Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).
Pa:
«En pa i vi
se passa lo camí»: vol
dir que sols de pa i vi podem anar vivint.
«Lo pa
calent fa mal a la panxa».
*Pa d’àngel*: Retalls que queden de
les hòsties no consagrades i que mos donaven les monges agustines quan
anaven a fer d’escolanet.
*Pa d'agulles*: el que porta mesclades agulles i se dóna als gossos per matar-los.
*Pa socarrat*:
Quan se mos ha cremat a la brasa.
*Sopa de Pa i
all*: La sopa que fèiem quan teníem pa sec (Sopes escaldades).
«Un
plat
molt típic i econòmic són les Sopes escaldades, que aprofiten l’aigua
de bullir les bajoques, lo bròcul , la col, los cigrons, etc.. Per
preparar-les: primer se freguen en all unes llesques de pa torrat
tallat ben prim, s’unten d’oli abundant, se fiquen a un plat fondo i se
tira per damunt l’aigua ben calenta de bullir la verdura. Més fàcil
impossible. Si és plat únic o voleu alimentar més al comensal, podeu
ficar un rovell d’ou remenat i si encara voleu estalviar més, aprofiteu
lo pa sec de dies anteriors».
*Pa de canonge* ©ULLDECONA: El que té tres crostons al voltant d'una
fogassa central.
*Pa de casa*:
lo pastat a cada casa particular.
*Pa florit*: el que té floridura per la humitat o perquè fa dies que el tenim.
*Pa de màquina*: el que ha estat elaborat mecànicament, i que un cop cuit esdevé
de molla molt atapeïda i de gust molt diferent del que ha estat fet a
mà.
*Pa sec*: pa dur.
*Pa de figa*:
Massa de figues seques tallades a trossets molt atapeïdes.
Padastre:
L’home d'una dona en relació als fills que
esta té d'un matrimoni anterior.
«Pos ara
que ho dius, jo sóc lo
padastre de l’Andrea i la Patrícia, les filles de la meua dona. No hi
havia caigut».
Padrí/ina:
Els que solen regalar la palma o la mona. Persones que presenten un infant a les
fonts baptismals i que adquirixen l'obligació moral de protegir-lo i
fer-li de pare o de mare si arriba a quedar orfe. «Lucas i Maria
son mon padrins».
Pagra:
Pala:
Cadascuna de les dos dents del mig de la
boca al maxil·lar superior i que s’han fet més grosses de lo habitual.
Palaia:
Peix que té la denominació catalana més
genuïna com palaia, però com que los pixapins li diuen
"Llenguado"
pos així lo coneixen a tots los restaurants.
Segons sembla, naixen normals, com un peix
qualsevol, i se fan raros (aplanats i en los ulls al damunt) de
grandets.
A la Viquipèdia diu que se reproduïx fent
la copulació zalamalibú, però enlloc
t’expliquen com és, així que continuaré fent lo missioner.
Palet:
Base o plataforma de fusta de mides 80x120
centímetres i que servix per facilitar moure les càrregues que se posen
damunt.
Palissa:
Una metralladora d'hòsties. Sèrie de cops
donats per fer mal a algú. «Barça 5 –
Ploramiques 0».
Pallissa:
Lloc cobert de teulada destinat a
guardar-hi la palla.
Palma:
Fulla de palmera engroguida que porten los
xiquets a beneir lo Diumenge de Rams i que normalment regala la padrina.
Palmateo:
Aplaudiment. Expressió d’aprovació feta en
les mans.
Palo-santo:
Caqui. Fruita rodona, rogenca, blana i de
gust semblant al plàtan madur. Diuen que restreny.
Paloma:
Papallona.
Pampliner:
Que fa pamplines, demostracions fingides
d'amor, de cortesia.
«Soc
un cavaller,
per això porto capa,
i quan te veig pel carrer,
lo cor se me fa nata».
per això porto capa,
i quan te veig pel carrer,
lo cor se me fa nata».
Panolla:
Espiga de
panís.
Panís:
Planta gramínia. Blat de moro. Quan està
torrat, ara li diem «Kikos».
