Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).
Lelo:
Bobo. Beneit. Bocabadat. «Se va quedar lelo quan ho va vore».
Llacós:
Fang apegalós que queda depositat a les
basses i depressions del terreny després d'una riuada o de grans pluges.
Llacuna:
Extensió d'aigua voltada de terra, més
menuda que el llac. La nostra genuïna i autèntica llacuna no podia ser
atra que «La Bassa de la Llacuna». Atres basses són la «del
Montsià», «de les Ventalles»
i «de les Ermites».
Llaga:
1) Nafra. Però, com també passa en
atres paraules, lo nostre català va per davant del català de Barcelona
i Girona, ja que actualment, en el llenguatge vulgar ells solen dir
nafra a les ferides causades al cos dels animals i anomenen llaga la nafra dels éssers racionals; tot i que és una distinció no admesa en
el llenguatge literari.
2) Úlcera pèptica, o úlcera
gastroduodenal.
Llaganya:
1) Lleganya. Porció de matèria
blana, blanquinosa, produïda per solidificació d'un humor segregat per
les glàndules sebàcies de les parpelles, i que s'enganxa als llagrimers
i a les pestanyes.
2) Pèl arrancat de la pestanya. «Li
ploren los ulls perquè té una llaganya a dins».
«Quan té la
podien treure o bé
quan la tenies per la cara se solia agafar en lo dit índex, lo
senyalador, i te l’acostaves a la boca per fer-li un beset,
guardant-te-la després a dins l’escot perquè deien que volia significar
rebre prompte un regalet».
Llagat:
Que té llagues.
Llagostí:
Llagost. Llagosta.
Llamp:
Descàrrega elèctrica entre un núvol i la
terra o entre dos núvols. Va acompanyada d'una forta emissió de llum,
en forma de raig, que produeix un resplendor anomenat rellampec.
He cregut oportú afegir aquesta oració
breu i fervorosa que vaig trobar fa temps per internet:
Al
primer tró, diga aquesta jaculatòria i el temporal el deixarà sa i
estalvi.
Santa
Bàrbara va pel camp
buscant a l'Esperit Sant.
L'Esperit Sant busca a ella
-Santa Bàrbara donzella-
Déu ens lliure d'un rellamp
i d'una mala centella.
I d'un "rayo mal guiado"
"Quesucristo está clavado
en el árbol de la crus.
Digan a coro tres veses
Quesús, Quesús i Quesús".
buscant a l'Esperit Sant.
L'Esperit Sant busca a ella
-Santa Bàrbara donzella-
Déu ens lliure d'un rellamp
i d'una mala centella.
I d'un "rayo mal guiado"
"Quesucristo está clavado
en el árbol de la crus.
Digan a coro tres veses
Quesús, Quesús i Quesús".
(Publicada
per Ramón Nonato lo dimarts 29 de setembre de 2009 al seu bloc El fetge
de bou)
Llanda:
1) Recipient de llauna, pla i de
vores baixes, per a coure lo coc de maçanes de l’agre dolç al forn.
2) Recipient de llauna, més alt que
ample, que servix per a contenir oli o petroli. Petroliera.
Llangostí:
Llagostí.
Llaó:
Lleó. Mamífer carnisser molt corpulent que
és considerat lo més valent dels animals.
Com que al Montsià no hi ha llaons, natros
mos havíem de conformar mirant lo Llaó de la Metro.
Llaona:
Aixada de ferro molt ampla, gairebé quadrada.
Llaonet:
Més menut que la Llaona i utilitzat
principalment per regar.
Llaor:
Llavor.
Llançol:
Llençol. Peça quadrangular, de grandària
més gran que la del llit. És la peça de roba del llit que està en
contacte immediat al cos i per això té un tacte més suau. Ni ha de dos
classes:
- Lo llançol de baix: és lo llançol que se posa damunt del matalàs. Pot ser estàndard o ajustable (en aquest cas, és elàstic i s’ajusta al matalàs).
- Lo llançol de damunt: és lo llançol que se posa baix de la manta i damunt del llançol de baix. Se caracteritza pel seu disseny particular, ja que un dels extrems queda a la vista.
- La coixinera: encara que no és un llançol, la bossa que cobrix lo coixí se sol vendre en conjunt als llençols.
