmplic:
Jo omplo. Primera persona del singular.

Onça:
1) Unitat de pes que ara vindrien a ser 33,33 grams si tenim en compte que la lliura equival a 400 grams i se divideix en 12 onces.
«Quan ma güela demanava tres onces de pernil venia a demanar 100 grams».
2) Pes, peça per a pesar que pesa una onça.

Onso:
*Fer l’onso*: No comportar-se correctament.

Ont:
On. Natros, com moltes atres regions, diem ont que precedit de la preposició a, sona aónt. «Vull saber aónt vas».

Oratge:
1) Temps, mal temps. «Fa mal oratge».
2) Secció del Notícies Nou al desaparegut Canal 9 del País Valencià.

Orquesta:
(castellanisme). Orquestra. Conjunt de tocadors de diferents instruments (corda, fusta, metall i bateria) necessari per a executar la música.
«L’aconteiximent que molts falduts no oblidaran va ser la mítica nit de Cap d’Any “amenitzada” per l’orquesta “Ritmos y Melodias”, que me sembla era de Carlet. Un canvi d’any inenarrable, estrambòtic i inversemblant que va dixar una frase pel record. A la pregunta feta per l’amic Remigio “Que tocaran Bailaremos?” li va contestar un dels components de l’orquestra: “Pos si que bailaremos, si!”».

Os:
Pinyol d’alguns fruits.

Ós: (accentuat)
*Lo vall de l’ós*: Ballar en poca gràcia.

Ossera:
Ossari. Lloc del cementeri on guarden los ossos.

Òstic:
Paraulota, però més fina que dir «Hòstia».

Osticana:
Paraulota alternativa a òstic per quan tens més ganes de parlar.          

Ouera:
1) La bosseta dels collons. Lo millor de la creació divina. Sense ella no podríem fer la paella. Imagina't fer-la en un ou a cada mà. Impossible.
2) Cistella de filferro per a ficar-hi ous. Tot i que actualment també ho diem a qualsevol recipient de cartó que mos pugui fer servici.

dissabte, 20 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (N)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Nadar:
Nedar. Moure's dins l'aigua de la mar, d'un riu, d'un safareig, etc., per rentar-se, refrescar-se, etc. «Qui nada, no s'ofega».

Naiximent:
1) Naixement.
2) La quadra del Belem on hi ha les figuretes del Nen Jesús, sa mare, son pare, la vaca, lo burro i l’angelet a sobre. «Enguany només he ficat lo naiximent».

Nàixer:
Néixer. «Vaig néixer a Ulldecona la matinada d’un dimecres, al carrer Sant Antoni numero 7, Latitud +40° 35' 27" i Longitud +00° 26' 52" dins d'un cabàs de figues o d'una figa com un cabàs (fa tants anys que ara mateix no ho recordo)».

Natros:
Nosaltres. Però aquest nosaltres té poca vitalitat  en el parlar quotidià, i pren diverses variants, com el nostre natros.

Navalla:
Ganivet de tall molt fi, destinat a raure el pèl de la barba o els cabells.

Necessitat!:
Frase per demanar socorro. Help!. SOS.
*Fer les Necessitats*: Cagar o pixar, fer de ventre, caca o pipi.
*Tenir Necessitats*: Sentir la urgència de cagar o pixar, fer de ventre, caca o pipi.

Negar:
1) Asfixiar per immersió dins un líquid.
2) Ennuegar. Sentir-se obstruïda la respiració per haver fet mala via el menjar, la saliva.
3) Cobrir d'aigua. Inundar.

Negreta:
Malaltia de les auliveres i també dels tarongers deguda a un insecte que fa tornar negra la fulla i la rama.

Negror:
Espessor de núvols negres al cel que donen senyal de vindre una gropada.

Nervi:
1) Energia. Vigor físic. «Los diners poden comprar sexe però no amor».
2) Tendó, part elàstica però dura dels músculs. «No puc rosegar aquesta carn, que hi trobo molt de nervi».
3) Cadascun dels òrgans en forma de cordonets o cintes, que posen en comunicació les diferents parts del cos i lo cervell o la medul·la espinal o en atres centres, i estos entre ells, i servixen per a transmetre les sensacions i los impulsos motors.