Panís
petador: ©ULLDECONA.
També conegut com panís de monja: el de
gra més menut i més petador que el gros, quan lo posen al foc.
Pansa:
Erupció vesicular que apareix als llavis
en estats febrils.
Pantano:
Embassament d'Ulldecona situat a la
província de Castelló (dins lo terme municipal de la Pobla de
Benifassà). Se va construir l'any 1967, finançat per pagesos
d'Ulldecona, i la seua capacitat màxima és d'11 hm3. L'aigua
s'utilitza per a regar 2.514 Ha i és compartida per les poblacions de
la Sénia, Rossell, Sant Rafel del Riu i Ulldecona.
Pany:
Tros de paret en una mateixa línia. Les
habitacions d’una casa solen tindre quatre panys de paret.
Paperets:
Trossets rodons de paper que se tiren al
ball o a la desfilada de carrosses. (cast.
confeti).
Parallofa:
Fulla seca de la panolla de panís que
abans s’utilitzava per farcir la màrfega.
Parament:
*Parament de la taula*: conjunt de
plats, gots, culleres i atres objectes per al servei de la taula de
menjar.
*Parament del llit*: conjunt de
roba que cobreix i adorna un llit.
*Fer los Paraments*: (castellanisme).
Donar la benvinguda. Felicitar a algú.
Pardal:
1) Moixó. Vilero.
2) Un dels noms en que se coneix
l'òrgan sexual masculí, també anomenat titola.
Parladuria:
Cosa que se diu sense molt de fonament. «No faces cas, són parladuries de la
gent».
Parlar:
*Parlar en to de solfa*: Parlar
recriminant i posant-se en pla de superioritat.
Parèixer:
Segons sembla, segons els indicis. «Me pareix que este 2014 serà un any
històric per Catalunya».
Parpalina:
Barra sòlida, de ferro o de fusta, per a
fer palanca més menuda que un parpal.
«No hem de
confondre la parpalina i la
palanqueta, barra de metall corbada en un extrem i de puntes aplanades,
que en general du una petita fissura en les terminacions per treure
claus».
Passera:
Passa; malura epidèmica. Grip.
Pasterada:
1) Faena mal feta, executada
malament.
2) Excrement de bou o de vaca.
«Quan érem
joves, i mos calien quartos
per sortir, era habitual anar a treure pollastres de les granges, però
esta faena era molt dolenta perquè se te ficava la gallinassa als
pulmons. Natros teníem com alternativa la granja
de Remigio, que era de bous i no tant perjudicial per la salut, però hi
havia pasterades fastigoses. Lo primer dia que vaig anar, mentre
netejàvem la quadra, lo Matón de la Foia va agafar una pasterada en una
pala i, cridant-mos, la va tirar. La pasterada mos va tocar de ple a la
cara i se mos van acabar de cop los escrúpols».
Pastisset:
Casqueta. Panellet de pasta farcida de
confitura de cabell d'àngel, pasta de moniato o brull. «Al Regne
de Valencia, més saladets que
natros, los fan farcits de tomaca i tonyina, d'espinacs o bledes, de
ceba fregida i pèsols, etc.».
Pataca:
1) Lo fruit de la terra, conegut
com lo tubèrcul de la pataquera.
2) Monyo que portaven les güeles.
*Alça pataca!*: Exclamació irònica
que se sol utilitzar en una conversa per desqualificar una asseveració.
«També quan
volem fer una brometa a un
xiquet, li assenyalem la camisa en lo dit i diem: Tens una taca!, lo
xiquet abaixa el cap provant de mirar la taca i de sobte, tot i fent-li
un copet a la barbeta se diu: Alça pataca!».
Patinada:
Relliscada d’un vehicle de rodes, be
perquè hi ha oli, gel, aigua, sorra o herba molla.
Patut:
Que no té ni agilitat ni gràcia en los
moviments, Que corre menys del que caldria.
Pedrís:
Lloc de pedra per assentar-se.
Peixet:
Plat de peix menut fregit. Morralla
fregida.
Peluda:
Peix de forma aplanada, paregut a la
palaia, però més econòmic.
