Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).
Cabàs:
Recipient d'espart a Ulldecona (el de palma és una
Senalla), de forma ovalada, vores baixes i dos anses, que servix per
traginar terra i per atres usos anàlegs al tros.
*A Cabassos*: En molta abundància de
coses.
«En este Restaurant fan los diners a
cabassos».
Cabeça:
*Cabeça d’alls*: Conjunt
aproximat
entre 6 i 12 grans d'all que se troben units formant un bulb. «La cabeça d'alls protegeix dels
vampirs».
Cabiró:
Biga de grandària mitjana, entre la
jàssena i el llistó, utilitzada per formar l'estructura de la teulada.
Cabossa:
Persona que va a la seua i no se dixa
convèncer.
*Cabossa d’un clau*: Cabota d’un
clau.
*Cabossa del misto*: Bolleta de sofre posada al cap
d'un misto.
Cabussar-se:
Capbussar-se. Ficar-se de cap baix
l’aigua. Acabussar-se.
Cabussó:
Capbussó. Acte de ficar-se de cap baix
l’aigua.
Cabut:
1) Caparrut. (cast. tozudo).
2) Peix molt bo quasi
imprescindible per a tots los guisats mariners. Lo seu color rogenc és
paregut al del Moll.
Segons localitats rep atres noms: Lluerna,
Rafet, Bejel, Oriola, etc.
Cacera:
Xalera protocol·lària que se sol fer a una
caseta de camp lo primer i l’últim dia de la veda. «Agustí mos va fer una paella a la
cacera».
Cadena:
Lligam d'anelles de metall.
*Tirar de la cadena*: Expressió antiga però que encara se diu
quan un va al vàter i vol dixar-lo net. Abans hi havia una cadena
penjant del dipòsit d’aigua que solia estar a prop del sostre, però ara
la majoria de vàters tenen lo dipòsit enganxat i un botó per fer sortir
l’aigua. Tot i així, quasi ningú diu «Has
apitxat lo botó?»,
perquè encara se diu «Has tirat de la
cadena?».
Caduf:
Cada un dels recipients de terra en un
foradet, que van lligats a la corda de la sínia i servixen per treure
l'aigua i abocar-la per regar.
Cagamandurries:
Calçasses. Home mancat d'energia, que se
dixa dominar per atres.
Caguetes:
Diarrea. Evacuació freqüent de matèries
fecals clares. Suposo que no cal entrar en detalls més escatològics
ni cal ficar cap imatge.
Caixeta:
Mol·lusc bivalve que se cria apegat a les
roques d’escassa profunditat. És molt apreciat pel seu peculiar sabor
marí, però per la seva escassetat s’ha convertit en tot un caprici,
sols assequible a les butxaques més adinerades i paladars més refinats.
Caixeta
de foc: ©ULLDECONA.
Braseret de forma rectangular, per
escalfar los peus.
Calbot:
Cop de mà al cap. Clatellada, carxot.
Calces:
1) Peça de roba interior femenina
que cobreix la cama des dels peus fins a mitja cuixa. En català, lo nom originari fou calça,
però un dia los «normalitzadors»
van canviar-ho a Mitges (cast.
medias). Les àrees perifèriques de la llengua catalana van dir «tururut»
i van conservar lo nom original. Als anys seixanta les calces van començar
a ser substituïdes en l'ús diari pels pantis, ja que són més còmodes i
més fàcils de posar. Tot i així, sovint los pantis també s’anomenen
calces, segurament per tradició. Un perill per les calces que torna boig a
les dones és el fet de fer-s'hi una carrera.
2) Peça de vestir de color blanc
dels balladors del Xim-Xim. Se fica als peus i arriba fins a dalt del
tou de la cama.
Calcilles:
Peça de vestir de color negre dels
balladors del Xim-Xim. Se porta als peus damunt de les calces i arriba
fins a dalt del turmell.
Calçotets:
Calçons que els homes duen baix los
pantalons.
Caldre:
Ser necessari. «Cal anar-hi?».
Caliquenyo:
Cigar clandestí tort, de fabricació
artesanal i fet a base de tabac Burley. Lo solien fabricar les dones en tallers
clandestins, gràcies a que els pagesos reservaven una part de la
collita oficial. Los entesos dien que lo caliquenyo més bo
era el de la tinta, que feia la cendra molt blanca. Lo de la tinta era
per una taca de tinta que portava el paper on estaven embolicats.
