dissabte, 13 d’abril del 2019

La meua parla al "Faldutstan" (F)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Fadrí/ina:
Persona que encara no s’ha casat, tot i que majoritàriament se sol dir quan ja és gran. «T’has casat o encara ets fadrina?».

Faena:
Feina. «Qui no té faena, lo gat pentina».

Faenada:
Feinada. Feina grossa.

Faixa:
Peça de roba negra que porten los balladors del Xim-Xim molt més llarga (250cm) que ampla (30cm) i que embolicada a la cintura servix per a subjectar los sarauells.

Falcilla:
Enganyador; que diu o fa coses enganyoses; persona de qui no mos poden fiar.

Faldetes:
1) Faldilles. Falda de dona.
2) Home efeminat.

Faldut/da:
Nom popular pel que se coneix als habitants del poble d’Ulldecona.
«N'hi ha qui diu que és un malnom que no mos agrada, atres que és per la situació del poble a la falda del Montsià o per no se que d’uns faldons que portaven los regidors de l’Ajuntament, sigue lo que sigue a mi no me faran canviar, mai he dit ulldeconenc i sempre m'he considerat un faldut, tot i estar fora, però que torna quan pot. Això si, cada cop que, passat Freginals, entro a la vall per l'autopista, se'm fica la pell de gallina».

Faltar:
No tindre-li a algú el respecte que caldria.
«No podem dir "peperos i ciutadaneros dels collons aneu a la puta merda", perquè això és faltar. Millor fer servir un vocabulari més culte com per exemple: "estimats vòmits de voltor, sabreu anar tots sols a l'Aubelló o voleu que us mostri el camí?"».

Faltón:
Persona que falta i ofèn al parlar.
«He dixat de ser un faltón perquè me n’anava la salut, la pressió se disparava i la fel me sortia per la boca. Ara m’he tornat indiferent: Ignoro als cavernícoles, monolingües, monoculturals i mononacionals peperos, upeideros i ciutadaneros, que se’ns pixen a sobre i encara ens diuen que plou».

Fandango:
Enrenou. Desordre.

Fanecada:
Unitat de mesura agrària que ve a equivaldre uns 800 metros quadrats, que representava era l’extensió de terra on se podia sembrar una faneca de gra. Un quartó era la quarta part d’una fanecada.

Fangutxer:
Molt de fang acumulat per terra. (cast. barrizal). «Lo camp de futbol pareixia un fangutxer».

Fardar:
Presumir. «Farda molt d’anglès però només sap dir Coca-Cola, Malboro i Metrogolduinmayer».

Fardatxo:
Llangardaix.

Farfallós:
Tartamut. Que s'entrebanca al parlar.

Farga:
Varietat d'aulivera que se fa molt grossa i produix unes aulives llargarudes que tenen com una depressió enmig. A Ulldecona, l’aulivera mil·lenària Farga de l'Arion mesura 8 metres de perímetre i ha estat catalogada com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya.

Farsell:
Farcell. Roba o atra cosa embolicada en un mocador o altre drap per a poder ser transportada.
*Mocador de farsell*: Mocador per fer farsells.

Farinetes:
Plat econòmic típic d'hivern. Lo seu ingredient principal és la farina, usualment torrada, que se barreja en caldo o aigua mirant de no fer grumolls, en una proporció d'uns 40g-50g de farina per a cada quart de litre de líquid.

Farjat:
*Mal farjat*: Mal vestit.

Farjup:
Plec d'una peça de roba de vestir que cau malament.

Farolets:
Professó que se fa al poble a les Festes Majors de la Mare de Déu de la Pietat.

Farratge:
Herba que se dona com aliment als animals.

Fartaner:
Que menja molt.

Fartera:
Menjada excessiva. (cast. comilona).

Fato:
1) Conjunt de coses que se porten, que se carreguen, que se tenen aparellades per a un viatge, per a una faena, per a un ús qualsevol.
2) També pels ingredients del menjar, etc.

Fatxa:
1) Mal aspecte d’una persona.
2) Pos una Persona totalitària molt de dretes.

Fatxada:
Façana d'un edifici.

Fatxós:
Persona que fa mal aspecte perquè va mal vestida.

Febra:
Augment anormal de la temperatura corporal per sobre del que se creu normal. Febre. Febrada. «Antigament s’escrivia Febra (escrits d’en Ramon Llull i d’Ausiàs March) i algun “normalitzador” ho va canviar a Febre, però natros no li van fotre cas».

Fècula:
Midó.

Feix:
Conjunt de coses replegades i lligades perquè no se separen.
«Portaré un feix de sarments per fer los calçots».

Feixa:
Tros de terra a la muntanya per conrear que és pla, horitzontal i està limitat per marges. La feixa evita treballar la terra en pendents alts, però solen ser trossos menuts i estrets de terra,  difícils de treballar en màquines agrícoles.

Feixista:
Pos una atra Persona totalitària molt de dretes.

Fel:
Bilis. Humor viscós, de color verdós o groguenc, i de gust molt amarg, que procedix del fetge.

Fem:
Fems. Barreja del jaç i excrements d'algun animal que servix per abonar la terra.

Femer:
Lloc on guardem lo fem.