Pelussa:
Borra. Porcions peloses que se desprenen
de la roba a força d'usar-la.
Pelussera:
Abundància de pèls no pentinats.
Pelut/da:
Que té molt de pel als braços o a les
cames. «Si a més a més té pels al
clatell, a la cara, al pit, a
l’esquena i al cul, llavors és un Os».
Pendre:
Prendre.
*Pendre’l bany*: Banyar-se.
Pensament:
1) Porció de temps molt curt. «Ho ha enllestit en un pensament».
2) Facultat i acció de pensar.
*Endevinar el pensament*: endevinar
allò que algú pensa.
*Fer un pensament*: pensar, aplicar
l'atenció en qualsevol cosa.
«Quan se fa
tard i ens cal marxar cap a
casa, solem dir: Fem un pensament».
Pentinador:
1) Mocador gran de forma similar a
la toquilla en què se cobrix, des del coll fins a la cintura, a la
persona que se pentina, perquè no se li posin cabells al vestit.
2) Lo vestit que mos fica lo barber
quan mos volem tallar lo cabell.
Percal:
*Tindre un percal*: Tindre un
embolic o un problema. «Avore com
arreglem este percal».
Perdigana:
Perdiu jove.
Perdiueta:
Una perdiu, però sense donar-li
importància.
Perdiu:
Espècie d’au de color gris rogenc en lo
bec i les potes roges. Vola a una velocitat molt ràpida, però fent molt
de soroll i és incapaç de fer recorreguts llargs. «Los caçadors
diuen que la perdiu és més saborosa si l’han feta volar o córrer molt,
potser perquè els ha donat més faena i valoren la cansera».
Perdut:
Persona de mala conducta i negligent en
l'aspecte moral.
Perer:
Pedrer. Dilatació de l’esòfag d'una au.
Perequillo:
Pasta dolça molt tradicional i típica
d’Ulldecona. «Aurelles de burro».
Pereta:
Bombeta per l'electricitat.
Perla:
Averia de les motos produïda generalment
per un excés d'oli a la barreja. Aquest excés se va dipositant entre
els elèctrodes en forma de carbonissa i tanca els elèctrodes, evitant
que se fase l’espurna necessària per la combustió. Per això es normal
vore motoristes bufant la bugia.
«Mon pare
duia, a la seua Lambretta,
una dinamo alemanya tant potent que quasi no necessitava bugia per fer
la xispa. Per fer xarlotada, solia anar pels
tallers mecànics preguntant si tenien una bugia vella, perquè la seua
no li funcionava, i agafava la primera que trobava pel terra. Tothom se
fotia a riure, però mon pare netejava la bugia en dos escopinyades i la
ficava a la moto, que arrancava a la primera. Llavors tots se quedaven
fent cara de badocs».
Perolada:
La menja cuita de cop dins un perol.
Perxe:
Porxo.
Pesolina:
Llegum semblant al pèsol, però de gra més
menut que solem donar per minjar als coloms.
Pesseta:
Un dels meus malnoms.
«A sovint
em perdo i no se qui soc: De
menut me dien “lo fill de Pere de la Hife”, després “Campaneto” i
“Pesseta”. De més gran “sinyor”, “oiga usté”, “lo pare de l’Omar”,
“l’home de la Sílvia”, tota una pila de malnoms que me confonen, al igual que li passava al Dinio a la
nit. Crec sincerament que hauré d’anar una temporadeta al monte per
retrobar-me, per cercar lo veritable JO, per donar
espai i temps a que se manifeste. A lo millor soc un Mestre Yedai i no
m’he assabentat. To be, or not to be».
Pesteta:
Bitxo. Pebre coent. També persona molt
irritable (dolenta de collons).
Petricó:
1) Unitat de mesura de volum per a
líquids que ve a ser ¼ de litre i se feia servir per a l'oli, vi, o
llet.
2) Recipient que té la capacitat de
½ de litre i servix per mesurar l’oli, lo vi o la llet.
Petroliera:
Recipient de llauna destinat a tenir-hi
petroli, però que servix també per a tenir-hi gasolina o gas-oil.