Nesprer:
Abre que fa nespros.

Nespro:
Fruit del nesprer.

Neula:
Pa de Missa. Full prim de pasta de farina cuita. (cast. oblea).

Nina/o:
Figureta humana de cartó, de drap, de cera o d'atra matèria, que servix de joguina a la canalla. La nina es quan té la figura de xiqueta i lo nino quan té la figura de xiquet.

Nineta:
Pupil·la de l'ull. Lo de color negre que sobre i se tanca quan hi ha més o menos llum.

Ninxo:
Nínxol. Concavitat per a col·locar-hi un cadàver en posició horitzontal.

Nivell:
Instrument que utilitzen los paletes i fusters per comprovar l'horitzontalitat o verticalitat d’alguna cosa.

Nora:
Jove. La dona del fill.

Nosa:
*Fer nosa*: Cosa que, sent present, dificulta, intercepta, pren lloc útil o priva d'obrar o funcionar.
«Treu aquella taula: fa nosa per a passar». «Si faig nosa m’ho dius i me n'aniré».

Nostre:
De natros. De nosaltres. (cast. nuestro). Paraula que ja consta en documents de l’any 1244. «Natros i ningú més ha de decidir lo nostre futur. Independència ja!».

Novençans:
Casats fa poc. Que estan dins lo primer any de matrimoni o que encara no han tingut lo primer fill.
Al primer dia de convivència d’una parella de novençans:
Lluc, que vols esmorzar?. Sexe Pietat, vull sexe!.
Al migdia la dona li diu: Lluc, que vols per dinar?. Sexe Pietat, vull sexe!.
A la nit, quan arriba Lluc de treballar, troba la Pietat saltant d'un costat a l'atre per damunt d’una foguera i li pregunta: Què fas Pietat?.
T'escalfo lo sopar!.

Nuc:
Nus. Entrellaçament de cordes, cordills, cintes, fils, etc. 

Nugar:
Nuar. Entrellaçar cordes, cordills, cintes, fils, etc.

Nus:
1) Estrenyedat o obstrucció produïda en la gola, i que dificulta la respiració, la deglució o el parlar.
*Un nus a la gola*: En emoció o temor. «Vaig sentir aquelles paraules en un nus a la gola».
2) Cadascun dels regruixos formats per l'articulació dels ossos dels dits.
3) Grop de la fusta.

divendres, 19 d’abril de 2019

La meua parla al "Faldutkistan" (M)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Ma:
Forma femenina de l'adjectiu possessiu mon. «Ma mare no té nas i mon pare és xato».

Mabra:
Mabre. Peix hermafrodita de cos pla, semblant al sard, de color blanc argentat i faixes negroses de través damunt l'esquena.

Macabeu:
Varietat de raïm dolç de gra blanc i de vi perfumat molt bo.

Maça:
Eina semblant a un martell molt gran que servix en diferents oficis per a esclafar, trencar o aplanar alguna cosa.

Maçana:
Poma, tant hi fot Golden o Starking, però la millor per fer país és la de l’agre dolç.

Maçanera:
Una fabrica natural i ecològica de maçanes.

Maceta:
Eina semblant a un martell menut i robust que solen utilitzar los paletes.

Madalena:
Magdalena. Pastís de bescuit molt esponjós i de vegades aromatitzat, fet casolà de farina, ou, sucre i oli.
«Les Festes de la Magdalena són les festes majors de Castelló i els castellonencs pugen en romeria a l’Ermita de la Magdalena per tal de reafirmar-se com a poble. Com que mon pare treballava a Castelló pos teníem amics i vaig anar-hi moltes vegades, duent lo gaiato típic, una espècie de tortell típic penjat a la jaqueta i los pantalons curts de l’època. Erotisme total».

Madastra:
Madrastra. La dona d'algú en relació als fills que este té d'un matrimoni anterior.
«Tan mon pare com jo mateix li podem donar gracies a la seua madastra per dixar-lo als didos Lluc i Manuela quan m’agüelo Joanet i ella sen van anar a viure a Benicarló. Si no hagués estat així, mon pare no hauria tingut uns pares tan estimats ni jo uns iaios tant bons... i potser no hauria nascut o seria un benicarlando del PP. Fuig, fuig, que sols de pensar-hi m’agafen caguetes».

