Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).
Fadrí/ina:
Persona que encara no s’ha casat, tot i
que majoritàriament se sol dir quan ja és gran. «T’has
casat o encara ets fadrina?».
Faena:
Feina. «Qui
no té faena, lo gat
pentina».
Faenada:
Feinada. Feina grossa.
Faixa:
Peça de roba negra que porten los
balladors del Xim-Xim molt més llarga (250cm) que ampla (30cm) i que
embolicada a la cintura servix per a subjectar los sarauells.
Falcilla:
Enganyador; que diu o fa coses enganyoses;
persona de qui no mos poden fiar.
Faldetes:
1) Faldilles. Falda de dona.
2) Home efeminat.
Faldut/da:
Nom popular pel que se coneix als
habitants del poble d’Ulldecona.
«N'hi
ha qui diu que és un malnom
que no mos agrada, atres que és per la situació del poble a la falda
del Montsià o per no se que d’uns faldons que portaven los regidors de
l’Ajuntament, sigue lo que sigue a mi no me faran canviar, mai he
dit ulldeconenc i sempre m'he considerat un faldut, tot i estar fora, però que torna quan pot. Això si, cada cop que, passat Freginals, entro a la vall per l'autopista, se'm fica la pell de gallina».
Faltar:
No tindre-li a algú el respecte que
caldria.
«No podem
dir "peperos i ciutadaneros dels collons
aneu a la puta merda", perquè això és faltar. Millor fer servir un
vocabulari més culte com per exemple: "estimats vòmits de voltor,
sabreu anar tots sols a l'Aubelló o voleu que us mostri el camí?"».
Faltón:
Persona que falta i ofèn al parlar.
«He dixat
de ser un faltón perquè
me n’anava la salut, la pressió se disparava i la fel me sortia per la
boca. Ara m’he tornat indiferent: Ignoro als cavernícoles, monolingües,
monoculturals i mononacionals peperos, upeideros i ciutadaneros, que
se’ns pixen a sobre i encara ens diuen que plou».
Fandango:
Enrenou. Desordre.
Fanecada:
Unitat de mesura agrària que ve a
equivaldre uns 800 metros quadrats, que representava era l’extensió de
terra on se podia sembrar una faneca de gra. Un quartó era la quarta
part d’una fanecada.
Fangutxer:
Molt de fang acumulat per terra. (cast.
barrizal). «Lo camp de futbol
pareixia un fangutxer».
Fardar:
Presumir. «Farda
molt d’anglès però
només sap dir Coca-Cola, Malboro i Metrogolduinmayer».
Fardatxo:
Llangardaix.
Farfallós:
Tartamut. Que s'entrebanca al parlar.
Farga:
Varietat d'aulivera que se fa molt grossa
i produix unes aulives llargarudes que tenen com una depressió enmig. A
Ulldecona, l’aulivera mil·lenària Farga de l'Arion mesura 8 metres de
perímetre i ha estat catalogada com a arbre monumental per la
Generalitat de Catalunya.
Farsell:
Farcell. Roba o atra cosa
embolicada en un mocador o altre drap per a poder ser transportada.
*Mocador de farsell*: Mocador per fer farsells.
Farinetes:
Plat econòmic típic d'hivern. Lo seu
ingredient principal és la farina, usualment torrada, que se barreja en
caldo o aigua mirant de no fer grumolls, en una proporció d'uns 40g-50g
de farina per a cada quart de litre de líquid.
Farjat:
*Mal farjat*: Mal vestit.
Farjup:
Plec d'una peça de roba de vestir que cau
malament.
Farolets:
Professó que se fa al poble a les Festes
Majors de la Mare de Déu de la Pietat.
Farratge:
Herba que se dona com aliment als animals.
Fartaner:
Que menja molt.
Fartera:
Menjada excessiva. (cast. comilona).
Fato:
1) Conjunt de coses que se porten,
que se carreguen, que se tenen aparellades per a un viatge, per a una
faena, per a un ús qualsevol.
2) També pels ingredients del
menjar, etc.
Fatxa:
1) Mal aspecte d’una persona.
2) Pos una Persona
totalitària molt de dretes.
Fatxada:
Façana d'un edifici.
Fatxós:
Persona que fa mal aspecte perquè va mal
vestida.
Febra:
Augment anormal de la temperatura corporal
per sobre del que se creu normal. Febre. Febrada. «Antigament
s’escrivia Febra (escrits
d’en Ramon Llull i d’Ausiàs March) i algun “normalitzador” ho va
canviar a Febre, però natros no li van fotre cas».
Fècula:
Midó.
Feix:
Conjunt de coses replegades i lligades
perquè no se separen.
«Portaré un
feix de sarments per fer
los calçots».
Feixa:
Tros de terra a la muntanya per conrear
que és pla, horitzontal i està limitat per marges. La feixa evita
treballar la terra en
pendents alts, però solen ser trossos menuts i estrets de terra,
difícils de treballar en màquines agrícoles.
Feixista:
Pos una atra Persona
totalitària molt de dretes.
