Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).
Abadejo:
Peix considerat
sinònim del Bacallà i per tant venut com a tal. En principi hauria de ser un
peix blanc, però com als Països Catalans se sol menjar assecat, nutricionalment
se considera dins dels peixos blaus.Podem cuinar-lo
de tantes maneres diferents que solem afirmar que hi ha un plat diferent per a
cada dia de l'any.
*Tallar l'Abadejo*: Manar, ser l’amo,
portar los pantalons.
Abaixar:
Dixar més baixa
una cosa que està alta o fer passar una cosa a un nivell més baix.
«Abaixa la mà o se t’adormirà».«Ningú lo farà abaixar del burro».
Abaratir:
Fer baixar lo
preu d'alguna cosa. «Abaratix-mo».
A Tortosa diuen «Ambaratix-mo».
Abaratit:
Rebaixat de preu.
Abarrotar:
Omplir un lloc completament,
de gom a gom.
«A la manifestació del 11 de setembre del
2012, Barcelona estava abarrotada de
gent».
Abecar-se:
Adormir-se assentat
o plantat, tombant lo cap cap avant. Endormiscar-se.
Abellir:
1) Apetir. Venir de gust.Se diu bàsicament
del menjar. «M’abellix un plat de sopa».
2) Mostrar-se disposat a acceptar o fer
alguna cosa. «Creus que s’abellirà a
casar-se?».
Abespa:
Vespa. Insecte de
color groc i ratlles negres. Té un fibló que dóna picades molt doloroses. Viu
en colònies i fa lo niu semblant al de les abelles, però no produix mel. (cast. avispa).
Abeurador:
Pica a on abeuraven
los matxos.
Al carrer Sant Antoni,
cantonada la Murada de Baix, hi havia un abeurador tan gros com tot el requadre
cobert on ara hi ha pedrís per assentar-se. Fins lo segle XIX, lo centre
històric d’Ulldecona estava emmurallat i en aquella cantonada hi havia un dels portals,
lo «Portal del Mar o de l’Abeurador».
«Assentats als trons de les aixetes de
l’Abeurador, jugàvem a Reis».
Ablair:
1) Fer molt de mal. «L'han ablaït a cops», «Les abelles m’han ablaït a picades», «Sort de la mosquitera, sinó mos ablairíen
los mosquits».
2) Recremar. Encalentir excessivament. «La solellada m’ha ablaït».
Descarregar.
Abuidar. Tirar. Girar o inclinar un got, caixa o altre recipient, i fer-ne
caure per la boca el seu contingut.
*Posar-se d’abocons*: De boca terrosa.
De boca per avall. (cast. de bruces).
Cobrir de calitja
espessa que no arriba a ser boira. Emboirar.
1) Envestir un animal a algú. «Lo va abornar lo bou», «Aborna-li el gos».
2) Lladrar.«Lo gos ha estat abornant tota la nit».
Aborrar:
Fer desaparèixer
una cosa escrita o dibuixada, fregant-la en una goma. Esborrar.
Abraonar-se:
Llançar-se cap a
algú o a un lloc, en fúria i precipitació. També és si ho fas cridant.
Abre:
Arbre. Planta de
fusta veritable. «Abre convertit en mobles
no tornarà a ser abre».
Abrigall:
Amagatall. Lloc
cobert, per servir de defensa contra la intempèrie.
Abuidar:
Buidar. Dixar
buit un receptacle o un lloc, traient-ne allò que conté. «Abuidar la botella», «Abuidar lo cendrer».
M’agüelo Juanito
el Barber ho feia servir sovint mentre minvava l'espessor excessiva de la
cabellera en les estisores dentades.«T’abuidaré una mica pel d’amunt i pel
clatell, que pareixes un Bítel».
Acabussar:
Tirar-se de cap
dins l'aigua.
Acaçar:
Perseguir algú, corrent
detràs d’ell.
Acalentar:
Fotre una
pallissa. (cast. zurrar).
Acaminador:
Objecte que
servix per ajudar als xiquets adependre caminar.
Acampar:
1) Parar a un lloc. «Pronte acamparem i podreu pixar».