Madeixa:
Porció de fil de llana enrotllada formant un conjunt més o menys ordenat.
«Abans era corrent desfer un jersei de llana i fer-ne un de nou. Ma mare em feia estar en los braços oberts davant meu, i les mans separades uns 30 centímetres, mentre m’enrotllava la llana d’una ma a l’atra per desprès poder fer la madeixa. No se si ho feia per airejar-la o per fastiguejar-me. Li hauré de preguntar».

Malbé:
*Fet malbé*: Espatllat. Malmès.

Malaconsellar:
Donar mals consells.
*Això fa de malaconsellar* ve a significar: Si m’has demanat consell, pos no te’l vull donar. Aspavilat.

Malacostumar:
Acostumar malament. «Este xiquet està molt malacostumat».

Malànima:
Persona de mals sentiments.

Malavingut:
Que no s'avé en atres persones.

Malcarat:
Antipàtic.

Malcregut:
Que no creu, no complix o no fa allò que li manen. Desobedient.

Malcriador:
Educar als xiquets en excessiva permissivitat. «Se diu que los iaios son malcriadors perquè dixen fer als netets tot allò que volen i també els compren tot allò que los seus pares no volen comprar-los. Los pares se queixen adduint que així s’aconsegueix tirar per terra tota la faena que ells fan educant-los suposadament millor. El fet és donar sempre la culpa a atri.
La realitat dels pares d’avui en dia és que confonen llibertat i llibertinatge. Per tal de no “traumatitzar-los” i de “donar-los ales”, confien en que l’educació i la urbanitat dels seus fills aparegui tota sola o els hi sigui ensenyada a l’escola, sense voler comprendre que a l’escola se forma i a casa s’educa.
En cap moment diré que lo d’abans era millor. No ho era de totes totes, però entre una clatellada com abans i dixar que facin lo que vulguin com ara, hi ha centenars de possibilitats per explorar i millorar. Entre tots hem creat una societat d’extrems: o és molt bo o és una merda, sense voler admetre el mig bo, bo, regular i mig dolent».

Malcriat:
Que fa lo que vol. Que no té bones maneres i no respecta les normes mínimes de comportament.

Maldar: ©ULLDECONA.
Renyar. Recriminar. Normalment referit als xiquets.

Maldecap:
Preocupació. Molèstia provocada per una raó o atra.
Quan tenim un *Mal de cap*, com a  dolor del cap (cefalàlgia), semblarà que ho diem igual però ho escriurem separat i mos prendrem una aspirina.

Malea:
Arbustos i brosses que creixen a la terra sense conrear. «Se va fotre al mig la malea i va sortir tot esgarranxinat».

Malesa:
Acció dolenta que malmet alguna cosa. «Qui t’ha fet esta malesa al cotxe?».

Malíccia:
Malícia. Inclinació a fer el mal. Propensió a pensar malament. Mala voluntat envers algú.

Malnom:
Nom que se posa a algú, prenent-lo d'algun seu defecte, vici, qualitat, etc...
Poso d’exemple dos dels meus malnoms: «Campaneto», per la botiga de llepolies «La Campaneta» i «Pesseta», per lo malnom de ma güela, la dida de mon pare.

Mamantons:
Bords de les auliveres. Rebrots que surten a la soca d'un abre.

Mamella:
Cadascuna de les dos prominències que tenen les dones a cada costat del pit i que fan encendre als homes.
«Guapa!! Te podria llogar l’Ajuntament per allumenar lo carrer Major».

Manar:
*Com Déu mana*: Com cal. Atenent lo sentit comú.
*Què mana?*: Expressió respectuosa per respondre a una cridada feta per una persona que se li deu obediència: pares, iaios, ...

Manat:
Feix de coses que se pot agafar i portar en una mà. Ho fem servir a sovint quan parlem de cebes, calçots o alls tendres.
«Ara només comptem los ous per dotzenes, però abans los pagesos feien los tractes per dotzenes i lo manat portava una dotzena de peces».