Femta:
Caguerada d’un animal.

Fenàs:
Planta que se dona seca per menjar lo bestiar.

Fer:
*Fer-ho*: Fer l'acte sexual. «Anem a fer-ho».
*Fer-se compte*: Imaginar. «Fes-te compte que no estic aquí».
*Fer-se les ferradures*: Morir-se.

Feridura:
Accident vascular cerebral a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell i que també és conegut com vessament cerebral o ictus.

Ferrets:
Aparells dentals, que actualment estan fabricats en acer inoxidable d’alta qualitat i contenen bràquets i filferros per alinear les dents.

Fesol:
Mongeta. «Natros botifarra en fesols, perquè no volem tractes en lo clero».

Festejar:
Tindre relacions amoroses i intenció de casar-se.

Fiar:
1) Vendre sense cobrar immediatament.
2) Tindre confiança en algú.

Ficar:
Ficar s'utilitza com a sinònim de posar, però no ho és exactament. Ficar indica que s'ha posat alguna cosa dins d'una atra.
«Ficarem lo plat al microones però mai lo ficarem damunt la taula, allí lo posarem».

Figa:
Apart del fruit comestible que tots coneixem, també és un dels noms en que se coneix l'òrgan sexual femení, també anomenat Xona.
*Fer la figuereta*:  Posar-se recte, cap per avall, sobre les mans i recolzant-se a la paret. Per analogia també vol dir fer alguna cosa extrema.
*Figa coll de dama*: La millor figa. Lo nom li dona el seu elegant coll llarg. És una figa grossa, arrodonida i carnosa, té la pell fina, resistent i negra. La carn molt melosa i sucosa, d'un color roig fosc. És bona fins i tot quan no se cull al punt. Això no passa en atres varietats.
*Figa de pala*: Figa de moro. Fruit del Cactus, de color roig quan madura, que té molts de pinyols i la pell armada de moltes punxes.
«Una vegada l’amic Fedrico ne va minjar tantes que se li va fer un tap de pinyols al ses i no podia cagar. Ara us podria explicar perquè servix un burxorro però no ho faré, però us confirmo que Fedrico va cagar lo tap de pinyols».

Fil:
*Fil d’aram o Filferro*: Fil metàl·lic.
*Fil d'embastar*: se fa de cotó, és fluixet, i servix només per a embastar la roba.
*Fil d'empalomar*: Fil per a cosir papers, etc.

Filabarquí:
Filaberquí o belaberquí. Eina per fer forats que funciona en energia mecànica manual. N’hi ha de diferents formes.

Filagarxo:
Filagarsa. Fils que pengen d’un tros de roba.

Filat:
Xarxa per caçar a la beall.

Filets:
La Filets i lo tio Filets se dedicaven a la venda ambulant de gelats. Lo seu carro de dos rodes era omnipresent a la plaça, davant del Cine Savoy o del Cine Victoria, al Camp de Futbol, davant de l’Orfeó, etc...
Venien polos de taronja, de llima, de fresa i de menta embolicats en un paperet transparent i preparaven a l’acte los «mantecados» de vainilla, de xocolate o de nata ficats dins les clàssiques galetes.

Fireta:
Obreta. Plats, olles, tasses, etc., molt menuts, per jugar les xiquetes a cuinar.

Fita:
Pedra o atra senyal per indicar lo límit entre dos finques.

Flamerada:
Flama que s'alça i s'esvaeix ràpidament.
«Me vaig esgarrifar de tantes flamerades que sortien de la foguerada».

Flares:
Grans de panís petador, que no s'han fet mongetes.

Flassada:
Peça quadrangular teixida de llana, generalment en ratlles de diferents colors, que se posa al hivern damunt lo llit per fer calentoreta.
«He tret la flassada perquè fa calor».

Flit:
Insecticida per aspersió que agafa lo nom de la marca popular que va començar a comercialitzar productes d’aquestes característiques i que ha quedat com a nom popular pels moderns insecticides d’aerosol.

Flocall:
Cabellera del panís.

Florí:
Ses. Anus. La sortida a l’exterior del budell recte.

Florir-se:
Cobrir-se de floridura. (cast. enmohecerse). «Lo pa d’avui dia se florix enseguida».

Foguerada:
Generalment lo foc de la nit de Sant Joan però també qualsevol foc controlat que fem al camp.

Foia:
Terreny enclotat entre muntanyes.
«La Foia d’Ulldecona és la vall situada entre les serres del Montsià i de Godall, tancada pel nord i oberta a la plana del Maestrat pel sud, on trobem les poblacions de Freginals, Ulldecona i Les Ventalles. És una zona rica en terres per al cultiu i disposa d’una gran xarxa de camins».

Follar:
1) Fer l’acte sexual. «Vols ballar o anem directe a follar».
2) Encara que fonèticament no ho sembli, la manera correcta d’escriure l’acció que consisteix en treure los pardals, o els ous, del niu és Afollar. «Anem a afollar nius».

Fona:
Si be la fona típica és l’eina de cacera o de guerra feta en una corda o pell que permet projectar objectes a llarga distància (com la famosa de David i Goliat), crec que natros, per allò d’economitzar conceptes, fem extensible lo nom també al tirador o mandró, arma portàtil feta en una fusta, en forma d'Y, que té dos tires de goma lligades a les puntes superiors.