Fel:
Bilis. Humor viscós, de color verdós o
groguenc, i de gust molt amarg, que procedix del fetge.
Fem:
Fems. Barreja del jaç i excrements d'algun
animal que servix per abonar la terra.
Femer:
Lloc on guardem lo fem.
Femta:
Caguerada d’un animal.
Fenàs:
Planta que se dona seca per menjar lo
bestiar.
Fer:
*Fer-ho*: Fer l'acte sexual. «Anem a fer-ho».
*Fer-se compte*: Imaginar. «Fes-te compte que no estic aquí».
*Fer-se les ferradures*: Morir-se.
Feridura:
Accident vascular cerebral a causa de la
pèrdua de flux sanguini al cervell i que també és conegut com vessament
cerebral o ictus.
Ferrets:
Aparells dentals, que actualment estan
fabricats en acer inoxidable d’alta qualitat i contenen bràquets i
filferros per alinear les dents.
Fesol:
Mongeta. «Natros
botifarra en fesols,
perquè no volem tractes en lo clero».
Festejar:
Tindre relacions amoroses i intenció de
casar-se.
Fiar:
1) Vendre sense cobrar
immediatament.
2) Tindre confiança en algú.
Ficar:
Ficar s'utilitza com a sinònim de posar,
però no ho és exactament. Ficar indica que s'ha posat alguna cosa dins
d'una atra.
«Ficarem lo
plat al microones però mai
lo ficarem damunt la taula, allí lo posarem».
Figa:
Apart del fruit comestible que tots
coneixem, també és un dels noms en que se coneix l'òrgan sexual femení,
també anomenat Xona.
*Fer la figuereta*: Posar-se
recte, cap per avall, sobre les mans i recolzant-se a la paret. Per analogia també vol dir fer alguna cosa
extrema.
*Figa coll de dama*: La millor
figa. Lo nom li dona el seu elegant coll llarg. És una figa grossa,
arrodonida i carnosa, té la pell fina, resistent i negra. La carn molt
melosa i sucosa, d'un color roig fosc. És bona fins i tot quan no se
cull al punt. Això no passa en atres varietats.
*Figa de pala*: Figa de moro. Fruit
del Cactus, de color roig quan madura, que té molts de pinyols i la
pell armada de moltes punxes.
«Una vegada
l’amic Fedrico ne va minjar
tantes que se li va fer un tap de pinyols al ses i no podia cagar. Ara
us podria explicar perquè servix un burxorro però no ho faré, però us
confirmo que Fedrico va cagar lo tap de pinyols».
Fil:
*Fil d’aram o Filferro*: Fil
metàl·lic.
*Fil d'embastar*: se fa de cotó, és
fluixet, i servix només per a embastar la roba.
*Fil
d'empalomar*: Fil per a cosir papers, etc.
Filabarquí:
Filaberquí o belaberquí. Eina per fer
forats que funciona en energia mecànica manual. N’hi ha de diferents
formes.
Filagarxo:
Filagarsa. Fils que
pengen d’un tros de roba.
Filat:
Xarxa per caçar a la beall.
Filets:
La Filets i lo tio Filets se dedicaven a
la venda ambulant de gelats. Lo seu carro de dos rodes era omnipresent
a la plaça, davant del Cine Savoy o del Cine Victoria, al Camp de
Futbol, davant de l’Orfeó, etc...
Venien polos de taronja, de llima, de
fresa i de menta embolicats en un paperet transparent i preparaven a
l’acte los «mantecados» de
vainilla, de xocolate o de nata
ficats dins les clàssiques galetes.
Fireta:
Obreta. Plats, olles, tasses, etc., molt
menuts, per jugar les xiquetes a cuinar.
Fita:
Pedra o atra senyal per indicar lo límit
entre dos finques.
Flamerada:
Flama que s'alça i s'esvaeix ràpidament.
«Me vaig
esgarrifar de tantes
flamerades que sortien de la foguerada».
Flares:
Grans de panís petador, que no s'han fet
mongetes.
Flassada:
Peça quadrangular teixida de llana,
generalment en ratlles de diferents colors, que se posa al hivern
damunt lo llit per fer calentoreta.
«He tret la flassada perquè fa calor».
«He tret la flassada perquè fa calor».
Flit:
Insecticida per aspersió que agafa lo nom de la marca
popular que va començar a comercialitzar productes d’aquestes
característiques i que ha quedat com a nom popular pels moderns
insecticides d’aerosol.
Flocall:
Cabellera del panís.
Florí:
Ses. Anus. La sortida a l’exterior del
budell recte.
Florir-se:
Cobrir-se de floridura. (cast.
enmohecerse). «Lo pa d’avui
dia se florix enseguida».
Foguerada:
Generalment lo foc de la nit de Sant Joan
però també qualsevol foc controlat que fem al camp.
Foia:
Terreny enclotat entre muntanyes.
«La Foia
d’Ulldecona és la vall situada
entre les serres del Montsià i de Godall, tancada pel nord i oberta a
la plana del Maestrat pel sud, on trobem les poblacions de Freginals,
Ulldecona i Les Ventalles. És una zona rica en terres per al cultiu i
disposa d’una gran xarxa de camins».