Maneta:
Agulla de rellotge.

Mandonguilles:
Boletes fetes de mocs i que algunes persones desprès se les mengen, però no per culpa de la crisi financera sinó perquè se senten astronautes siderals i veuen la mandonguilla com una menja macrobiòtica. No hi veig cap atra explicació.

Mangrana:
Magrana, fruita del magraner, que té granets rojos.
«La pots preparar regada en vi i una miqueta de sucre. Per treure los granets cal partir-la per la mitat i, en una cullera sopera, vas pegant copets a la pell. Voràs com van caient los granets en un tres i no rés. Això m’ho va explicar lo metre del Restaurant Reno de Barcelona».

Mania:
1) Idea fixa.
2) Obsessió contra algú. «El mestre li té mania».
3) Fàstic. «Este arròs me fa mania».

Mànic:
Mànec.

Manillar:
Mecanisme de direcció per a les motos i per a les bicicletes.

Maniós:
Que té manies. Que té follies.

Manisa:
Rajola quadrangular, envernissada, generalment en dibuixos i que solem posar a la cuina i al quarto de bany.

Mano/a:
Germà/na. «Ma mano i ma mana estan de viatge».

Manso:
1) Bou castrat que s’utilitza per guiar la vacada.
2) Persona en la que se tenen relacions sexuals. «Ha vingut la Lluïsa i lo seu manso».

Mantecado:
Similar a l’anomenat gelat napolità o tall de gelat (frigo), però artesanal i preparat al mateix moment que’l demanaves.
«Solia ser de vainilla, nata o xocolata, separats o junts, i tenia dos galletes, una a cada costat. Lo venedor oficial a Ulldecona era lo carro de la Filets».

Mantellina:
Peça de roba fina o de punt de ganxo que porten les dones al cap per a anar a missa.

Manxa:
Instrument manual per a unflar les rodes de les bicicletes i les pilotes de futbol o basquet. També dit bomba.
*Manxar*: Fer anar la manxa. Unflar.

Manxada:
Arreglo” sexual masculí fet manualment. «La llegenda diu que si un dretà s’ho fa en la mà esquerra o un esquerrà en la mà dreta, se pot arribar a vore Venus sense allargavistes».

Maquineta:
Afila llapis. Instrument que s'utilitza per fer punta a un llapis. Antigament, se feia punta en lo gavinet i les maquinetes van fer aquesta faena molt més fàcil i van donar un resultat més uniforme. Lo llapis d'un fuster encara s'afila en lo gavinet per la seua forma plana.

Mare:
Al joc de conillets amagar, lo lloc d'on surt lo que paga i on poden refugiar-se i salvar-se els qui no han estat agafats.
*Tocar mare*: Tocar aquell lloc per salvar-se.

Màrfega:
Matalàs fet de palla o de parallofa de panís.

Margalló:
Bargalló.

Margant:
Que té una acidesa quasi desagradable. Amargant.

Marge:
Graó de terra, sovint revestit de pedres, que separa dos feixes situades ha diferent nivell o que servix per a aturar les esllavissades de terra.
«Lo jovent d’avui dia sols coneix per Marge a la dona d’en Homer Simpson».

Margenar:
Fer Marges.

Margor:
Amargor. Acidesa quasi desagradable.

Marimatxo:
Dona que mascleja.

Maroma:
Corda molt grossa. L'àncora dels vaixells sol estar lligada a una maroma.
«Tira més un pèl de figa que una maroma de barco».

Marraixó: ©ULLDECONA.
Recipient de terrissa, de forma aproximadament cilíndrica que té dos brocs i una ansa a la part superior, Servix per a tindre l’aigua fresca.

Martingala:
Tripijoc. Embolic. Acció enganyosa.
«Possiblement lo nom surt del procés estocàstic, en teoria de probabilitat, que du lo mateix nom. Un exemple d’aquest procés lo podem trobar al joc de la ruleta on la martingala consistiria a començar apostant una determinada quantitat, per exemple 1 euro, a roig. En cas de pèrdua, s'apostaria de nou a roig, però aquesta vegada, duplicant la quantitat i així, successivament, fins a guanyar l'aposta. Arribat este moment se compensarien les pèrdues i obtindríem com a benefici la primera quantitat apostada».