Foradada:
La Foradada és una serra del Montsià que té 695 metres d’altitud i rep lo nom d'un forat natural que hi ha molt a prop del cim. La seua privilegiada situació i uns vessants que cauen bruscament ben a prop del mar, fa que La Foradada sigue un mirador esplèndid del Delta de l'Ebre i de gran part de la Comarca del Montsià. L'última etapa del GR-92 passa per la mateixa Foradada.

Foradet:
*Per un foradet*: De manera amagada al futur.
«Ja m'agradarà vore't per un foradet quan sigues mare, a vore si penses com ara».

Forboriste:
Futboliste. És la manera en que ho dien alguns güelos i güeles del poble.

Formatget:
Peça menuda de formatge tipus La Vaca que riu, Lo Caserio o MiniBabybel que solem donar als xiquets. «Del Caserio me’n refio».

Forrar:
Folrar. «Ma mare m’ha forrat los llibres».

Forrellat:
Barreta de ferro subjectada a una porta per dos argolles i que, fent-la lliscar per l’agafador, se fica per un dels seus extrems dins d’una argolla o forat que hi ha al bastiment, i tanca així la porta.

Fosquejant:
Fer-se fosc.

Fotja:
Au semblant al pato que té lo plomatge de color negre, excepte una taca blanca al front, damunt del bec, que també és blanc i los ulls rojos.

Fotre:
Paraula comodí.
1) En llenguatge grosser servix per expressar qualsevol sentiment (admiració, ira, alegria, entusiasme, etc.).
2) En llenguatge grosser substitueix qualsevol verb que signifiqui pegar, enganyar, furtar, riure's, burlar-se, posar, aplicar, ficar, dixar de preocupar-se d'una cosa, etc.

Fotxe:
És lo mateix fotre, però dit de manera més "educada".

Fredat:
*Fer fredat*: Horroritzar. Espantar.

Fredolí/ca:
1) Sensible al fred, que pateix molt del fred.
«La meua dona és molt fredolica, sempre porta una rebequeta per casa».
2) Bolet menut, negrós que surt quan comença a fer fred.
«Lo doctor especialista en estos menesters és lo sinyor Joan Roca Martí».

Fregadora:
Eina pareguda a una granera que servix per fregar lo terra de les cases sense haver d’estar ajupit. Sempre va aparellada, com la Guàrdia inCivil, però en este supòsit és d’un poval d’aigua que porta incorporada una escorredora.

Freixures:
Entranyes.
*Traure les freixures per la boca*: estar molt cansat.

Frescoreta:
Fer frescor.

Fréstec:
Feréstec.
1) Si es un tros de terra o un animal vol dir que es salvatge, que no està conreat o domesticat, que fa fredat.
2) Quan ho diem duna persona vol dir que és esquerp, retret de tracte.

Frigo:
Gelat napolità o tall de gelat en una galleta a banda i banda. Se dia així per agafar lo nom de la primera marca que el va popularitzar. «De postres porta’m un frigo de tarró». «Lo frigo artesanal era lo “mantecado” que venia la Filets».

Frígola:
Farigola. Se solien ficar bossetes de frígola a dins dels armaris per fer auloreta. També podies trobar-ne un manoll als vàters de les cases.

Frontis:
Façana d’una casa.

Frontissa:
Conjunt de dos planxetes subjectes a un mateix eix on poden girar. Servixen per aguantar i obrir una porta o una finestra.

Fullarasca:
Conjunt de fulles que han caigut dels abres i de les plantes.

Fullola:
Peça molt prima de fusta.

Fumar:
Expressió atenuada del grosser Fotre. «Te fumaré un pessic al cul. Perdigana!».

Fumera:
Gran quantitat de fum.

Fumeral:
Conducte pels fums. Xemeneia.

Fura:
Mamífer carnisser que utilitzaven los caçadors per a introduir-lo dins los caus dels conills i obligar-los a sortir (cast. hurón).

Furga:
Cuc de color terrós que viu per sota terra (cast. lombriz).

Furgar:
Burxar. Remenar. Excavar.

Futboliste:
Futbolista.

divendres, 12 d’abril del 2019

La meua parla al "Faldutstan" (E)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Egua:
Euga. Femella del cavall.

Eixemple:
Exemple. «Perquè separat va tot junt i tot junt va separat».

Eixanglot:
Singlot. (cast. hipo).

Eixarmentar:
Aplegar els sarments podats.

Embastar:
Cosir provisionalment la roba en punts llargs.

Embastida:
Bastida on treballen los paletes.

Emblanquinar:
Donar una passada de calç a les parets d'una casa.

Embolador:
Persona aficionada als bous i encarregada d’embolar al bou embolat.

Embolar:
Acció de ficar los ferros i les boles a les banyes del bou embolat.

Embolat:
Que porta boles de foc a les banyes.

Embossar:
Obstruir un conducte.

Embustero:
Mentider. Trolero.
«A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano; fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes» (JotaCe King – Any 2001).