Llapissó:
Llapissa, Granza, Roia, Roja o Rogeta son
també els diversos noms en que se coneix esta planta de la família de
les rubiàcies que s’enganxa a la roba com un dimoni i en tens un fart
per treure-teu. D’aquí surt la frase «S'agarra
com un llapissó»
que utilitzem quan una persona és enganxadíssima i difícil d'esquivar.
Llaurar:
Es una faena del camp que consistix en fer
solcs a la terra en l’aixeruga o en un atre instrument apropiat per a
remoure la terra i fer-la apta per a fructificar.
*Dia de llaurar*: Mesura utilitzada
per a quantificar l'extensió d'un tros de terra, entenent per tros de
terra lo conjunt de bancals d'un mateix amo i que estan junts. Lo dia
de llaurar era l'extensió de bancal que llauraves en lo matxo tot un
dia, però era aproximat perquè depenia de la duresa del terreny i de
l'animal.
Un dia de llaurar venien a ser unes dos
fanecades i mitja, uns 2.000 metros quadrats.
Llavons
i Llavonses:
Aleshores. Llavors. En aquell moment, en
aquell temps. (cast. entonces).
Llebra:
Llebre. Mamífer rosegador molt semblant al
conill.
Lleixa:
Cos horitzontal col·locat a certa altura i
adossat a la paret, per a tenir-hi plats, olles i atres cosetes. (cast.
estanteria).
Llépol:
1) Llaminer.
2) ©ULLDECONA. Que té facilitat per
a pegar, per a escometre hostilment.
*Tens les mans molt llépoles*: tens
les mans propenses a agredir.
Llepolia:
Llaminadura. Qualsevol dolç que ara
anomenem «Xuxes».
Llesca:
Tallada relativament prima de pa.
Llescar:
Fer llesques.
Llet de
pot:
Llet condensada, per fer lo tallat.
«Mon pare
se fotia una beguda que,
segons ell, se dia un Alaska i consistia en una Coca-Cola i una mica de
llet de pot».
Lletada:
Arrebossat de farina i aigua per les
borraines i les figues.
Lletera:
Recipient de llauna que servix per a
tenir-hi i transportar-hi llet.
Lleterada:
Molta sort. Tindre llet o xamba.
«Tenia les
quaranta i m’ha vingut l’as
i lo tres de triomfo. Quina lleterada!».
Lletra:
*Saber de lletra*: saber llegir.
*Aprendre de lletra*: aprendre de
llegir.
«La Mare de
Déu quan era xiqueta anava
a costura aprendre de lletra».
Llevantada:
Vent fort de llevant que sol dur pluja.
Llevar-se:
Alçar-se. Aixecar-se.
*Llevat!*: Despertat!.
Llèvens:
©ULLDECONA.
Peça de ferro proveïda de ganxos i fixada
al cap d'una corda que servix per a pescar les coses caigudes al fons
d'un pou, d'una cisterna, etc.
Llicsó:
Herba que trobem abundantment pels camps i
vores de camins, i servix d'aliment als conills. Lletsó.
Lligacama:
Allò en que les dones se subjecten les
mitges a la cuixa.
Lligar:
1) Avenir-se les persones.
«Avui lligarem!. Frase mítica que diem
quan se’ns disparava la testosterona».
2) Coincidir o quedar bé juntes, les
coses. «Lo
color verd i lo morat no lliguen».
Lligallo:
Camí comunal. Camí ample per on transitava
normalment lo bestiar transhumant.
Llijo:
Jo Llegeixo. Present indicatiu del verb
llegir.
Jo llijo, tu lliges, ell llig, natros
llegim, vatros llegiu, ells lligen.
No adjuntem l’element d’origen dubtós
–eix.
Llima:
Llimona.
Llimera:
Llimoner. Abre que fa llimes.
Llimpiar:
(castellanisme).
Netejar.
Llisa:
Peix de cos llarg, dors gris blavós,
costats argentats i línies longitudinals de color marró.
«Pot fer-te
xalar un ratet si te pica a
la canya, però majoritàriament los pescadors la retornen al mar, llevat
acomplir-se a la vegada tres cosetes: 1) que no hagis pescat rés, 2)
que tingues molta gana i 3) que sigue una llisa llobarrera».