2) Habitar provisionalment al camp dins
de tendes, barraques o atres abrics.
Acaramelar:
Enamorar, dir
paraules boniques.
«Si jo fos lo mar, i tu una roca, faria
pujar la marea, per besar-te a la boca».
«Si Deu hagués creat a Eva igual a tu,
s’hauria oblidat de fer los homes».
Acaramullar:
Posar moltes
coses formant caramull. Munt desordenat. (cast. amontonar).
Acarar: ©ULLDECONA
Cobrir de sucre
una pasta o pastisset.
Acartonat:
1) Posar-se sec i dur com lo cartó. «No estigues tant acartonat que pareixes una
estàtua».
2) Fer les coses en excessiva
formalitat.
Acenciat:
Que té modos.
Assenyat. (cast. sensato).
Aclarir:
Fer menys
compacta una cosa.
*Aclarir la vinya*: tallar los sarments
sobrers.
Aclarir-se:
1) Desfer-se de qualsevol dificultat: «No vull saber res; ja t'aclariràs tu
mateix».
2) Desentendre’s d’algun assumpte, dixant-lo per als qui hi estan compromesos.
«Ja s'aclariran, si volen!».
3) Explicar, fer més intel·ligible una
cosa.
Aclotar-se:
Posar-se dins. «Aclotar-se al llit».
Aconduir:
1) Acompanyar. Guiar. «Acondueix-lo tu mateix».
2) Endreçar, posar una cosa ben
acondicionada.
Aconvidar:
1) Convidar a un
casament o viatge. «Us aconvido a lligir lo llibre».
2) Oferir un
dinar o un sopar.
Acotxar-se:
Ajupir-se. «Acotxat o mos voran!».
Acurçar:
Escurçar. Fer
tornar més curta una cosa tallant-la o doblegant-la.
«Caldrà acurçar les mànigues de la camisa».
Ademés:
(castellanisme que cal evitar).A més. A part
d'això. «Ademés de bo és barat».
Adependre:
Aprendre. «T’has adeprès lo paper?».
Adoquinat:
(castellanisme). Empedrat d'adoquins.
Adormit:
Entumit. Tindre dificultat
de moure's per un defecte de circulació. «Tinc
lo peu adormit».
Afanar-se:
Anar de pressa. Apressar-se.
(cast. apresurar).
Afollar:
Manera correcta d’escriure
l’acció que consisteix en treure los pardals, o els ous, del niu.
Per evitar
errors, trobareu Follar com a mot
incorrecte. «Anem a afollar nius».
Afonar:
1) Fer anar al fons. Enfonsar.
2) Ficar dins la terra vencent certa
resistència. «Afona més la llaona o no
acabarem».
Aginollar-se:
Posar-se de
genollons, agenollar-se.
Agotar:
Esgotar. Fer
perdre a algú les forces fins a l'extrem de no poder-se sostenir. «Estic agotat».
Agranar:
Netejar en una
granera, escombrar.
Aguaitar:
Treure el cap per
una obertura o per damunt de qualsevol cosa. «Aguaita pel balcó».
Agullonada:
Picada d’abella.
Ahont o aónt:
Ahont és la forma
antiga de on. Natros diem ont que
precedit de la preposició a, sona aónt.
Aigualera:
Humitat que se produix
en les matinades d'estiu, per condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera. (cast. rocío).
Aiguat:
Pluja violenta. (cast. aguacero).
Aigüera:
Pica on s’escuren
los plats. Algunes tenen dos zones, que se poden destinar una per a ensabonar los
plats i l'atra per a esbandir-los. Al costat o a sobre hi sol haver un
escorreplats.
Aixaborir:
Aclarir la vinya.
Fer-la menys compacta, tallar-li los sarments sobrers.
Aixanglot:
Sanglot o
Singlot. (cast. hipo).
Aixarop:
Beguda que te
donen quan estàs dolent o tens tos. (cast.
jarabe).
Aixecar:
Guardar. Ficar
una cosa a un lloc on estigui ben guardada. «Avui
aixecarem la roba d’hivern».
Aixecar-se:
1) Sortir del llit. (cast. levantarse).