«Crec haver
somiat conduir als 15 anys
un Seat 1400, a les tantes de la nit, per la carretera de Traiguera, La
Jana, Catí, Benassal, etc. anant a buscar-ne. També suposo que ho vaig
somiar, sinó no s’entén, el fet d’anar sovint a portar-li (i cobrar-li)
quatre paquets dels caliquenyos clandestins al sergent d’aquells homes
de verd que portaven al cap una gorra negra molt original. Somnis
estranys».
Pos ara no us creureu lo que vaig vore
l’atre dia a l’estanc de Calella: «Venen
caliquenyos oficials».
Suposo que la baixada de vendes ha fet incrementar a Tabacalera
l’oferta de producte.
Calitja:
Xafogor. Calor sufocant propi d'un ambient
calent, humit i encalmat.
«Fa una
calitja que no se pot aguantar».
Calmant:
®ULLDECONA.
Beguda típica d’Ulldecona feta de cafè i
rom que se produïa de manera casolana a les diferents cases del poble.
Destilerias Nofre la va destil·lar i comercialitzar de manera
industrial, patentant-la en lo nom «Calmante»,
beguda molt fina
al paladar però de graduació molt elevada. La seua formula, tant
secreta com la de la Coca Cola, va desaparèixer al tancament de
l’empresa. Se comercialitzava en una botella de disseny molt
característic. Ara se’n comercialitza un altre de similar, quasi igual,
ni millor ni pitjor (Calm-nt), però que no és exactament
lo genuí i autèntic.
Camal:
Cadascuna de les dos parts d'uns pantalons
o d'unes calces que cobrix una cama.
«Lo
sastre te refrega lo pardal, quan te medix lo camal».
Cameta:
*Fer la cameta*: Acció de posar un
peu encreuat en la cama d'una atra persona que camina o corre, per
fer-la caure.
*Cametes al coll*: Portar un xiquet
a cavall al coll en les cames passades per la part de davant del pit i
agafant-li les manetes.
Campaneta:
®ULLDECONA.
Nom popular d’una botiga al carrer Sant
Antoni (Latitud: +40° 35' 27" i Longitud: +00° 26' 52") on
venien diaris, tebeos, revistes i llepolies.
«Historiadors
internacionals mantenen la teoria de que
lo nom popular va sorgir pel fet d’haver-hi a la porta de la botiga una
campana que dringava al obrir-la. Ho hem consultat a l’actual
propietari de la finca i no ens ho pot demostrar. Sembla ser que va
desaparèixer un dia de tronada i que potser va estar un tortosí qui la
va afaitar».
Canadelles:
1) Les dos botelletes per servir
l'oli i el vinagre a la taula de casa.
«Les que hi
havia als restaurants s’han
prohibit aquest febrer 2014, però si fan una garrameta encara les
podran fer servir».
2) Les dos botelletes que servixen
per ministrar lo vi i l'aigua en la missa.
Canalat:
Canal per a la conducció d'aigua que tenen
les cases per evacuar del terrat l’aigua de la pluja.
Canalons:
Plat
de pasta de dies festius que deu lo seu nom a la forma en la que se
presenta. L'ingredient principal és la pasta de forma quadrada, que un
cop cuita s'enrotlla entorn del farcit triat
(carn, verdures, peix, i atres) adoptant una forma tubular.
«Ma padrina
preparava los canalons
d’Abadejo lo dissabte i així lo diumenge només calia fer la beixamel i
ficar-los al forn».
1/4 d'abadejo
(per 22 canelons)
1 llauna de
tonyina (de les ovalades)
2 ous durs
Pinyonets
½ Ceba ratllada.
Cassola de fang
en oli i la ceba
ratllada. Quan la ceba estigui dorada afegirem l'abadejo. Tres o quatre
voltes i afegirem la tonyina, els ous i els pinyonets. Es cou una mica
i ja tens a punt lo farcit dels canalons.
Canásta:
©ULLDECONA.
Canastra. Recipient fet de vímen, de boca
redona i molt ampla, que servix per traginar roba, fruita i atres
cosetes.
Cansera:
Cansament gros a causa d'un treball o
esforç excessiu.
«Tinc una
cansera que no m’hi veig; no
puc en la meua ànima».
Cantamanyanes:
(castellanisme
popular, com barco i
berberetxo). Persona informal i de poc crèdit. Un
barrut.
Cànter:
La fonètica és Kànte. Càntir.