Embusteria:
Mentida. Trola.

Emmascarar:
Mascarar. Embrutar-se de carbó. 

Emmanisar:
Enrajolar en manises. Cobrir de manises un paviment o una paret.

Empastre:
Cosa mal feta, que revela manca d'habilitat o ignorància. «Hem fet un bon empastre!».
«La Banda de l'Empastre era una banda de música de caràcter còmic, creada a Catarroja a principis del segle XX i desapareguda cap a l'any dos mil. Se denominava així perquè, en clau d’humor, les seues interpretacions musicals se basaven en lo desordre i el caos (igual mesclaven un pasdoble i una marxa fúnebre, com una peça de Wagner i "Rascayú"). Cap a l'any 1930 van crear los espectacles comicotaurins coneguts com a xarlotades, actuant a les places de bous com la de Vinaròs».

Empelts:
Oliveres joves que fa pocs anys que són empeltades.

Empeltar:
Acció d’inserir part d’una planta en una atra.
Normalment a un peu bort o de poca qualitat li empeltarem un de millor.
Una finca d’empelts és una Empeltada.

Empinat:
Que fa molt pendent. «Lo Coll de l’Ampiqué és molt empinat».

Emporlanar:
Cobrir en ciment una superfície.

Empudegar:
Molestar. Fer coses que desagraden a algú o que li fan perdre el temps. Importunar.
«No m’agrada que empudegueu als veïns tocant los timbres».

Encantar:
Distreure’s.
*Estar encantat*: Estar distret.

Encanar-se:
Perdre l’alè per excés de rialles o de plorar.

Encangrenar:
1) Afectar de gangrena.
2) Enrabiar. Fer bullir la sang.

Encapir-se:
Posar-se fort en una idea errada. Entossudir-se.

Encarabassinat:
Engrescat en una idea.

Encavalcar:
Encavallar. Posar, una cosa, a cavall d’una atra; és a dir a sobre, de manera que se toquen o s’encreuen. «Encavalcar-se els nervis».
Agafant literalment aquesta definició, quan un ensopega en lo seu propi peu (s’encavalquen los peus) en lloc de dir el mot entropessar diem encavalcar: «S’ha encavalcat en los peus i ha topat de cara en la paret».
«Al món casteller se diu encavalcar al situar-se, l’enxaneta, damunt de l’aixecador per carregar lo castell».

Encendres:
Esdevenir furiosa, una persona.
Exaltar-se. Enrabiar-se. Indignar-se. «Per què t’has encès tant?».

Encert:
Casualitat, coincidència. «Va estar un encert trobar-nos per Barcelona».

Encerat: ©ULLDECONA.
Peça gran de tela resistent que fiquem al carro per depositar-hi la verema o també baix les auliveres quan se baten les aulives (Borrassa).

Encetar:
1) Començar a fer servir una cosa. Encetar lo pa. *Encetar una dona*: desflorar-la.
2) Inflamar-se o irritar-se la pell, de resultes d’un fregament continu, de la calor, de la suor o de tot plegat. «Les sabates noves m’enceten lo peu».

Encomanar:
1) Contagiar.
2) Encarregar. «Encomana-l’hi aspirines a Cinteta per quan vagui a Andorra».

Encular-se:
Inclinar-se un carro, tractor o vehicle cap a la part de detràs.
«Este cotxe va molt enculat. Que porteu?».

Enfadós:
*Lo qüento de l’enfadós*: «Vols que et conte lo qüento de l'enfadós?
—Sí.—Jo no et dic sí, jo et dic si vols que et conte lo qüento de l'enfadós.
—No.—Jo no et dic no, et dic si vols que et conte lo qüento de l'enfadós».
*Pareix lo qüento de l’enfadós*: Insistència molesta i impertinent. Se li diu a qui repetix moltes vegades les coses.

Enfit:
Empatx.

Enfitat:
Tip. Embafat. Empatxat.

Enganyar:
*Enganyar al cos*: Minjar alguna coseta per tal de distraure la gana i així poder esperar lo dinar o sopar.

Enganyifa:
Enginy per induir a error en paraules o accions que deliberadament fan creure allò que no és.
«Les roses són roges,
i lo vent les mou,
tu seràs lo sis
i jo seré lo nou
».
Engargallar-se:
Ennuegar-se. Sentir-se obstruïda la respiració per haver fet mala via el menjar o el veure.

Engarronada:
Broma pesada.

Engolir:
Empassar. Fer passar per la gola, de la boca a l'esòfag.

Engordir:
Engreixar.

Enguany:
Aquest any. «Enguany hem estat a NiuYorc».

Engüent:
Ungüent.

Enllestir:
Completar una faena. Per natros correspon,  bàsicament, en netejar la casa.

Enllustrar:
Donar llustre. «Enllustrar les sabates».

Enrampar-se:
Rebre una descarrega en tocar un cos electritzat. «Estos fils enrampen».

Enrasir-se:
Posar-se ras. Lo cel sense cap núvol.

Ensofatar:
És diferent d'ensofrar, és per la vinya i es fa a màquina.

Ensofrar:
Espolsar en pols de sofre. «Ensofrarem les pataques i així no se podriran».

Ensomni:
Somni.