2) Posar-se dret qui està assentat. «Aixeque-mos i anem a fer una volta pel
carrer Major».
Aixeringa:
Eina per donar
injeccions. Xeringa.
Aixeruga:
Xaruga. Arada de
ferro que servix per llaurar.
Aixorejar:
Exposar a l’acció
de l’aire. Airejar. «Trau los llençols al balcó per aixorejar-los».
Aixugamans:
Drap per a
eixugar-se les mans.
Aixugar:
1) Assecar una cosa humida.
2) Treure-li la pols a algun objecte.
Aixut:
1) Sec. Privat d’aigua.
2) Curt de paraules o d'expressió.
Ajocar-se:
Agotzonar-se. Posar-se
doblegat de genolls i en les anques reposant damunt los talons.
(cast. ponerse en cuclillas).
Ajuntar-se:
Unir-se per fer
vida marital fora de matrimoni. Amistançar-se.
Alabatxigadéu:
Exclamació
utilitzada com salutació, com acció de gracies, etc.
Alairar:
Aixecar, elevar.
Enlairar.
Alborotar:
(castellanisme).
Avalotar. Esvalotar. Excitar desordenadament. «No m’alborotes lo
galliner!».
Alça:
Expressió de sorpresa,
admiració o incredulitat.
«Un xiquet li pregunta a sa mare: Mare, quina és la data del meu naixement?
I li respon sa mare: Lo 18 de juliol.
Alça! Lo mateix dia que el meu aniversari!».
Alego:
Prompte, dins de
poc. (cast. en seguida).
Alfómbra:
(castellanisme). Catifa.
Algo:
(castellanisme inadmissible). Alguna cosa. Quelcom.
Aliacrà:
Icterícia. Símptoma
de malaltia caracteritzat per la presència de la matèria colorant de la bilis
en la sang i una forta grogor de la pell i dels ulls. L'hepatitis dóna sovint
icterícia.
Alicates:
Eina multifunció
generalment utilitzada per fer de palanca o per fer girar cargols femella. Ni
ha de diversos tipus, segons la seua finalitat. Puc afirmar que és l’eina
manual que presenta més variants.
Com a prevenció,
els mànecs solen estar protegits per una funda.
Van ser
inventades cap l'any 2000 aC per collir objectes calents, però potser no eren
tant xules.
«Mcgiver no surt
mai de ca seua sense un encenedor, un tornavís i unes alicates».
Allestat: ©ULLDECONA.
Ben plantat, que
fa goig.
Al conte de la
Blancaneus i els set nans, la madastra preguntava al seu espill màgic qui era
la més bonica de totes les dones. Si fos ara, possiblement copiaria el meu
sistema infal·lible: picar al mòbil de ma filla per preguntar-l'hi «Qui és lo més allestat del món mundial?»
i lo mòbil d’última generació 4G me diu «Tu,
tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu...»
Allisar:
Posar llisa
alguna cosa. «Allisar la paret».
*Allisar una camisa*: Passar
lleugerament la planxa.
*Allisar-se lo cel*: Ennuvolar-se. Cobrir-se
d’un núvol uniforme.
Allumenar:
1) Il·luminar.
2)
Adornar en llums. «Lo
carrer Major està allumenat per Festes».
Almacén:
(castellanisme). Magatzem. Local
destinat a guardar-hi coses.
Almacenar:
(castellanisme). Emmagatzemar.
Guardar a dins de l’almacén.
Almeja:
Cloïssa, Lluenta,
Grumol. Mol·lusc bivalve que viu enterrat a la sorra del mar i també el trobem
en llauna a les botigues de queviures.
Alquitrà:
Quitrà. Substància
greixosa, fosca i d’olor forta utilitzada
en la construcció i la conservació de carrers i carreteres.
Amagatons:
D'amagat, sense
ser vist, procurant no ser descobert. (cast.
a escondidas).
«D’amagatons va robar les cireres del veí».
Amabé:
Una variant de «A vore si...».
Amagatall:
Lloc per
amagar-s'hi. (cast. escondrijo).
Amanós:
Fàcil de fer
servir. «Este llibret és amanoset».
