dijous, 23 de març de 2017

Què he après avui?

Desprès d'un any a l'empresa publica i trenta nou anys a l'empresa privada tenia prejudicis pels "funcionaris", sense voler veure que també hi ha "burro-cràcia" a l'empresa privada, autònoms inclosos.

Avui m'he adonat que la burocràcia no és un cos estrany a la societat, sinó que emana d'ella i reflecteix els vicis i virtuts de la societat que l'envolta. En conseqüència, hi ha empleats públics responsables, laboriosos, amb iniciativa (i, per fortuna, l'Administració catalana compta amb un bon nombre d'ells), com també hi ha funcionaris despreocupats, absentistes, rutinaris, intrigants o senzillament corruptes.

Per desgracia la imatge del funcionari és la d'aquell que es passa el dia rascant-se la panxa o fent "assumptes propis" i la realitat és molt diferent. La majoria són persones treballadores, responsables, honestes, amables i competents, amb un gran sentit de servei públic. També és cert que, com en qualsevol altra feina, podem trobar funcionaris que son tot el contrari, però que no ens haurien de servir per generalitzar.

No totes les generalitzacions son certes. Cal tenir molta cura amb el que diuen els demagogs, pos utilitzen fal·làcies, presenten informació incomplerta i ofereixen definicions simplistes de la realitat. 

dimecres, 22 de març de 2017

Què he après avui?

Proverbi xinès o proverbi japonès?: Quan deixes d'aprendre, comences a envellir.

Cal aprendre quelcom nou cada dia, sigui el que sigui i vingui d'on vingui. Si pel cos és bo caminar, aprendre deu ser l'hòstia pel cervell.

Comparteixo les tres coses que he après avui:

1) Expressar NO és comunicar. Algunes vegades el "si ja t'ho vaig dir" mereix la resposta "pos no té vaig entendre". Qui expressa només pensa amb ell mateix, qui comunica pensa amb l'altre. 

2) No discutir mai amb un imbècil. Hi ha infinitat de coses millors a fer. "No hase farta desir nada mas".

3) "Quien tiene tienda, tiene que tenel sonlisa". Un somriure és el millor antídot pel mal humor, alleuja l'estrès i crea sentiments de felicitat.

Avore que aprenc demà.


dilluns, 29 d’agost de 2016

PEPSI: L'estupidesa no es considera deficiència


L'actual propaganda de la marca PEPSI ens diu, amb castellà imperial, que "Ahora es el momento. Cuéntanos cómo lo vives". Pos sincerament els diria que: "L'estupidesa no es considera deficiència".

L'aparcament per minusvàlids hi és per fer la vida més fàcil als qui patixen una disminució i s'han de moure en vehicle privat.

Aquestes places no estan per fotre als que no patixen cap dificultat física, sinó que hi són per facilitar la ja de per si complicada vida de les persones amb discapacitat, algunes de les quals per desgràcia no poden caminar llargues distancies. Caldria posar-se per un moment en el seu lloc.

Parar o estacionar de forma indeguda en una plaça d'aparcament reservada per a persones amb discapacitat és una infracció molt insolidària i més quan tens la barra d'ocupar les dos úniques places que hi ha. Vist a Calella (Maresme), la nit del dissabte a diumenge 28 d'agost de 2016 i no, no estava repartint genere.

dissabte, 7 de maig de 2016

Cafè de Brusca

Ara resulta que hi ha un Cafè de Brusca que és "essencial pels homes", llevat que no tinguis morenes o estigues prenyat.

Pos serà veritat allò de "no te gitaràs sense saber una cosa MAS".

Aquí teniu un vídeo molt curtet pa il·luminar-vos...


dimecres, 4 de maig de 2016

Voldria, voldria, voldria

Aquesta poesia la vaig sentir quan era xiquet i avui, poquet a poquet, l'he tornat a recordar. Sembla mentida lo que fa l'edat, pos no me'n recordo que vaig sopar ahir però he recordat això de fa més de quaranta anys.

 
Voldria ser la nit fosca,
i el dia quan es fa clar.
Voldria ser les estrelles,
que el teu rostre fan brillar.

Voldria ser la lluna plena,
que els teus ulls han contemplat
i voldria ser el tros de terra
que els teus peus han trepitjat.

Voldria ser la finestra,
voldria ser el teu carrer.
Voldria, voldria, voldria
voldria tot això ser.

Voldria ser la fortuna,
per poder-te-la oferir
i voldria ser la mort
per no deixar-te morir.

dimarts, 3 de maig de 2016

Les meues "afotos" son populars


L'equip de Google Maps m'ha felicitat (d'aquí a Jolibut) perquè, segons pareix, les meues fotografies han tingut una gran acollida i per això me fan Local Guides, que vindria a ser com un batxiller però en estranger. 

Me diuen que han ajudat (?) més de 30.000 vegades als atres usuaris, tot i que també pot ser que o bé hi ha molt de xafarder (tafaner en pixapi) pel mon o bé mos vigilen los antitaurins (doctes sabuts).

Son fotografies d'Ulldecona i, no és que siguin rares o artístiques, son tres fotos esfèriques i una... pos del minjador.

Aquí teniu los números a data d'avui:


La Plaça Major
16.574 visualitzacions
L'Església de Sant Lluc
1.005 visualitzacions
Restaurant P-38
4.812 visualitzacions
Lo claustre de l'Ajuntament
7.702 visualitzacions


dissabte, 16 d’abril de 2016

15 d'abril

Ahir va estar 15 d'abril i paga la pena recordar dos efemèrides prou significatives:

L'any 1452 naixia  Leonardo da Vinci, un home que se va fer molt famós desprès de pintar dos quadres, el d'un home despullat que li dien "Vitrubi" i el d'una mona vestida que li dien "Gioconda". Diuen que va estar el primer en fer-ho, pos abans ningú ho havia pensat.

Uns anyets desprès, l'any 1938 naixia Claudia Cardinale, una italiana nascuda a Tunis que parlava francès. Pel que diuen, aquesta dona tenia el do de fer perdre el senderi als homes i fer emprenyar a les respectives dones, però se del cert que no era Ministra d'Hisenda.

Donada la informació quantitativa, vaig per la qualitativa i vos presento la meua renovada web, tant maca com la Cardinale i tant pictòrica com los quadres del Leo. 


Brusca d'Ulldecona

La imatge de dalt correspon a la nova web (2016) i la imatge de sota correspon a la web vella (1996). 20 anys les separen, però sembla que fora ahir.