Mas:
Casa de pagès. Masia. «Lo Mas de Comú».
*Pareixes de mas*: Persona que no entén les coses bàsiques o està encantada.
«Si anem pujant de graó trobem que los de ciutat diuen “pareixes de poble”, los anglesos i alemanys diuen “pareixes espanyol”, los americans de USA diuen “pareixes mexicà” i los extraterrestres diuen “pareixes terrícola”».

Massa:
*Més que massa*: Una gran quantitat.

Matalap:
Matalàs. Sac rectangular de tela cosit de tots costats, que, farcit de llana o de plomes, servix per a gitar-se damunt.

Matalaper:
Ofici artesanal desaparegut avui dia. Era el que feia los matalaps en la llana de les ovelles.
«Per fer un matalap primer arreglava la llana picant-la i voleiant-la en dos bastons de castanyer, així treia los microbis de la llana. Un cop picada estenia la tela i ficava la llana a sobre, ben repartida per tota la tela perquè no fes bonys. Ho cobria en l' atra mitat de tela i la cosia per tot lo voltant. Llavors, en una agulla molt llarga, passava unes betes per una sèrie de forats que hi havia pel mig de la tela fent llaçada, evitant que la llana se bellugués dins lo matalàs, després cosia totes les cantonades».

Material:
Conjunt de coses necessàries per a realitzar un servei.
«Espera’m que ara porto el material».

Matxo:
(castellanisme). Mul. Mascle híbrid de cavall i burra o de burro i egua. Tot i que és un castellanisme, apareix a textos catalans dels anys 1159 i 1546.
*Pesar més que un matxo mort*: Tindre molt de pes. Ser molt feixuc.

Maulit:
Crit de gat. Miol.

Mec:
Bobo. Curt d’enteniment. «Ja ni ha prou de fer lo mec!».

Medalla:
Taca o ratlla de brutícia, especialment a la roba.

Medir:
Amidar. Avaluar l'extensió d'una cosa.

Melic:
Llombrígol.

Meló:
Fruit de la melonera.
*Meló de moro*: Síndria. Meló roig.
*Meló de tot l’any*: L’atre meló, lo de color blanc que és com una pilota de rugbi i que se conserva molts mesos sense podrir-se.
*Melona*: Meló llargarut, com una carabassa.
*Melons*: Mamelles. «No soc masclista, soc admirador de la bellesa!».

Melsa:
1) Glàndula vascular situada entre el budell gros i les costelles falses. (cast. bazo).
2) Flema, calma i lentitud per a obrar. (cast. pachorra). «Tens una melsa com un camp de futbol».

Menar:
Rodar, remenar. Més suau que a xulit.

Menescal:
A l’exèrcit romà existia el “veterinarius”, soldat que tenia cura de tots los animals emprats al context militar (guerra, càrrega, alimentació o sacrifici), però a l’època medieval, se va començar a fer servir lo mot franc menescal (marhskalk: “el que té cura dels cavalls”) per anomenar a aquell que se dedicava a l’atenció mèdica dels equins, sent obra dels pastors la guarició dels animals de ramat.
En les primeres dècades del segle XIX, al crear-se les escoles i facultats de veterinària, s’imposà la paraula “veterinari”, designant un camp d’activitats que anava molt més enllà dels cavalls. Tot i així, encara va perdurar molts anys menescal per designar, llavors si, al veterinari.

Menjadora:
Recipient on es posa el menjar per als animals.

Menos:
Castellanisme usat des de 1486. Menys.

Mentres:
Mentrestant. «Vaig a fer lo dinar i mentres, tu para la taula». «Mentres esperem lo cotxe de la Hife podríem fer un caraquillo».

Menut/da:
Noiet/Noieta. Xiquet/Xiqueta. 

Mera: ®ULLDECONA.
Anomenada actualment Plaça Sales i Ferré és una plaça del poble de referencia per trobar-se: «Quedem a la Mera» i antigament també servia com a límit per les passejades pel carrer Major: «Del Mercat a la Mera».