Petromax:
Llum que fa servir combustible derivat del
petroli. Va agafar lo nom de la marca que va comercialitzar lo més
famós i popular.
Petromecs:
Unes bones i precioses mamelles.
«Me penso
que aquesta fal·lera de mamella
deu ser producte d’algun gen que portem repetit cinc o sis
vegades al nostre cervell: de menuts la xuclem, de grans la toquem, los
polítics la munyen, los metges les unflen, etc.».
Peüc:
Curt d'enteniment. «Ser més ruc que un
peüc».
Pianiste:
Pianista. Persona que toca lo piano.
«No tinc
cap foto tocant lo piano, per
això vos fico està on surto tocant la guitarra».
Pica:
Peça de pedra destinada a rebre aigua.
La *Pica d’escurar* és lo lloc on
escurem la vaixella.
Picada:
Conjunt d’ingredients esclafats picant-los
dins lo morter que servixen per millorar lo gust d’un guisat.
Normalment son ametlles, pinyonets, pa torrat, avellanes, etc.
Picadura:
Tabac tallat a trossets menuts per a
fumar.
Picaport:
Peça de ferro per a picar a la porta i
també palanqueta de ferro que pitjant i alçant-se permet obrir la porta
(pestell).
Picar:
Trucar per telèfon. Telefonar.
Picassor:
Picor. «Es
de mala educació gratar-se els ous
quan tens picassor».
Picolat:
Menja de forma esfèrica feta de carn
picada, sagí de tossino, pebre i sal.
Pietat (Mare
de Déu de la):
La patrona d’Ulldecona. Entre agost i setembre té lloc la festa
major en lo seu honor i cada cinc anys (los acabats en 4 i en 9) se
baixa la imatge de la Mare de Déu de l’ermita a coll fins lo poble. Són
les Festes Quinquennals.
Pigota:
Verola. Malaltia infecciosa caracteritzada
per febre i per l'erupció de pústules a la pell, que en esclatar-se i
caure la crosteta solen dixar cavitats inesborrables.
Pinzà:
Pinsà. Lo pardal més comú de tots. Sol
volar en estols i les ratlles blanques a les ales i a la coa lo fan
inconfusible.
Pinxar:
(castellanisme).
Punxar-se una roda.
Pinyol:
Part interior llenyosa d'un fruit, com per
exemple l’auliva.
Pisso:
Terra, de mosaic, de gres o ceràmica.
Pito:
Xiulet.
Pitral:
La part exterior dels pits d'una persona. «No me feu
triar entre pitral i pitrera
perquè no m’aclarixo. Doneu-me el lot sencer».
Pitrera:
La part anterior dels pits.
Pitxera:
©ULLDECONA.
Pitxer. Gerra.
Pitxó:
Colom que se cria a casa.
Pitxolí:
Boleta de naftalina. Sistema tradicional
eficaç contra les arnes i les seves larves, la tinya.
Pixerada:
Pixarada. Pixada. L'orina que s'evacua
d'una vegada.
Pixum:
Mullader de pixat.
Plaça:
Espai ample i descobert on es venen
comestibles i atres coses. Mercat públic.
*Anar a plaça*: anar al mercat
públic per comprar.
*Fer plaça*: estar a la plaça per
vendre-hi coses.
La frase: «Que
passa? -- Un burro per
la plaça» no se referix especialment a la plaça del Mercat
perquè
de burros ni ha a tot arreu.
Plana:
Propietat rústica que sol estar plantada
d'auliveres i garrofers, on no calen marges perquè el terreny és pla.
Plantar:
Ficar en la terra un brot, esqueix, etc.,
perquè hi arreli, o una llavor, bulb, etc., perquè hi creixi.
Planter:
1) Lloc on es crien les plantes
menudes, destinades a ser trasplantades.
2) les mateixes plantes abans de
ser trasplantades.
Plantó:
Estona que algú està aturat esperant
alguna cosa.
Aturada llarga.
*Estar de plantó*: Persona que està
dreta i sense moure's d'un lloc.
*Fer estar de plantó*: Fer esperar
aturat a un lloc.
Plàtera:
Plat gran en què se porten i servixen a
taula los menjars.