Ensomniar:
Somiar. Quan érem menuts mos dien «No juguis en foc perquè ensomniaràs», «No minges olives negres per sopar que ensomniaràs», però la frase que més me rebentava era «A dormir i ensomniar en angelets», quan lo que volia era ensomniar en angeletes nuetes i jugadoretes.

Ensordar:
Eixordar. Dixar sord per la violència d'un soroll molt fort. «No cridis tant, que m'ensordes».

Ensumar:
Olorar.
«Sempre vaig portar la mateixa colònia i, quan tornava al poble, hi havia amigues que sabien la meua arribada molt abans de retrobar-nos personalment, perquè dien haver ensumat la meua olor a tal lloc del poble. Dissortadament ara, complits els cinquanta, ningú m’ensuma».

Enterra:
Terra. «M’ha caigut enterra i s’ha trencat».

Enterro:
Enterrament.
«El gran humorista Joan Capri explicava el cas d’una vídua que va voler demostrar al món que no era tan beneita com semblava i a la tomba del seu espòs va posar aquest epitafi:
Aquí descansa en Robert,
el meu estimat marit,
ara si que sé del cert
a quin lloc passa la nit.

Entoldat:
Envelat. «Seria bo que la joventut recuperés Entoldat i aparqués lo castellanisme “Carpa”».

Entortilló:
Torcedura del peu.

Entrada:
Rebedor. La primera habitació que se troba en haver passat el portal forà d'una casa.
«A ca meua l’entrada era la botiga de diaris i llepolies. També era sala d’estar».

Entravessat:
Tindre algú entre cella i cella. Detestar a algú per alguna cosa que no ens agrada d’ell. Aversió.
«Tinc entravessats a tots los peperos i a tots los ciutadaneros, perquè no puc en lo cinisme ni en la hipocresia».

Entrevit: ©ULLDECONA.
Pàncrees. Glàndula del cos humà situada darrere l'estómac.

Entropessar:
Ensopegar. Aquest mot té com a sinònim Fer la cameta.

Entufat:
Enfadat.

Enverenar:
Enverinar.
«Pel sol fet d’aconseguir votants, els partits polítics estatals enverenen diàriament a la ciutadania en contra dels catalans».

Enxís:
Encís. Acte i efecte d'encisar. (cast. hechizo).

Equivaldre:
Equivaler. Ésser igual de preu, de valor, de significació.

Èrtic:
Ert. Rígid. Encarcarat. «En este fred mos quedarem èrtics».

Esbardar:
Cobrir lo menjar en una capa de farina i ou per tal de fregir-lo.
«Normalment lo peix s’enfarina (sols se fica farina), la carn s’arrebossa (pa ratllat i ou) i los cardets s’esbarden».

Esbocar:
Encabritar-se un animal, per exemple lo matxo.
«Quan era menut hi havia al poble dos germans, grans i fadrins, que tenien un matxo. Un li dia “Arri!” i l’atre li dia “Sió!”. Lo matxo va acabar tant neuròtic que se va esbocar amunt i avall pel carrer Major. Lo final trist de la història li va tocar al matxo, perquè va estar abatut pels trets de la Guàrdia inCivil, que llavors no estaven per hòsties».

Escafinyat:
Esquifit.

Escamarlanc:
Escamarlà. Crustacis decàpodes astacideus de la família dels nefròpids. Vos heu quedat en la boca oberta.
Los escamarlancs son molt apreciats, i millor si són frescos. A Catalunya la seua temporada va d’octubre a desembre.

Escamarrar:
Separar molt una cama de l'atra. Eixarrancar. Eixancar.

Escamarrat:
Posat en les cames molt separades. Eixancat. Eixarrancat.

Escampatall:
Dixa’t de qualsevol manera. Escampall.

Escarabitxa:
Escarabat. (cast. cucaracha).

Escarpi/escarpe:
Barra de ferro d'uns 20 a 30 cm. de llargada que servix per a fer forats a la pedra, per a separar fent palanca dues peces d’un cos o per treure claus. Escarpre.

Escarrassar:
Collir olives en la mà.

Escarroll:
Tros de ram de raïm.

Escatinyar:
Donar menys del que convé o pertoca. Retreure's de donar. Escatimar.

Escatxill:
Esquitx.

Escatxillar:
Esquitxar. «Pos expressament he escatxillat lo full perquè veigeu lo que és un escatxill artístic de tinta».

Escolanet:
Noi que servix missa i ajuda a atres ministeris de l'altar.
«La meua primera faena retribuïda. Per cada enterro mos donaven (en negre) deu rals. Tota una fortuna».

Escoltar-se:
Atendre excessivament a l'estat de salut propi, observant minuciosament els símptomes reals o imaginaris.

Escomençar:
Començar. «Escomenço a dinar que tinc pressa!».

Escopinyada:
Escopinada.

Escopinyar:
Escopinar.

Escorredor:
Aparell de fusta, compost d'un bastiment que sosté una sèrie de travessers paral·lels entre els quals se fiquen los plats perquè s'escorrin després d'escurar-los.

Escrita:
Rajada. Peix de diferents espècies del gènere Raia, caracteritzades per tindre l'esquena tacada de ratlles o puntets de diverses formes.