Ambafát:
Forma fonètica
d’Embafat.
1) Privat d'apetit per l'excés.
2) Enutjat per l'excés o insistència
d'una cosa.
3) Satisfet de si mateix, presumit.
Ambafár:
Forma fonètica
d’Embafar.
1) Treure la gana o carregar l'estómac
per l'excés de dolçor, de greix o d'espessor d'allò que se minja o beu. (cast. empalagar). «Era provar la mel i s'ambafava».
2) Enutjar, molestar o cansar, una
cosa, per l'excés d'artifici o una persona per l'excés o la insistència. (cast. empalagar, fastidiar). «Només de sentir-lo parlar ja m'ambafa».
Ambafós:
Que embafa. (cast. empalagoso).
«Quin xiquet més ambafós:
no me'l trec de damunt!».
«Quin pastisset més embafós. Fica’m mistela!».
Amela:
Ametlla. Fruit de
l’ameler.
La *llet d'ameles* és una beguda molt
antiga usada també a la cuina medieval substituint la llet animal. En llatí es
coneixia com amygdalate (ametlla i llet).
«La llet de vaca és bona pels vedells, de la
mateixa manera que la llet de la mare és bona pel nadó, però natros ni som
vedells ni nadons, per tant no se que hi pinta el consum de llet de vaca a les
nostres dietes. Diuen los sabuts que va bé, per allò del calci i dels
microorganismes. De tota manera, si voleu alternar, trobareu a la llet d’ameles
una beguda vegetal prou bona».
Ameler:
Ametller. Com que
n'hi ha més de cinquanta varietats, he
triat d’exemple l’ameler que porta lo nom del nostre patró «l’Ameler d'en Lluc» que se fa grosset i produix moltes ameles.
Amarar:
Xopar alguna cosa
de tal manera que arribe a penetrar lo líquid.
*Amarat de suor*: Cobert de suor.
*Amarar rajoles*: Ficar-les en remull.
Amidar:
Mesurar la
llargària, l'amplada o l’alçada d’una cosa valent-se d'instruments a propòsit.
Amidó:
Fècula dels
cereals, especialment del blat i de l'arròs, que s'empra principalment per
enfortir i atesar la roba després de rentar-la.
Amidonar:
Banyar d'amidó la
roba perquè quedi rígida.
«Les balladores del Xim-Xim porten faldetes
amidonades a sota la faldilla».
Amollar:
Dixar anar quelcom
que reteníem. Posar en llibertat. «Si torneu a vindre vos amollaré lo gos».
*Amollar-se a córrer*: Sortir corrents.
Amordassar:
Ficar lo boçal al
gos o al matxo.
Amoroset:
Entendrit. Estar
tendre.
Amostrar:
Explicar. Fer
saber. Fer veure.
Ancalde:
Alcalde. Batlle.
Los Ancaldes que
han estat més temps al seu lloc des que vaig nàixer son: Jaume Antich, promotor
de l’eslògan «Ulldecona de pedra», Jerónimo
Castell, conegut com «Nostre Sinyor» i
Ramón Forcadell, fundador de la «Hermandad Nacional Monárquica del
Maestrazgo».
Anell:
Peça de ferro quadrangular
en un mànec, forats i un pern que servix per tapar lo forat de la sèquia que
connecta en lo reguer. «Tanca l’anell i
pleguem, que en l’aigua del reguer ni ha prou per arribar al final del solc».
Anemon:
Anar-se'n d'un
lloc. «Xica, no sigues romancera i anemone
d’una vegada».
*Anar-se’n pel vedat*: Efecte de
l’entrada d’aigua o d’aliments per la tràquea que provoca sensació d’ofegament.
Angelet:
Partícula molt lleugera
d’algunes flors (com les de la flor madura del llicsó) que vola molt amunt.
Angerra:
Atuell de
terrissa cuita de boca ampla, sense coll o en lo coll molt curt, i sense anses
o en anses molt menudes. Gerra. (cast. tinaja).
Angle:
1) Posat que té una persona,
inclinació, retirada. «Pos ara que ho dius, si que té un angle a
son pare».