Plegamans:
©ULLDECONA.
Insecte del gènere Mantis de forma
llarguera. Té les potes de davant molt robustes, les quals posa
plegades davant lo cap com si estigués en actitud de pregar.
Plegar:
Dixar la faena o no continuar alguna
activitat. «Al matí
pleguem de treballar a la una». «Plega de
l’ordinador que anem a dinar».
Ploguda:
Pluja. Acció de ploure. «La ploguda
d’ahir anirà molt be pels
melons».
Plogudeta:
Ploure lleugerament, quatre gotetes.
Plugim.
Plom:
Persona que molesta o que cansa la seua
presència.
Ploms:
Lo quadre elèctric de protecció d’un
habitatge quan érem menuts. Lo lloc del comptador on havia un filet de
plom que se cremava cada dos per tres per pujades de tensió o per
connectar massa aparells a l’hora. Si no sabies *Canviar los
Ploms* quan *Saltaven los Ploms* té quedaves sense llum.
Actualment solem tindre un quadre elèctric compost per un interruptor
de control de potència i diversos interruptors magneto tèrmics i
diferencials.
Ploricar:
Plorar sense fer molt de soroll. Ploriquejar.
Fer lo ploricó.
Ploron:
Que plora sovint i sense motiu.
Ploramiques.
Ploure:
*com si plogués*: Sentir sense
fer-ne cas. No escoltar.
Plovisnar:
Ploure lleugerament, a gotes molt
menudetes. «Fa dies que no para de
plovisnar».
Plumier:
Estoig, generalment en forma de caixa, per
guardar plomes, llapis, gomes, etc. Agafa lo nom de la marca francesa
que el va treure al mercat. Tenir-ne un de dos pisos era l’hòstia.
Poc:
Petita quantitat.
*Per poc*: Gairebé. «Ves en
compte, que per poc caus».
*Poc-senderi*: Persona que té poc
seny o poc coneixement.
*Poc-suc*: Persona que no té
gracia, que diu bajanades o que és incongruent.
*Pocs-modos*: Persona mancada de
cortesia, de bones maneres.
*Pocavergonya*: Desvergonyit.
*Pocsucada*: Bajanada.
Poguer:
Poder. Ser capaç. Tindre força, habilitat
o mitjans. «Una cosa és voler i
l’atra poguer». «Si no pots
fer lo que vulguis, fes lo
que puguis».
Pòlio:
Malaltia infecciosa vírica de nom
Poliomielitis que afecta nomes als humans. Va estar una de les
malalties d'infància més temudes del segle XX.
Lo virus entra al sistema nerviós central,
infectant i destruint neurones motrius.
«Quan era
menut, la pòlio me va tocar
de resquitxada. Qui primer se va adonar va ser mon iaio, perquè me
tirava pilotes a la ma esquerra i no les podia aguantar. Lo metge va
receptar tirar-me tovalloles xopes d’aigua bullint a sobre lo braç i va
ser llavors quan vaig adependre
a cantar opera. Les seqüeles que
me van quedar son: lo
dit índex senyala garxo, lo braç esquerra un pel més curt que’l dret,
no sento per l’aurella esquerra i suposo que també va tocar lo cervell
perquè tinc més intel·ligència
emocional (dret) que coeficient
d’intel·ligència (esquerra), on m'he
quedat a 159».
Poll:
Insecte molt menut. N'hi ha dos espècies
principals, lo poll de cap, que se cria als cabells de les
persones i lo poll de roba, que se cria damunt l’esquena de les
persones. Totes dos són molt molestes per les seues picades i perquè
són difícils de fer desaparèixer a causa del seu gran poder de
reproducció i menudesa.
Pollada:
Llocada. Conjunt de pollets nascuts d'una
covada de la lloca.
Pollegana:
Arada formada per dos barres llargues
unides en forma de U.
Pollet:
Ocell menut, lo fill de la gallina.
Pollós:
1) Que té polls.
2) ©ULLDECONA. Tacat de piquets,
sigue naturals o per brutor, com els de la roba mal rentada.