Escrúpol:
Repugnància de menjar, beure, tocar alguna cosa. Fàstic.

Escrupolós:
Que té escrúpol.

Escudellar:
Distribuir els aliments passant-los de l'olla als plats.

Escudelles:
Eines de cuina que servixen per escudellar.

Escuranda:
Lo que tens per escurar: plats, gots, escudelles i atres recipients utilitzats per cuinar i menjar.

Escurar:
1) Netejar los plats i gots del menjar. «A ca meua escura la Whirlpool».
2) Aprofitar. «Aquesta costella, l’has d’escurar, encara hi queda carn!».

Escut:
Escudet d'empeltar. Tros d'escorça tendra que conté un ull i se separa de l'arbre per a fer-ne un empelt.

Esgarrany:
Esgarrinxada. Esgarrapada.

Esgarranyar:
Ferir en les ungles. Esgarrapar.

Esgarrar:
Esquinçar. Estripar.

Esgarrat:
Esguerrat. Mutilat.

Esgarrifar:
Tremolor convulsiu pel fred, la febre, d'un soroll estrident, d'una emoció intensa.
«Avore, Avore... no hem de confondre Esgarrifar i Esmussar encara que totes dos sensacions mos fiquen, a vegades, la pell de gallina».

Esgatinyar-se:
Barallar-se lleugerament, sense arribar a ferir-se greument.
«Com que la paraula esgatinyar ve de gat, pos no t’estranyes si surts una mica esgarranyat».

Església:
*Església de Sant Lluc*: Temple gòtic en honor al patró que hi ha a la Plaça Major del poble. La seua construcció se va començar l'any 1373 i se va consagrar l'altar major l’any 1421.

Esgolar:
Fatigar-se la gola cridant. «M’he esgolat cantant».

Esllinguit:
Llanguit. Massa prim. Que no té la grossor que li correspondria per la seua alçada.
«La meua néta està cada dia més esllinguida».

Esmolet:
(Fonètica: Asmolet) Esmolador. Afilador. Home que té per ofici esmolar ganivets i atres eines.
«Era un ofici ambulant molt antic. Los esmolets portaven una pedra d'esmolar que anava acoblada a un cavallet de fusta d’un carretó i la feien moure en los peus. Anaven de poble en poble i feien un soroll musical fort en un flabiol de set forats.
A partir del segle XX portaven la mola al porta paquets d'una bicicleta, que passades unes dècades va ser substituïda per una motocicleta, però a finals del segle XX aquesta professió va desaparèixer quasi totalment».

Esmussar:
1) Perdre el tall, per exemple un ganivet.
2) Impressió aspra i desagradable que fa posar la pell de gallina, se tensen los muscles i les dents mos formiguegen.

Espai:
Anar a poc a poc. Anar en cura. «Aneu espaiet o caureu a la séquia!».

Espaladrap:
Esparadrap.

Espalmatòria:
Palmatòria. Canelobre on fiquem l’espelma.

Espapillar: ©ULLDECONA.
Triar los millors grans de raïm.

Espardenya:
*Anar en una sabata i una espardenya*: No tenir cura en l'aspecte exterior.

Espart:
Fregall. Manyoc d'espart entrelligat, en què se freguen i netegen los plats, les rajoles, les parets, etc. (cast. estropajo).
«Ara los esparts porten fibres abrasives i una esponja de niló que ens protegix les ungles».

Espatllera:
Respatller de cadira, de banc o d'un altre seient.

Espavil:
Vivesa. «Espavil, que ve el carril!».

Espedregar:
Al tros, treure les pedres del terra.

Espenta:
Empenta.

Espentejar:
Donar empentes. Empentejar, empènyer.

Esperit:
*Esperit de vi*: Alcohol.
*Patir d’esperit*: Tindre un patiment o una preocupació profunda.
*Ser un esperit de contradicció*: Se diu de la persona que li agrada molt polemitzar per qualsevol qüestió.
*Tindre poc esperit*: estar mancat d'energia interior, de coratge davant les dificultats o perills.

Espill:
Mirall. «Tothom és com un mateix se creu que és».

Espinada:
Columna vertebral. «Pos a mi m’agrada lo Corasson Espinado».