Gerra. Recipient de terrissa, format d'un cos més ample de dalt que de
baix, que per la part superior central acaba en un coll i té una ansa a
cada costat.
Canteret:
Cànter menudet.
Cantrelles:
Mot que servix per no ser groller,
pos és millor dir «Unes bones
cantrelles!» que dir: «Déu
meu, quin parell de mamelles!».
Canyota:
Herba molt perjudicial per la seua
vivacitat.
Creix en ambients molt diversos, si bé en
general mostra preferència pels conreus de panís i aufals.
Canyuts:
Mol·lusc bivalve que viu a aigües someres,
salabroses i està enterrat a l’arena. Navalles pels de fora del Baix
Ebre i Montsià.
«Los
recollíem a la Punta la Banya i
del Fangar quan anàvem a fer catxels. Per aconseguir-ho portàvem sempre
una bosseta de sal lligada al banyador i, quan veiem a l’arena lo seu
característic forat, agafaven una miqueta de sal en los dits i la
ficàvem a dins del aigua, deixant anar la sal a sobre lo forat. Llavors
en los dits índex i del mig fèiem unes pinces que agafaven lo canyut
quan sortia quasi disparat del forat, però havies d’anar ràpid, pos se
tornava a amagar enseguida».
Capelleta:
A manera de capella però menudeta, que
servix per tindre una imatge exposada a la veneració dels fidels.
«La
Capelleta de l’Ermita de la Pietat,
que abans la veiem de cara i ara la veiem de cul, al passar en lo cotxe
per la carretera».
Capllaçar:
©ULLDECONA.
1) Lligar lo bou per les banyes.
2) Fer vindre bé. Fer accedir a fer
o que se faci alguna cosa.
Capsot:
Soca. Tarugo. Curt d’enteniment.
Carabassa:
La carbassa és una verdura dolça, plena de
minerals, vitamines i propietats terapèutiques.
*Anar-se'n per les carabasseres*:
Desviar-se de la conversa. Divagar.
Carafal:
Cada un dels tancaments a la plaça de bous.
*Fer-ne un carafal*: Tindre una
reacció desproporcionada davant
un fet que no ens agrada.
Caragol:
1) Mol·lusc que se distingix per
tindre el cos dins una closca en espiral. Cargol.
*Caragol punxenc*: Cargol punxós.
Corn.
2) Cadascuna de les llenques de
fusta primes i caragolades que fa el ribot o la garlopa planejant.
Caragolera:
Cistelleta de vímen i una tapadora, que
servix per guardar caragols vius.
La tapadora se fixa en un llistonet.
Caragolí:
Caragols menudets que se crien a les
arbredes.
«Una bona
cassola de caragolins solíem
fer los domenges antes de dinar, perquè no te treuen la gana, servixen
per allargar l’entaulada i pots anar acabant de fer lo dinar sense
preses».
Carajillo:
Cigaló. Un gotet de cafè rebaixat en
licor. «Fica’m un
carajillo d’ex-honorable!».
Caramel·lo:
Caramel. Pasta de sucre clarificat.
Carantonyes:
©ULLDECONA.
Acció d’Afalagar. Amanyagar. Tractar en amor o en afectuosa simpatia.
Carcanada:
Espinada. Columna vertebral.
*Se’t veu hasta la carcanada*:
Veure allò que és amagat a dins del cos, be perquè badalla o be perquè
porta un escot agraït.
«Los
franquistes beatos mos
tapaven al cine los escots de les xiques. Mira si tenien poc senderi estos beatos
que,
quan un xic i una xica se fotien al llit, mos dien que eren germans,
canviant lo follar per l’incest».
Carcàs:
Gargall. Salivada espessa barrejada de
mucositats.
Cardets:
Planta que s’utilitza per menjar, bullida
a l’olla o be esbardada per acompanyament. A Ulldecona los
cardets no s’arrebossen, sinó que s’esbarden.
«De menut
los vaig avorrir, perquè quan
era la temporada ne tenia per dinar, per sopar, a l’olla, esbardats,
etc... fins i tot me penso que me’n donaven per berenar. Ara de gran
m’he adonat que gracies a ells, al seu gran contingut de vitamina C,
ferro, calci i a les seus propietats antibacterianes, pos que quasi mai
he estat refredat, no he tingut la grip, tinc los ossos forts... Los
cardets m’han ajudat de la mateixa manera que los espinacs ajuden a
Popeye lo mariner».