Polo:
Per norma general és lo gelat que porta un
pal de fusta, però també se sol dir polo al “Calipo”.
Polp:
Mol·lusc cefalòpode del gènere Octopus.
Pop.
Pols (femení):
Partícules no adherides, de terra o d'atra
matèria sòlida, tan menudetes que poden ser alçades i emportades pel
vent.
*Traure la pols*: Netejar. Espolsar.
Pols (masculí):
1) Batec produït a certs punts de
les artèries pel moviment de la sang en circulació.
2) Punt d'unió de la mà i
l'avantbraç, on se sent bé lo batec.
3) La part de la cara situada entre
l'ull i l'orella, on se sent lo batec arterial.
*A pols*: En lo propi esforç, sense
ajut d’atres.
*Fer un pols*: Prova de força en lo
braç.
Polseguera:
Gran quantitat de pols, sobretot la que
s'alça moguda pel vent.
Pólvora:
Mescla de Nitrat de Potassi, Sofre i Carbó
vegetal. Si augmentem la proporció de Nitrat de Potassi, ho fa la
vivacitat; si l'increment correspon al Sofre, se conserva millor, i
posant més Carbó, la producció de gasos es major.
«Tots
teniem un braser a casa i un hort
per ensofrar, sols calia anar a la farmàcia per pastilletes de potassa:
“ma sortit una llagueta a la llengua”. A punt los tres ingredients,
només quedava cavil·lar la malifeta a fer».
Ponedora:
Lloc destinat a pondre-hi les gallines.
Nieró. Ponedor.
Poquet:
En petit nombre o quantitat.
*A poquet a poquet*: a poc a poc,
lentament.
Pòrtland:
Ciment. Mescla calcinada que pastada en
aigua fa morter i servix com material de construcció. «Lo ciment
se va inventar l’any 1824 a
Anglaterra i lo seu color era igual que les pedres de l’Illa de
Pòrtland al sud-est d’Anglaterra, per això hom ho coneix com Ciment
Pòrtland».
Porquera:
La casa del tossino. Lloc on se tenen tancats los tossinos per
engreixar-los.
Portadora:
Atuell de vimen per la verema.
Pos:
(castellanisme). Doncs. «Que
conste en acta: Escric “pos”
ben conscient, que això de dir “doncs”, a mi me sulfura i m’enerva!»
(Anton Dorca).
Potra:
Bona sort.
Potrós:
Que té bona sort.
Poval:
Recipient que té una ansa i servix per a
povar, transportar o guardar aigua. Galleda.
Povar:
Treure aigua del pou. Poar.
Pregonero:
(castellanisme). Encarregat de fer los bandos. Pregoner.
Prèmit:
Premi. Allò que es pot guanyar per sort en
una rifa o per haver guanyat en una competició.
Preparamenta:
Preparació.
Present:
Obsequi que sol fer. A l’expressió *Portar un present*o *Enviar un present* solia ser un Braç de gitano.
Primentó:
Pebrot.
Probe:
Incorrecció de Pobre que quan la sento
al·lucino.
Professó:
Una de les variants de Processó. Desfilada
ordenada i solemne amb algun fi, especialment religiós.
Pronte:
Prompte. Aviat. Ràpid.
Propet:
Prop.
Provar:
Emprovar.
Provessó:
L'atra variant de Processó. Desfilada
ordenada i solemne amb algun fi, especialment religiós.
Pudent:
Malsofert. Massa exigent.
Puesto:
(castellanisme).
Lloc. Castellanisme introduït des del segle XVI.
Puntera:
Peça de cuiro que forma part de la sabata
i cobreix la punta del peu.
*Xutar de puntera*: Xutar en la
punta del peu.
Puntetes:
Caminar sostenint-se damunt les puntes
dels peus.
Punxenc:
Que punxa.
*Caragol punxenc*: Corn. Cargol
punxós.
Puppút:
La nostra forma fonètica de dir Puput o
Putput. Ocell de bec molt llarg que té les ales negres creuades de
ratlles blanques-groguenques i una coa negra en ratlles blanques. A
sobre del cap té un floc de plomes erèctils.
Puret:
Cigar puro, però menut.