2) Manera d'obrar en relació a atres
persones o coses. «Això porta mal angle i acabarà malament».
Angorfa:
Golfes. Sala al
pis més alt de les cases normalment utilitzada per conservar-hi grans, per
penjar les tomaques o per tenir-hi gallines i conills.
«Lo meu dormitori estava tot just baix l’angorfa
i recordo en enyorança les corredisses nocturnes dels conills i de les
gallines. També tinc present les corrents d’aire i els aromes escatològics que traspassaven
la porta que anava cap a d’alt».
Angruneta: ©ULLDECONA.
Oreneta. Ocell de
color negre blavós, la panxa blanca i la gorja rogenca. Té una llarga cua en
forma de forquilla. Menja cucs i insectes. Fa el niu en fang i trossets de
palla ben prop del sostre, en llocs arrecerats. Vola en rapidesa i fa canvis
constants de direcció.
Animalet:
Expressió popular
utilitzada per dir que algú és beneitó i pusil·lànime.
Anit:
Ahir a la nit. «Anit no te vaig sentir arribar».
Anoguer:
Noguer. Abre caducifoli
corpulent que fa anous i té flors masculines i
femenines.
«Les fulles de l’anoguer, pel seu contingut
en tanins, són astringents i poden utilitzar-se per combatre la diarrea. La
fusta d’anoguer és molt usada en la construcció de mobles».
Anou:
Nou. Fruit de
l’anoguer.
«Per la seva riquesa en àcid linoleic és
provat l’efecte reductor del colesterol. La ingesta habitual de nous també
permet reduir fins a un 50% lo risc de patir malalties, com l'infart de
miocardi o l'angina de pit».
Ans:
Abans. Actualment
lluita en lo castellanisme «Antes» que
està guanyant terreny. Hem de fer tot lo possible per no utilitzar
castellanismes.
Ansa:
Agafall de forma
circular, semicircular o d'atra figura corba, posat a un objecte per fer-lo més
fàcil d'agafar. (cast. asa).
*Ansa del coll*: la primera vèrtebra
cervical, i per extensió la regió del coll situada aprop d’aquesta vèrtebra i
que és on s'unix lo cap a la carcanada. (cast.
nuca).
«Se va morir a la primera. S'havia trencat
l'ansa del coll».
Antes:
(castellanisme) Millor fer servir: abans
o ans.
Anugar:
Fermar en un nus.
Nuar. «Anugat los cordons de les sabates».
Anxonat:
Adjectiu que se
diu del noi que comença una relació en una noia i està tant enamorat que canvia
los seus hàbits i costums per fer tot allò que la noia vol. Estar embaijocat.
«Tinc una cita, sí!, hai quedat
en una xica que em té el cor
robat,
me moro pels seus ossos i
pels seus ulls,
la tia em té anxonat perdut».
(Tinc una cita - Pepet i Marieta)
Aónt o ahont:
Ahont és la forma
antiga de on. Natros diem ont que
precedit de la preposició a, sona aónt.
Aparèixer:
Semblar-se. Tenir
la mateixa forma o qualitats d'un atre. Acostar-se a algú o a alguna cosa en la
seva figura, qualitats o manera d'esser.
*M’apareix que...*: expressar una
opinió, fer conjectures sobre una cosa.
Apamar:
Calcular a pams l'extensió
d'una cosa.
*Tenir apamat* (algú, alguna cosa): Conèixer
a fons. «Ho té tant apamat que ho fa a cegues».
Apegalós:
1) Contagiós. Mal que se transmet.
2) Pesat. Carregós. Persona que se fa
pesada per excés d'amabilitat.
Apegar:
Unir fort. «Apegau en Colaticon».
Apellido:
Nom de família.
Cognom. (Pos encara que vos sembli mentida no consta
com castellanisme al Diccionari Català – Valencià - Balear)
Apersonat:
Culte i refinat
de presència i de tracte.
Apo, Apos:
Exclamació
d'incredulitat, sorpresa. «Apa!».
Apretar:
(castellanisme). Estrènyer fort.
*Apretar a
córrer*: Posar-se a córrer.