Carquinyoli:
Peça de pasta dolça, feta de farina, ou,
sucre i ametlles o avellanes, cuita i molt rostida al forn, i que té la
forma semblant a un dit esclafat.
Carracuca:
(castellanisme). Locució verbal que
se fa servir en nombroses expressions de caràcter negatiu, pintoresc,
excessiu o burlesc.
«Estar més perdut
que Carracuca».
«Estar més mort
que Carracuca».
«Tinc més fam que
Carracuca».
«Ets més vell que
Carracuca».
«Té més pel
que Carracuca».
Carrasca:
Abre paregut a l’Alzina però més menut.
Molt espès de rama que té les fulles dentades i espines. Lo fruit és la
bellota (aglà). Hi ha carrasques que fan suro.
Carrau:
Instrument de fusta que servix per fer
roïdo a Setmana Santa. (cast.
carraca).
Carratell:
Bota menuda de fusta pel vi.
Carregar:
1) Produir molt de fruit. «L’ameler
està carregat».
2) En lo guinyot o tuti, tant pot
ser tirar damunt una carta jugada una atra de més alta que la guanyi,
com tirar una carta que puntua quan la basa va cap al company de joc.
Carretada:
1) Quantitat de coses que cap dins
un carro ple.
2) Gran quantitat de fato.
Carrilada:
Rodera de carro al
camí.
Carrileta:
*Dir-ho de carrileta*: Dir-ho de
memòria.
Cartipàs:
Full de paper ratllat i pautat perquè los
xiquets aprenguen de lletra.
Cartó:
Cartró. Lo que dipositem al contenidor
blau.
Carxot:
Cop pegat en la mà plana al cap.
Cascallós:
Pedregós.
Caseta:
Vestidor dels jugadors de futbol.
Casi:
Quasi. No del tot, però faltant-hi poc.
Cassinogues:
Pessigolles. «La meua
dona no vol que porte bigot,
diu que li fa cassinogues quan me dona besets».
Cassoleta:
Ròtula. Os rodó, pla, prim, movible,
situat davant l'articulació del fèmur en la tíbia i que forma la part
anterior del genoll.
Castanya:
1) Cop violent de persones o coses. «L'autobús
ha pegat castanya a un arbre
i l'ha tombat».
2) Embriaguesa. Borratxera. «Porta una
castanya que no s’aclarix».
*Aixecar-se en la castanya torta*: Despertar de mal
humor.
Castanyetes:
Castanyoles. Instrument de música popular.
Catiusques:
Botes d’aigua.
Va haver un temps que ningú les volia
portar perquè feia pagès, però avui en dia son “xic”: «Tinc unes
Hunter que molen mogollon».
Lo mot Catiusques havia estat d’us prou
generalitzat. Va sorgir de la sarsuela «Katiuska, la dona russa»
escrita per Emilio González del Castillo i Manuel Martí Alonso, en
música de Pablo Sorozábal, que se va estrenar al Teatre Victoria de
Barcelona lo 27 de gener 1931. Pel que sembla la protagonista apareixia
a l'escenari en botes altes. La gent quan anava a la botiga demanava «unes
botes com les que porta Katiuska».
Catòlic:
*No estar molt catòlic*: No
trobar-se en bona salut.
Catxamona:
1) Clatellada o cop de mà al cap.(cast.
cachete).
2) Caguerada o excrement.
3) Quelcom malt fet: «Això és
una catxamona».
Catxap:
Conill menudet.
Catxassa:
Parsimònia. Calma. Lentitud excessiva.
Catxel:
Escopinya de gallet. (cast. berberecho).
«Recordo
que, quan ens ficàvem
d’esquena al Sol, brillaven dos puntets a l’arena, com los fars d’un
cotxe, i allí el trobàvem, però si estaves cercant-ne molta estona lo
que trobaves era una soleiada a l’esquena que te dixava baldat».
Catxull:
1) Rebombori. Aldarull.
2) Fangutxer. «Qui a fet este
fangutxer?».
Catxutxa:
Caputxa. Peça de vestir que servix per
cobrir lo cap.
Cau:
Forat excavat a terra que servix
d'amagatall a certs animals. Generalitzant-ho podem dir que és lo
refugi de tot animal salvatge.
Cavalló:
Llom de terra entre dos solcs.
*Fer un cavalló*: variar la
direcció de l’aigua quan reguem.