Llistó:
Peça de fusta prima i llarga.
Lliura:
1) Unitat de pes. La lliura equival
a 400 grams i se divideix en 12 onces. Vint-i-sis lliures son una
arrova. Aquesta unitat de pes era molt variable
segons los llocs on anaves, per exemple la lliura valenciana son uns
355 grams i la lliura de les illes 407 grams.
2) Pes. Peça per a pesar que pesa
una lliura.
Lliurador:
Recipient de metall, a manera de pala
còncava, que servix per a trasbalsar grans, farines, etc., del sac a la
balança.
Llobarro:
Peix de gust exquisit. La seua carn és
excel·lent i se'n paguen alts preus.
Lloca:
1) Gallina que cova.
2) Una mare molt protectora.
Llocada:
Conjunt de pollets nascuts d'una covada de
la lloca.
Llomillo:
Llom. Peça de carn de l’esquena del
tossino, sobretot de les parts davantera i mitjana, magra, gustosa i
molt apreciada. Porta lo sufix -illo segurament per influència
castellana.
Llonguet:
Pa menut, més llarg que ample, que té un
solc al llarg de la seua part de dalt.
«A la mitja
part del Cine Savoy anàvem
davant, al Bar del Tio Trampa, i mos preparava un llonguet de musclos
escabetxats que mos feia llepar los dits de tant bo que era».
Lluc:
*Sant Lluc*: Patró d’Ulldecona. La seua festivitat és lo dia 18 d’octubre. Antigament les Festes Majors eren per
honor seu, però se va decidir canviar-les a setembre per la Verge de la
Pietat, la patrona.
Lluç:
És un peix blanc de poca espina que se pot
fer de moltes maneres diferents. És molt abundant a les nostres costes
i com que se pesca tot l’any té un preu bastant assequible. És adequat
per a tot tipus de dietes.
*Mare de Lluç*: Maire. Llúcera.
Peix blanc, de color grisós, molt i molt abundant a les costes
mediterrànies. Acostuma a pescar-se juntament l’escamarlà i se sol
minjar filetejada, enfarinada i fregida.
Lluenta:
Petxina molt comuna al litoral català,
d'un marró clar, que viu a la sorra. A la llotja d´Arenys de Mar és on
se´n acumulen més captures.
Lluent:
Que reflecteix. Brillant. Resplendent.
Llufa:
Pet sense roïdo, lo pet més perillós de
tots els que hi han. No t’assabentes quan surt i quan te vols escapar
ja has fet tard i patixes los seus efectes mortífers de gas pudent.
Llufar-se:
Fer llufes. Fer vents o veixines. «Quan m’atipo de fruita, llufo
tota la tarda».
Lluir:
Donar una passada de guix, calç o morter a
una paret per tal de dixar-la acabada.
(cast. revocar).
Llumenària:
Conjunt de llums encesos com per exemple
per a solemnitzar una festa, posats especialment en les finestres,
balcons, carrers, etc. Lluminària.
Llun:
Lluny. A distància considerable.
Se suposa que l'ús freqüentíssim de lluny
com a preposició seguida de de (lluny de), deu haver determinat lo
nostre llun o llunt.
Llustre:
Netedat d'un objecte. Lluentor.
«Com que
ahir va ploure, avui haurem de
treure lo llustre a tots los vidres».
Llustrós:
Que té llustre.
«Pos jo
faig servir lo Finish Quantum».
Lo:
Sigui pronom o article, natros l’utilitzem
a tothora davant paraules, noms propis, adjectius i adverbis.
*Lo tot*: Allò més important.
«He
procurat recopilar aquelles
paraules que, de menut, utilitzava en la seua forma oral. Això és lo
tot».
Lorito:
Capella dedicada a la Mare de Déu del
Loreto que se troba a la sortida del poble en direcció a Vinaròs i on
també hi ha la Creu de Terme.
La creu original que estava a la Mera se
va destruí (o la van destruí) lo 1936 i la còpia que hi ha al Poble
Espanyol de Barcelona va permetre la seua restauració.
Lumumba:
Còctel fet de Caolé i conyac que mos
fotiem a l’hivern en lloc del Cuba-Libre (perquè lo Gin Tònic va vindre
més tard).