Esplai:
Esta paraula l’he ficat per explicar, al meu entendre, la injustícia comesa sobre mon pare per part d’este centre “cívic” (?) que s’autoproclama "Obra Social" (?).
Enguany, coincidint en lo 90 aniversari de mon pare, la nova junta de l'Esplai d'Ulldecona li va comunicar que NO podia ser associat perquè no té el domicili fiscal al poble. Segons sembla surt (?) a la "Sagrada Constitució" (els estatuts de l'associació), i esta "Constitució" és inalterable i estricta. No admet raonament lògic possible, és NO i NO.
Entre allò que és "Constitucional" i allò que és lògic, social i de sentit comú, m’apareixen uns dubtes raonables que no acabo d'entendre:
Com és que fins ara no hi havia cap problema?. Si va poder ser associat estos últims 20 anys, perquè ara no ho pot ser? Perquè li fan este rebuig coincidint en lo seu 90 aniversari? Quants anys més consideren que pot arribar a "molestar-los"? Quina nosa els fa? Quina ment recargolada i enverinada ha propiciat l'expulsió? Tan sagrada és "la Constitució" de l'Esplai d'Ulldecona que no permet fer una excepció a un güelo de 90 anys que ha estat associat fins ara? Que potser també haurà de "vagar per l'espai sideral pel segles del segles"? Lo "Rajoy de torn" no tenia cap atra sortida?. Si sols pagava i no anava, que els molestava?.
No entenc de cap de les maneres la prepotència de la nova junta argumentant lo rebuig en un article de la seua "Constitució". Llavors, perquè està la Junta?, quina funció té la Junta? si hi ha una "Constitució" hermètica que no dixa lloc a interpretacions, revisions i adaptacions.
Nota: Mon pare viu a Ulldecona de divendres a dilluns. Paga contribució de la casa al carrer Sant Antoni i les taxes dels dos apartaments que té al Cementeri (Residencia Vida Futura S.A.). Sempre s’ha sentit faldut i sempre ho ha demostrat. On és lo problema?

Espollogar:
Esporgar. Podar. Tallar les branques velles o sobreres d'un arbre.

Espuma:
Escuma.

Espurna:
Guspira.

Espurnejar:
Plovisquejar. Ploure lleugerament, a gotes molt menudes.

Estall:
Treball a preu fet que s'ha acordat o ajustat per endavant, no segons lo temps treballat (jornal).
*Anar a estall*: Fer una activitat sense descans i de pressa per concloure aviat.

Estamordit:
Atordit.

Estampar:
Anar a petar, una persona o un vehicle, contra una superfície dura.
«Lo crio tota la nit plorant; m’entraven unes ganes d’estampar-lo contra la paret».

Estanteria:
Prestatgeria. Moble compost de diferents estants per a tenir llibres.

Estaquirot:
Persona aturada que fa nosa o que no fa el que hauria de fer.
«Aquí sense fer res parixes un estaquirot».

Estar:
*Estar més allà que aquí*: Expressió que se diu quan alguna persona està tan malament que pareix que s’ha de morir. També quan una persona està molt cansada o té molta son.

Esteranginador:
Granera molt llarga i en un drap, per treure les teranjanes.

Estirar:
*A tot estirar*: Com a màxim, com més tard.
«A tot estirar vindre’m per Festes».
«A tot estirar editaré uns tres-cents exemplars».

Estirassó:
Acte d'estirar. Estirada.

Estisora:
Tisora. Tisores. «Fa mitja hora que busco les estisores».

Estopenc:
Menjar que és difícil d’empassar. Sec, eixut, com estopa.
«Esta carn està molt estopenca».

Estornudar:
Esternudar.

Estornut:
Acte d’estornudar.

Estragat:
Cansat.

Estrassa:
*Paper d’estrassa*: Paper de qualitat inferior que servix generalment per a embolicar.

Estrellat:
Estelat. Guarnit d'estrelles. «Una nit estrellada».

Excusat:
Lloc on se fan les defecacions; la comuna, la latrina, lo vàter, lo cagador, etc.
«Ficar la imatge d’un cagador hauria estat lleig, per això m’he decantat per la imatge del paper de vàter que molts hem utilitzat de menuts. Un paper no porós, que semblava plàstic. Ja m’explicaràs».

Extremat:
Llampant. Cridaner. «On vas en esta faldilla tan extremada?».

dijous, 11 d’abril del 2019

La meua parla al "Faldutstan" (D)

Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).



Damunt:
A sobre. En posició més alta que una atra cosa. (cast. encima).

Dansa:
*Estar en dansa*: Quan se referix a persona significa que fa alguna cosa, que està actiu. Quan se referix a una cosa significa que s’està fent.

Dansat:
*Vermut dansat*: Una activitat pròpia de les Festes Majors que se feia al Bar de l’Orfeó de dotze a dos del migdia dissabtes i domenges de festes.
«La veritat és que no tinc ni idea de què anava, perquè o bé dormia per haver fet tard o bé anàvem a Cal Negre a fer lo vermut». 

Dàtil de mar:
Nom que traduït del grec significa que menja pedra. Mol·lusc bivalve molt bo que té la closca quasi cilíndrica, semblant a un dàtil de palmera i viu a dins dels forats de les roques que ell mateix fabrica gràcies a l'acció corrosiva dels líquids que segrega.
Lo Reglament 1967/2006 prohibeix la seua captura i comercialització dins l'àmbit de la Unió Europea. És una espècie en perill d’extinció. 

Davantal:
Peça de roba que servix per a resguardar la part de davant del vestit i que les nostres iaies portaven ficat tot lo dia com una peça més de vestir.

Debades:
1) De franc, gratuïtament. «Al Banc m’han donat un calendari debades».
2) En va, sense efecte, inútilment. «Ho preguntes debades, perquè no t’ho diran».

Decantar-se:
Apartar-se, desviar-se cap a un costat. «Decantat i dixa-mos passar».
«Al primer carrer decanta cap a la dreta i després tot recte. No hi ha pèrdua».