Cegues:
*A cegues*: a les fosques, sense
veure-hi.
Cementeri:
Cementiri. Residencia final del cos físic
per la Vida Eterna.
«Tenia un
amic que treballava a l’Ocaso i
quan contestava lo telèfon dia: Residencia Vida Futura, mani’m!».
Cera:
Acera. Vorera del carrer, més alta que la
resta del carrer i ordinàriament enrajolada, que els qui van a peu
utilitzen per al trànsit.
Cigala:
Un dels noms en que es coneix l'òrgan
sexual masculí, també anomenat rata.
Cigarro:
Cigarret. Cadascun dels vint que porta lo
paquet de tabac.
«Pareix que era ahir quan
fumàvem HABANOS i ens sentíem
importants per allò de que era l'únic "Tabaco de Vuelta Abajo" de
l’estanc. Han passat los
anys, natros mos hem fet
grans i també HABANOS, que fins i tot ha canviat d'amos. Ara ho deuen
portar los fills, per això el canvi a HERENCIA de HABANOS . També han
canviat lo de "Vuelta Abajo" per “Fumar puede matar”. Pa que desprès
diguen que els fills no son dolents. Ja veus.
Pos ara tampoc
fumem HABANOS, ara fumem
HERENCIA a seques. Ja no som ni importants ni joves, ara los fumadors
som la púrria de la societat, amagats a les cantonades, tirats pel
carrer. Avui per avui sols podem resar perquè l’estanquer no ens doni
lo paquet que “produix impotència”, millor doni'm el que "perjudica a
los que estan a mi alrededor". La vida és
canvi, el canvi és vida».
«Si el tabac mata i tothom ho
sap. Què fa la policia que encara no l'ha detingut?».
Cimal:
Branqueta que neix de la soca o d'una
branca mestra.
Cinquet:
Joc popular de cartes que consistix en
sortir de cinc i anar descartant-se d’una carta a cada mà, ficant a un
costat del cinc les cartes superiors del mateix palo i a l’altre costat
les inferiors del mateix palo. Quan no tens joc passes lo torn a qui et
ve de mà. Guanya qui se queda primer sense cartes.
«Los
Campionats de Cinquet son
tradicionals a l’Esplai per Festes Majors».
Ciprer:
Xiprer. Abre que trobem als cementeris
perquè diuen que evoca la immortalitat i la resurrecció. «Abre
sagrat, anomenat "l’abre de la vida».
Cisa:
Obertura que se fa als costats del cos de
les peces de vestir i a la qual s'adapta després l'extrem superior de
la mànega.
Clatell:
Part posterior del coll destí de les
clatellades.
*Caure de clatell*: Caure d'esquena.
*Tindre els ulls al clatell*: No
veure-hi, no fixar-se en les coses.
Clatellada:
Cop pegat en la mà plana al clatell.
Clau:
Interruptor. Instrument que servix per a
facilitar o impedir el pas d'un fluid per un conducte. «La clau de
pas», «la clau de
la llum».
Claveta:
Claueta. Clau menudeta.
Clavill:
Clivell. Obertura llarguera que se produix
a un mur, fusta, fruita, etc., per l'acció del temps. (cast.
hendidura, rendija).
Cloaca:
Claveguera. Conducte subterrani per on
s'escorren les aigües brutes i les aigües plujanes.
Clotet:
Clot que algunes persones tenen a la
barbeta i que sols ser hereditari.
«Hi ha qui
creu que està relacionat en
l'atractiu físic i, pel que sembla, un percentatge elevat de les
persones que tenen clotets son dels signes Taure o Lliura, tots dos
regits per Venus, el planeta de la bellesa. La realitat és
que apareix per una
fusió incompleta de la mandíbula durant el desenvolupament embrionari i
fetal. En poques
paraules: Los que la tenen
així és perquè estan mal acabats».
Coa:
Cua. Apart de les coes d’animals i peixos,
també anomenem coa a la trena llarga de cabells que porten les
xiques. Quan una xica en lloc de portar una coa en
porta dos, una a cada costat del cap, diem Coetes.