Merla:
Pardal de la família del Tord. Lo mascle sols ser negre i té lo bec groc-taronja. La femella no té lo bec tan cridaner, és més marronosa i té esquitxades al pit similars a les del tord però que se veuen a un tros lluny que no son lo mateix.

Mestrejar:
Cobrir els barandats de morter o guix, per allisar-los.

Metge:
*Visita de metge*: Estar-hi molt poca estona.

Migdia:
*Lo ple de migdia*: Fer la migdiada.

Mija:
Mesura o pes equivalent a la mitat d'una mesura principal i determinada. Mitja.
«Fica’m mija ració de calamars a la romana i una de musclos al vapor».

Ministre:
Alguacil. Per natros era «lo Pregonero».

Minjador:
1) Menjador. Lloc de la casa on se minja de manera solemne.
2) Home que minja molt.

Minjadora:
1) Lloc on dipositem lo minjar dels animals.
«Al Belem, lo Nen Jesús està a dins d’una menjadora».
2) Dona que minja molt.

Minjar:
1) Menjar. Mastegar i empassar-se aliment sòlid.
2) Menjar. Aliment sòlid que mingem.
*Minjar cervellets de canari*: Menjar les viandes més refinades, cares i apetitoses.
«Se comportava com si mingés cervellets de canari».
*Minjar més que una revolta de riu*: Minjar moltíssim, en excés.

Miqueta:
Una mica. Un poc (en tots els sentits materials i immaterials). «Espera'm una miqueta». «Lo xiquet té una miqueta de febra».

Misèria:
Brutícia, i especialment abundància de paràsits, com polls i xinxes.
«Estos xiquets estan carregats de misèria».

Missa:
L’església com edifici. «la porta de Missa, l’acera de Missa, los bancs de Missa, etc.».
*Església de Sant Lluc*: Temple gòtic en honor al patró que hi ha a la Plaça Major del poble. La seua construcció se va començar l'any 1373 i el 1421 se va consagrar l'altar major.

Misto:
Llumí. Cerilla.
*Fer misto*: Picar malament la bola de billar en lo taco.
«Pos jo dic misto i no llumí, que això és alguerès».
«Curiositat: Lo primer misto se dia “Lluquet” i no era faldut, era xino. Va ser a l’any 577»

Mocador:
Peça quadrada de roba que servix per a mocar-se i eixugar-se la suor o les llàgrimes.
*Mocador del cap*: lo que portaven les dones estès cobrint-los lo cap per damunt i pels costats.
*Mocador de fer farcells*: Peça quadrada de roba que servix per a embolicar o contenir alguna cosa i que solia ser a quadrets.

Modos:
*Tindre modos*: Tindre bones maneres i un tracte fi. Ser amable.

Moguda:
Calenta, en zel. «Aquesta gossa va moguda». També se diu de les xiques.

Moixarra:
Dorada. Peix de forma ovalada que s’alimenta de mol·lusc bivalves.

Moll:
Peix de color rogenc i de gust molt saborós que, en teoria, s'alimenta principalment de cucs i crustacis. «Perquè he dit que en teoria minja crustacis?: Quan vivíem a les Cases (1956-1960), van recuperar lo cos d’un pescador que s’havia ofegat i era ple de mollets que se’l minjàven. Això va fer que ma mare mai més ha tornat a minjar mollets. Natros, quan ne minjàvem i pel sol fet d’empudegar-la, li diem que havíem trobat un boto de bragueta a dins del mollet».

Molla:
Tros de pa un cop hem tret la crosta. «A mi m’agrada més la crosta que la molla».

Mòllera:
Peix d’escata menuda i uns característics bigotis a la part inferior de la boca. La carn blanca, suau i molt delicada, per això s’aconsella menjar-lo fregit i no per fer-lo a la cassola. Alguns diuen que els recorda al lluç.

Momos:
Fer ganyotes.