Follar:
1) Fer l’acte sexual. «Vols ballar o anem directe a follar».
2) Encara que fonèticament no ho
sembli, la manera correcta d’escriure l’acció que consisteix en
treure los pardals, o els ous, del niu és Afollar. «Anem a
afollar nius».
Fona:
Si be la fona típica és l’eina de cacera o
de guerra feta en una corda o pell que permet projectar objectes a
llarga distància (com la famosa de David i Goliat), crec que natros,
per allò d’economitzar conceptes, fem extensible lo nom també al
tirador o mandró, arma portàtil feta en una fusta, en forma d'Y, que té
dos tires de goma lligades a les puntes superiors.
Foradada:
La Foradada és una serra del Montsià que
té 695 metres d’altitud i rep lo nom d'un forat natural que hi ha molt a
prop del cim. La seua privilegiada situació i uns vessants que cauen bruscament
ben a prop del mar, fa que La Foradada sigue un mirador esplèndid del
Delta de l'Ebre i de gran part de la Comarca del Montsià. L'última
etapa del GR-92 passa per la mateixa Foradada.
Foradet:
*Per un foradet*: De manera amagada
al futur.
«Ja
m'agradarà vore't per un foradet
quan sigues mare, a vore si penses com ara».
Forboriste:
Futboliste. És la manera en que ho dien
alguns güelos i güeles del poble.
Formatget:
Peça menuda de formatge tipus La Vaca
que riu, Lo Caserio o MiniBabybel que solem donar
als xiquets. «Del Caserio me’n refio».
Forrar:
Folrar. «Ma
mare m’ha forrat los
llibres».
Forrellat:
Barreta de ferro subjectada a una porta
per dos argolles i que, fent-la lliscar per l’agafador, se fica per un
dels seus extrems dins d’una argolla o forat que hi ha al bastiment, i
tanca així la porta.
Fosquejant:
Fer-se fosc.
Fotja:
Au semblant al pato que té lo plomatge de
color negre, excepte una taca blanca al front, damunt del bec, que
també és blanc i los ulls rojos.
Fotre:
Paraula comodí.
1) En llenguatge grosser servix per
expressar qualsevol sentiment (admiració, ira, alegria, entusiasme,
etc.).
2) En llenguatge grosser
substitueix qualsevol verb que signifiqui pegar, enganyar, furtar,
riure's, burlar-se, posar, aplicar, ficar, dixar de preocupar-se d'una
cosa, etc.
Fotxe:
És lo mateix fotre, però dit de manera més
"educada".
Fredat:
*Fer fredat*: Horroritzar.
Espantar.
Fredolí/ca:
1) Sensible al fred, que pateix
molt del fred.
«La meua
dona és molt fredolica, sempre
porta una rebequeta per casa».
2) Bolet menut, negrós que surt
quan comença a fer fred.
«Lo doctor
especialista en estos
menesters és lo sinyor Joan Roca Martí».
Fregadora:
Eina pareguda a una granera que servix per
fregar lo terra de les cases sense haver d’estar ajupit. Sempre va aparellada, com la Guàrdia
inCivil, però en este supòsit és d’un poval d’aigua que porta incorporada
una escorredora.
Freixures:
Entranyes.
*Traure les freixures per la boca*: estar
molt cansat.
Frescoreta:
Fer frescor.
Fréstec:
Feréstec.
1) Si es un tros de terra o un
animal vol dir que es salvatge, que no està conreat o domesticat, que
fa fredat.
2) Quan ho diem duna persona vol
dir que és esquerp, retret de tracte.
Frigo:
Gelat napolità o tall de gelat en una
galleta a banda i banda. Se dia així per agafar lo nom de la primera
marca que el va popularitzar. «De postres
porta’m un frigo de tarró». «Lo frigo
artesanal era lo “mantecado”
que venia la Filets».
Frígola:
Farigola. Se solien ficar bossetes de
frígola a dins dels armaris per fer auloreta. També podies trobar-ne un
manoll als vàters de les cases.
Frontis:
Façana d’una casa.
Frontissa:
Conjunt de dos planxetes subjectes a un
mateix eix on poden girar. Servixen per aguantar i obrir una porta o
una finestra.
Fullarasca:
Conjunt de fulles que han caigut dels
abres i de les plantes.
Fullola:
Peça molt prima de fusta.
Fumar:
Expressió atenuada del grosser Fotre. «Te fumaré un pessic al cul. Perdigana!».
Fumera:
Gran quantitat de fum.
Fumeral:
Conducte pels fums. Xemeneia.
Fura:
Mamífer carnisser que utilitzaven los
caçadors per a introduir-lo dins los caus dels conills i obligar-los a
sortir (cast. hurón).
Furga:
Cuc de color terrós que viu per sota terra (cast. lombriz).
Furgar:
Burxar. Remenar. Excavar.
Futboliste:
Futbolista.