Cóc:
Los cocs més famosos son: lo cóc de maçana de
l’agredolç i lo cóc ràpid, que se fan al forn en la llanda. Lo
coc de maçana és més aplanat i de vores retorçades. Vos dixo una
recepta pel coc de maçanes on lo secret està a la maçana de l’agredolç
que és una maçana menudeta, de color roig i tons verds o grocs, molt
acida per menjar però que al coure-la solta l’acidesa i se mescla
en la dolçor del coc. Les maçanes no s’han de pelar, sols traurem lo
cor, les tallarem per la mitat (o a quarts si és més grosseta) i les
ficarem damunt de la massa, tirant per tot lo coc un polset de farina i
sucre, i un xorret d’oli:
4 ous
2 gotets
de “carajillo” de sucre
2 gotets
de “carajillo” d’oli
2 gotets
de “carajillo” d’anís
2 papers
de graciosa (gasificant)
Uns 200
g. de farina (de rebosteria si pot ser)
Maçanes
de l’agredolç (millor menudetes)
Quan lo cóc
estigui doradet, encostrat i
les maçanes comencin a estar torradetes, s’ha de treure i dixar-lo
gelar.
Coç:
Coça. Moviment violent de les cames de
detràs d'una bestia.
Codombro:
Cogombre.
Codonyat:
Confitura de codony. (cast. membrillo).
Còdul:
Còdol. Pedra més grossa que les pedres
rodones de la platja a les Cases, que son còdols menuts o cudrells.
Coent:
Picant.
Coentor:
Impressió que una cosa coent produix.
Coixinera:
Bossa que cobreix lo coixí.
Coixo:
Coix. Que camina malament.
*Anar coixim-coixam*: Caminar com
un coix. Coixejant.
«Volia
ficar un dibuix de coixím-coixam
i he pensat en pirates (per lo de la pota de fusta). De pirates he
saltat, no se perquè, a bucaneres i allí m’he perdut...».
Col·legit:
Establiment d'ensenyament primari.
Col·legi. «Jo vaig a
col·legit a les Escoles».
«Los
xiquets van a col·legit i les
xiquetes a costura».
Comare:
Llevadora. Dona que assisteix
professionalment les parteres.
Comboi:
Enrenou. Tràfec. Bullici. (cast. lío,
jarana).
Complidor:
Que executa completament una cosa promesa,
manada o desitjada. Que compleix.
*Ser complidor*: Persona que sap
quedar bé.
Comuna:
Lloc excusat on se fan les defecacions.
(cast. retrete).
Concaure:
Encaixar. Fer entrar una cosa ajustadament
dins una atra.
Conillets:
Flor d’una planta.
*Conillets amagar*: Joc que
consisteix en amagar-se uns jugadors, i que un altre procuri trobar-los
i tocar-los.
Conna:
Desvergonya, carència de pudor. (cast. cara
dura).
*Quina conna que tens*: Ets un
pocavergonya.
Consagrat:
Si consagrat és tossut, *Reconsagrat* deu ser un tossut entestat, inflexible, obcecat i recalcitrant.
Consevol:
Qualsevol, sigui quina sigui, sense triar
ni determinar.
Conxavat:
Confabulació. Acord entre dos o més
persones per a obrar en benefici propi o en perjuí d'altri.
Cop d’aire:
Acció nociva de l'aire i els seus efectes
(refredament, paràlisi, etc.).
«Ma iaia
sempre me feia apartar de les
corrents d’aire i ma mare me feia tapar la boca al sortir d’un lloc
tancat, però elles no feien ni una cosa ni l’atra. Desprès sempre dien:
Me fa malt la ronyonada. Dec tenir un cop d’aire».
Coranta:
Quaranta. Quatre vegades deu.
L’expressió *Cantar les Coranta* al guinyot significa tindre la sota i lo rei d’un mateix palo, però al
tuti significa tindre lo cavall i lo rei.
Corbella:
Eina de fulla corbada per segar l'aufals.
Corcó:
Persona amoïnosa per la seua insistència a
demanar o a parlar.
Cordell:
Cordill.
Corder:
Xai. Fill de l'ovella.
Corassons:
Peça de pasta
dolça, feta de farina, ou, sucre i sobres de graciosa, cuita i rostida
al forn, i que té la forma semblant a un cor o una flor.
Córrec:
Jo corro. Present indicatiu del verb
córrer.
«Jo
córrec, Tu corres, Ell corre, Ella
corre, Natros correm, Vatros correu, Ells corren, Elles corren».
Corretja:
1) Cinyell de cuiro.
2) Llenca de cuiro o de tela forta,
que servix per penjar l'escopeta o lo fusell a l'esquena.