Mon:
Adjectiu possessiu masculí usat només atributivament i anteposat al nom. Mon i ma, com los atres possessius ton, ta i son, sa, eren usats normalment i freqüentment a la literatura antiga i a la Renaixença. Actualment s'usen poc, substituïts de manera preferent pels possessius el meu, la meva, el teu, etc. Podem dir que han desaparegut completament de quasi tot el Principat, i sols se conserven seguits de certs noms de parentesc a indrets genuïns i autèntics, com és lo cas d’Ulldecona. La forma plural masculina normal és mos, però és freqüent utilitzar la forma analògica mons en el llenguatge dialectal.

Mona:
Coca rodona, que porta un o dos ous en la closca, encallats dins la pasta de farina i que se minja per la Pasqua florida.
*Mona tapada* ©ULLDECONA: coca que forma una cavitat coberta, dins la qual hi ha trossos d'ou dur i de confitures.
*Pensar en la Mona de Pasqua*: Estar despistat.

Mongetes:
Crispetes. (cast. palomitas).

Monyo:
(castellanisme). Rotllana de cabells enrevoltats que duen les dones per portar la cabellera recollida. «Les güeles abans portaven un monyo que pareixia una pataca».

Moquilla:
Moc clar que cau quan fa fred.
«A l'hivern per la moquilla i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador».

Mordasses:
Estenalles. Les mordasses són eina essencial per als oficis de fuster, ferrer, boter i sabater.

Morra:
Joc paregut al Pedra, Paper i Tisora però en números. Consisteix en què dos jugadors posen una mà tancada i després l'obren simultàniament, al mateix temps que diuen un numero inferior a deu i guanya aquell que, en lo numero que diu, endevina la suma dels dits estesos de les dos mans. Està documentat que jugaven los faraons de l’Antic Egipte i Ciceró va escriure: «És persona digna aquella en qui pots jugar a la morra a la foscor».

Morrada:
Trompada. Cop violent.

Morral:
Boçal. «Com lo d’Hannibal!».

Morrandes:
Restes de menjar que se queden a la part superior o inferior dels llavis o dels  morros. «Torca't les morrandes!».

Morter:
1) Recipient que s'utilitza molt sovint en la cuina, per a triturar i barrejar productes, per a fer picades i també per a fer salses com l'allioli o la maionesa.
*mà de morter*: és la maça per a picar lo contingut d'un morter.
2) Mescla de ciment o calç, arena i aigua, que utilitzen los paletes. (cast. argamasa).

Mos:
1) Acció de mossegar.
*En lo mos a la boca*: En ple menjar. «M'has agafat en lo mos a la boca».
2) Forma dialectal del pronom personal dèbil de primera persona plural: nos, ens. «Ningú no mos va ensenyar a escriure lo nostre dialecte».

Mossegada:
Acte i efecte de mossegar.

Mostra:
1) Flor de l'olivera o del raïm.
2) Aturada que fa lo gos quan veu la caça.

Mudada:
Conjunt de la roba blanca de llit que se posa neta d'un cop.

Mudat:
1) Abans era quan te posaves la roba més nova, quan anaves “vestit de domenge”. Ben vestit. Avui en dia se diu quan un va molt arreglat o quan se vestix de manera diferent a l’habitual.
2) També se diu quan un va una mica “torrat”. Embriagat.

Muixama:
Salaó molt apreciada de la tonyina. Moixama.

Munt:
1) Conjunt de coses les unes sobre les atres formant una elevació.
2) Gran quantitat d’alguna cosa.

Munyeca:
Punt d'unió del braç i la mà. Canell. Mot que s’utilitza des de fa anys i que no consta tipificat com a castellanisme al Diccionari català-valencià-balear del IEC.

Murades: ©ULLDECONA.
Antigament els afores de la població. Ara carrer Murada de Dalt i carrer Murada de Baix. Lo centre històric del poble va estar emmurallat fins lo segle XIX i estava dividit en dos eixos perpendiculars. Un seria l’actual carrer Major i l’atre estaria format pels carrers del Pes i Sant Antoni. On confluïen los eixos i la muralla hi havia portes: la de Tortosa (actual Ajuntament), la de València (a la Mera), la de Morella (dalt de tot del carrer del Pes) i la de Mar (a on estava l’Abeurador).

Músic major:
Director de la banda de música.