Dejú:
Sense haver menjat res des del començament del dia.
«Quan te fas anàlisis de sang sempre has d’anar en dejú».
«Abans la *Saliva dejuna* era quasi tan miraculosa com l’aigua de Lourdes».

Deler:
Passió que es posa en un acte. Anhel.

Denteta:
Fer vindre un gran desig de minjar o tindre una cosa.

Depòsit:
Dipòsit. Lloc on està depositada alguna cosa, com per exemple lo depòsit d’aigua.

Desangelat:
1) Desanimat. Mancat d'ànima o esperit vital. «Lo vaig vore molt desangelat».
2) Espai buit, sense gent. «Lo ball estava molt desangelat».

Desapegar:
Desenganxar. Separar una cosa d'allí a on estava aferrada o unida.

Descabellat:
Que du los cabells en desordre.

Descregut:
Que no creu lo que li manes.

Desfarjat:
En la camisa fora, los pantalons caiguts, etc. Lo que abans era «vestir com Cantinfles» i ara sembla que «vestir (i parlar) com Cantinfles és moda».

Desfici:
Atabalament. Nerviosisme. Sobreexcitació. Deliri.
«Quin desfici que tens per no tindre la pilota d’or».

Desfilagarxar:
Desfilar. Desfer a fils. (cast. deshilachar).

Desgalitxat:
Malgirbat. Mancat de gràcia.

Desjecte:
Dixat, abandonat en lo vestir o en la neteja d’un mateix.

Desllomat:
Fer-li mal los rinyons.

Desmai:
*Estar desmaiat*: Tindre molta gana.

Desnugar:
Desnuar. Desfermar allò que està nugat.

Desori:
Desordre, confusió, desconcert. «A casa tot és un desori».

Despatxar:
1) Acomiadar.
2) Vendre al públic. Servir a un client al bar.

Desperdigolat:
Escampat sense solta ni volta.

Despitralat:
En lo pit a l'aire.

Después:
(castellanisme) Millor fer servir després.

Destartalat:
Descompost, desproporcionat, desordenat, desmanegat.

Destinyar:
Treure la roba dels armaris perquè s'oregi i se'n vagin les tinyes o arnes.
(cast. desapolillar).

Destorbat:
Que no funciona. Avariat.

Desunflar:
Desinflar. «Li desunflarem les rodes a l’arbit».

Desvari:
Deliri. Pensament absurd.

Detràs:
Darrere.

Dida:
Dona que alleta un infant d'una atra. Mare de llet.

Didal:
Peça de metall coberta per tot de clotets, dins la qual se fica lo cap del dit que pitja l'agulla al cosir.

Dijous:
*La setmana dels quatre dijous*: Se diu per referir-se a un temps indeterminat o mai. «Quedem per la setmana dels quatre dijous!».

Dimaig:
Lo segon dia de la setmana. Dimarts.

Disembre:
Desembre. Últim mes de l’any.

Ditxo:
Refrany. Frase que crida l'atenció.
«Qui en crios se gita, pixat s’aixeca».
«No hi ha millor medecina que la ceba, l’all i la llima».
«Lo sexe és com lo guinyot, si no tens una bona parella has de tindre una bona mà».

Dixar:
1) Deixar. «Ma Mare no me dixa anar».
2) Amollar. «Dixa’m».

Dixat:
Deixat. Negligent, que no posa cura en les seves coses.

Doble:
Gruixut. «Lo llibre ho és».

Doctades:
Sentències que diu lo docte.

Docte:
Que diu sentències del que no sap. «Hablo catalan en la intimidad» (Jose Maria Aznar).

Docte baciner:
Que diu sentències del que no sap i a més en poca gràcia.
«España es una gran nación, con 3.000 años de historia. Eso lo tienen que saber los niños» (Esperanza Aguirre Gil de Biedma).

Dolent:
Malalt. «Lo meu xic està dolent i no vindrà a treballar. Aquesta nit ha tossit dos vegades». Això m’ho dia per telèfon la mare d’un “treballador” de, agafat a la cadira, 46 anys.

Domenge:
Diumenge, setè dia de la setmana.
«En català, castellà, francès, italià, portuguès i rus vol dir lo Dia del Sinyor, però en angles, alemany, holandes, suec i japonès vol dir lo Dia del Sol».

Dos:
Encara que la forma femenina normal i literària és dues, natros seguim utilitzant la forma dos com també ho feien en escrits literaris dels segles XV i XIV. «Son les dos de la nit».

Dotrina:
Conjunt de veritats fonamentals de la religió cristiana que s'exposa i ensenya als xiquets.
*Fer dotrina*: ensenyar-la.
*Saber dotrina*: saber les veritats fonamentals de la religió.
*Anar a dotrina*: Assistir a les explicacions del catecisme o dotrina cristiana per poder fer la comunió.

Dragó:
Rèptil més gros que la sargantana. Té lo cap gros, l’esquena grisa i la panxa blanca. Viu a les casetes del camp i a les cases velles. Diuen que si entra a l’armari se minja tota la roba.

Dropo:
Gandul. Malfeiner. Que no vol treballar. Peresós. Que ronseja per no treballar.

Dugo:
Mussol reial. Lo rapinyaire nocturn més gran.