*Apretar lo cul a
la cadira*: Se li diu a algú quan té ganes de cagar i la comuna està ocupada
per un atre.
Aquestos:
Forma dialectal
d’aquests que fem servir per designar coses o persones que estan presents o més
aprop de la persona que parla. Quan estan més
lluny diem aquells.
Àrbit:
Àrbitre. Referee. Jutge encarregat de fer que se complixen les
regles del joc. «Lo 6 de juny de 1970
l’arbit Gureceta va assenyalar una càrrega fora de
l'àrea de Rifé a Velázquez com a penal.».
Arena:
L’arena se crea
per un procés natural dividint la roca finament en grans de ídem. Sorra.
Argep:
Guix. Sulfat de
calç hidratat, compacte o terrós, fràgil i de color blanc. (cast. yeso).
Argilaga:
Argelaga. Arbust
molt ramificat que té espines llargues i fortes. «Lo millor per les morenes és fregar lo ses en una argilaga».
Aro:
Cercle de ferro
que enrevolta la roda d'un carro.
«Al carrer Sant Vicent, cantonada Montcada
hi havia un ferrer que ficava los aros a les rodes
dels carros. Recordo que feia lo foc al mig del carrer i, en acabar, los veïns
aprofitaven les brases per fer conserva d’aliments, ficant los perols i les
botelles de xampany al bany maria, plenes de tomaques o lo que fora».
«Lo carrer Montcada era lo carrer que més
feia servir, perquè me duia de ca mons güelos al carrer Sant Antoni, a ca mons
güelos a la placeta dels Frares».
Arrabassar:
Prendre una cosa en
violència. «Li va arrabassar de les mans».
Arracada:
1) Persona enganxosa o poc recomanable. «Xeic, estàs fet una bona arracada».
2) Penjoll de dos cireres.
3) Peça de metall que les dones duen
penjat a l'orella per adorn. «Les
balladores del Xim-Xim porten unes arracades espectaculars».
Arramalar:
1) Lligar més fort.
2) Dur les coses endavant en esforç.
Arramblar-se:
Apropar-se.
Arrambar-se. Sortir del mig.
«Arramblat cap a mi
que’l llançol se fa estret
no digues per ahí
que te faig patir fred».
Arrasar:
1) Aclarir-se el cel, dissipar-se els
núvols. «Sembla que s'escomença
a arrasar».
2) Utilitzat pels joves per justificar
un esperat èxit extraordinari: «Avui
arrasarem al ball».
Arrear:
Pegar-li al matxo
per fer-li fer via.
Arrebossar:
1) Cobrir en una capa d'ou i pa rallat
la carn o atra cosa de minjar. (cast. rebozar).
2) Cobrir una paret en guix, morter o
ciment, i allisar-la tapant los clots i falles. (cast. revocar).
Arrecular:
Caminar cap
enrere. «Vas arrecules».
Anar cap enrere o
en sentit contrari d'abans. «Arrecula poc
a poc».
Arretirar-se:
Semblar-se. Tenir un angle. «Pos tu no t’arretires a ton pare,
t’arretires al sifonero».
Arreu:
Eina agrícola. Eina o utensili
en general.
Arri:
Interjecció que
es pronuncia per fer caminar les bísties de càrrega. La contraria és Sió.
«Arriiii... matxo!».
Arri-tatano:
Paraula
utilitzada pels adults quan juguen a cavalls en la canalla.
«Arri arri tatanet
que anirem a Sant
Benet
comprarem un pastisset
per dinar, per sopar
i per Lluquet no n'hi
haurà !!!!!».
Se li canta a la
falda movent les cames i la canalla mirant a qui li canta.
Arrodonir:
1) Completar,
dixar més ben acabat. «No ho vulguis arrodonir que la cagaràs».
2) Donar forma
rodona o corba.
Arrodonit:
Ben acabat.
Arromangar-se:
Descobrir part
del cos replegant cap amunt la part inferior del vestit que ho cobrix.
«Se va arromangar les faldetes i se va posar
a pixar davant de natros».
Arroplegar:
Recollir, agafar
coses que estan escampades. Replegar. «Arroplegar aulives, arroplegar les cartes».