3) Trinxa de cuiro sens fi, que per
una banda va atesada a una politja i per l'atra al volant d'una màquina
i servix per a transmetre a aquesta el moviment.
4) La volta que sosté els escalons
de l'escala d'obra.
5) Llenca de pell que fan servir
los barbers per a passar les navalles i afinar-ne el tall.
Corriola:
Eina de ferro en forma de cilindre, pel
que passa una corda, i servix per pujar objectes i materials. Abans quasi totes
les cases tenien una corriola a l’angorfa i també la majoria de pous tenen corriola.
Cossi:
Atuell gran de terrissa destinat a fer la
bugada.
Cossiet:
Recipient de terrissa que servix per a
tenir-hi plantes vives. Test.
Costereta:
Pendent del terreny, del carrer, del camí,
etc.,
Costipat:
Constipat. Refredat. Afecció catarral de
les vies respiratòries, de natura vírica, bacteriana o al·lèrgica,
afavorida per efecte del fred o de la humitat.
«No te faig
cap beset perquè estic
costipat».
Costura:
Escola on les xiquetes aprenen de llegir,
d’escriure, de cosir i atres labors casolanes.
«La Mare de
Déu quan era xiqueta anava
a costura i portava una cistelleta».
Quan algú se porta malament, o no sap les
coses, diem *Sembla que no hagis anat a costura*.
Cotet:
*Anar a cotet*: Anar poc a poc.
Coto:
1) Porció de terra delimitada per a
caçar-hi.
2) Al guinyot, quan una parella
guanya quatre cames.
*Coto!, coto!*: Crit en què se mana
als animals que estiguen quiets
Cotó en
pèl:
Ho diem tant de presa que sembla una sola
paraula (Cotómpèl). Cotó desgreixat, blanquejat, cardat i
disposat en capes homogènies, d'ús en medicina i higiene. Cotó
hidròfil. Cotó fluix.
Cremull:
Porció d'un contingut que s'eleva per
damunt les voreres del recipient que el conté.
*Mesurar a cremull*: mesurar sense
passar la rasadora, dixant que el gra o atra cosa que se mesura
sobresurti de les voreres de la mesura.
*Fer cremull* (un recipient): estar
ple en excés. «Aquesta olla fa cremull».
Crenxa:
*Fer-se la crenxa*: Pentinar-se.
Cresol:
Llum de ganxo que conté l'oli i una metxa
per a fer llum.
«Les
xiques de Vinaròs
al cresol diuen candil,
a la finestra ventana
i al julivert perejil».
al cresol diuen candil,
a la finestra ventana
i al julivert perejil».
*Anar com oli en un cresol*: Anar
bé.
*Bona nit, cresol*: Perdre o
desaparèixer una cosa quan menys era d'esperar.
*Posar oli en un cresol*: Aplicar
un remei molt ràpid i eficaç.
*Ser com oli en un cresol*: Ser
positiu.
Creu:
*Fer la creu ben feta*: Acabar una
relació.
Creveta:
Creueta. Creu menudeta.
Cridar:
Pronunciar lo nom d’algú per fer-lo vindre.
Cul:
1) La part del cos on està
l'orifici d'expulsió dels excrements conegut com ses o florí.
*Caure de cul*: Caure i posar lo
cul a terra.
*Torcar-se lo cul*: Frase molt
utilitzada però que és totalment incorrecta perquè no mos torquem lo
cul, mos torquem lo ses, altrament dit de manera més fina “mos
netegem lo ses”.
2) També pren atres consideracions:
*Cul de got*(1): La part de baix
d’un got.
*Cul de got*(2): Pedra preciosa
falsa. Tros de vidre de color que imita una pedra fina.
*Fer caure de cul*: produir una
gran impressió.
*Ficar-se la
llengua al cul*: callar.
*Foter-s’ho al cul*: menyspreu per
una cosa que un altre ofereix.
*Lo cul de la cadira*: l’assiento
d'una cadira.
*Ser cul i merda*: amics que sempre
van junts.
*Ser un cul de mal assiento*: No
parar quiet.
*Tindre lo cul
llogat*: estar subjecte a les ordres d’un atre.
*Tindre lo cul
pelat*: tindre molta experiència.
Cullereta:
Cap-gros, larva de la granota.
Cudrell:
Son les pedres que hi ha a la platja de
les Cases. Còdul
menut.
Cursos:
*Anar de cursos*:
Diarrea.
Cutxamander:
Que es fica allà on no el demanen.