Arrosegar:
Rossegar. Fer
moure una persona o cosa estirant-la o empenyent-la a rastrons.
*Arrosegar los peus*: caminar sense
alçar-los de terra.
*Arrosegar la llengua*: Parlar en
dificultat.
Arrova:
Unitat de pes que
finalment se va normalitzar a 10 Kg. i que se dividix en 24 lliures. En antics
escrits se solia anotar en lo signe @.
Al Regne de
Valencia se va acabar normalitzant a 13 Kg. i encara és emprada per la collita
de la taronja.
Arruixar:
Sulfatar en
màquina.
Arrupir-se:
Arronsar lo cos.
Replegar-se damunt si mateix, doblegant l’esquena i els ginolls.
(cast. acurrucarse).
Artill:
Punteria. Encertar
al blanc.
Habilitat per a dirigir
lo tiro.
Ascala:
Escala. «Ascales Brusca, les millors!».
Asclar:
Fer ascles de
llenya. (cast. astillar).
Asclets:
Ascles menudetes
ideals per encendre el foc.
Asensiát:
Forma fonètica
d’acenciat. Que té modos. Assenyat, de seny
equilibrat. (cast. sensato).
Asmolar:
Esmolar. Fer
adquirir més bon tall a un instrument de tall fregant-lo per una mola. «Les estisores no tallen perquè no estan asmolades».
Asmolet:
Forma fonètica d’Esmolet.
1) Esmolador. Afilador. Home que té per
ofici asmolar ganivets i atres eines. Ofici ambulant que va desaparèixer a
finals del segle XX.
2) Se diu de la persona eixerida,
llesta o que té picardia. També de la persona àgil.
Assaonar:
1) Regar. Donar a la terra l'aigua suficient
per fer-la produir.
2) Ficar en saó, donar a les viandes lo
punt de sabor que pertoca. «Assaona
l’amanida».
Assentar-se:
1) Asseure’s.
2) Adaptar-se. Venir be una cosa.
Assiento:
(castellanisme inadmissible). Seient.
Castellanisme
molt arrelat. La primera mostra escrita en català es de 1579.
Assolet:
Tot sol. «He plegat les aulives assolet».
Assoltar:
1) Deslligar. Afluixar.
2) Dixar anar allò que estava retingut
o agafat.
Assossegar:
Tranquil·litzar,
posar en pau o en calma. «Assossegat d’una vegada».
Assucar:
Collar, ofegar,
pressionar.
Astorat:
Esglaiat. Commogut
intensament de temor o d'admiració.
«He quedat astorat al vore les flames. No
sabia que fer».
Ataconar:
Atipar, omplir de
menjar. Atapeir. Embotir. «Se va ataconar d’arròs».
Atafonar:
Ficar-ho més endins
vencent certa resistència. (cast. hundir).
«Atafonau més,
que se veu».
Atafonar-se de gent: estar molt ple de gent.
Atansar:
Acostar. Apropar.
«S’ha quedat astorat quan se li ha atansat
aquella xicuela a demanar-li foc».
«Me pots atansar lo llibre que no arribo?».
Atinar:
Encertar,
endevinar. Pensar oportunament en les coses.
«Vaig atinar les preguntes a la primera».
Atossar:
Donar cops en lo
tòs, que és la part més alta del cap situada entre les dos banyes. Tossar.
«Les vaquetes atossen i prou, però lo bou te
busca en la banya pa fer-te mal de veritat».
Atràs:
Anar enrere. «Fes marxa atràs en lo cotxe».
Ull....Quan
indiquem posició ho fem en la paraula detràs.
«Estic detràs teu».
Atre:
Altre. Que no és
lo mateix. «Anem un atre dia». «Un i l’atre, quina parella».
Atropellat:
Posat en situació
molt difícil o perillosa. «Lo vaig vore
molt atropellat; no sé si sen sortirà».
Atxa:
Ciri gros per les
provessons.
Aube:
Arbre de tronc
alt que té les fulles partides en lòbuls dentats i dona un fruit rodonet com
una piloteta. Lo trobem majestuosament a totes les entrades del poble i als dos
vorals de la carretera. A l’estiu s’agraix que hi siguin, perquè fan molta
sombreta.
«Diuen que, pressionats pels set ciències de
la capital, els volien arrancar tots per tal d’evitar els accidents mortals als
ocupants dels vehicles, però finalment van tocar de peus a terra i és va
desistir. Ja me diràs tu quin pecat ha fet l’abre coto quan és lo boig del vehicle
qui se li fot a sobre. A aquest últim haurien de capar i no a l’abre. Si no vol
pols que no vagi a l’era».
Aubelló:
Avenc molt gros i
fondo que hi ha a les Foies, i que segons dien sortia al mar, però l’any 1979 va
quedar obstruït. «Verificat, los falduts caguem pòrtland».
Aufals:
Ferratge molt
utilitzat com minjar pels conills.
Lo nom prové
d'una paraula àrab que significa Lo
millor aliment. Per això mon iaio me dia lo que li va dir el seu iaio i que
ja venia del iaio de son iaio cap amunt:
«Si vols estar com un bou, no mengis bou,
menja lo que minja lo bou».
Aufàpiga:
Herba aromàtica
molt sensible a les gelades i rara en estat silvestre. Se cultiva únicament per
llavors, que se sembren a principis o mitjans de la primavera. Alfàbrega. (cast. albahaca).
Auliva:
Fruit de
l'aulivera.
De l'auliva se
n'extreu l'oli o bé també se solen adobar.
Perquè l’oli
sigue bo ha de ser clar i transparent, per això diem: «un oli claret com l'or».
D’aulives ni ha
de sevillenques, arbequines, blanqueta, piqual, etc.,
i se poden preparar trencades, mortes, en sosa, etc..., però no les poden
consumir com a olives de taula sense lo pas previ de treure'ls l'amargor. Per
fer-ho les ficarem en aigua i la canviarem diverses vegades. Recomanem aigua de
pluja o de pou, ja que l’aigua de l’aixeta porta cloro.
«La tradició diu que lo moment de collir-les
és quan tenim Lluna vella (poc abans de la Lluna nova) per tal que no se fasen
toves».
Aulivera:
Arbre que fa
aulives per menjar i per fer oli.
A Ulldecona, a la
partida de l’Arion, és on se pot visitar el conjunt
més nombrós i antic d’oliveres mil·lenàries, probablement, de tot lo món.
L’aulivera mil·lenària
Farga de l'Arion mesura 8 metres de perímetre i ha
estat catalogada com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. «L’hort d’auliveres més famós del món mundial
és l’hort de Getsemaní, ubicat a la vall del Cedró, a
l'est de Jerusalem».
Aurella:
Orella. Òrgan de
l'oïda.
«De menut vaig patir la pòlio
i m’he va afectar al costat esquerra del cos. De llavors que no sento per
l’aurella esquerra i se m’han duplicat de forma extraordinària les funcions
del cervell».
Aurinal:
Orinal. Recipient
de terrissa, de metall o d'atra matèria sòlida, per pixar o anar de ventre que
solia estar abaix del llit o dins la tauleta de nit.
Avarca:
Com una
espardenya però en sola de cuiro o de goma, en lloc de cànem o d'espart.
Aveall:
Bassa menuda per
atreure los pardals i caçar-los al filat.
Averiguar:
(castellanisme inadmissible). Aclarir.
Castellanisme
molt arrelat. La primera mostra escrita en català es de 1629.
*Estar mal averiguat*:
Estar mal fet, mal acabat o desordenat. Per extensió també pot referir-se a
algú immadur o en alguna deficiència psíquica.
Avesar-se:
Acostumar-se. Fer
que, a força de practica, algú trobi una cosa fàcil o agradable.
«Pos estic tant avesat a la sidra el Gaitero que les demés no m’agraden».
«Ens hem avesat tant a vore guanyar lo Barça
que quan perd hi ha un daltabaix».
Avesper:
Vesper. Niu d'una
colònia de vespes. (cast. avispero).
Avindre’s:
Avenir-se. Posar-se
o estar d'acord. Entendre’s
bé, coincidir, en els gustos, les opinions, la manera de fer, etc.
