Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).
Ma:
Forma femenina de l'adjectiu possessiu mon. «Ma mare no
té nas i mon pare és xato».
Mabra:
Mabre. Peix hermafrodita de cos pla,
semblant al sard, de color blanc argentat i faixes negroses de través
damunt l'esquena.
Macabeu:
Varietat de raïm dolç de gra blanc i de vi
perfumat molt bo.
Maça:
Eina semblant a un martell molt gran que
servix en diferents oficis per a esclafar, trencar o aplanar alguna
cosa.
Maçana:
Poma, tant hi fot Golden o Starking, però
la millor per fer país és la de l’agre dolç.
Maçanera:
Una fabrica natural i ecològica de maçanes.
Maceta:
Eina semblant a un martell menut i robust
que solen utilitzar los paletes.
Madalena:
Magdalena. Pastís de bescuit molt esponjós
i de vegades aromatitzat, fet casolà de farina, ou, sucre i oli.
«Les Festes
de la Magdalena són les
festes majors de Castelló i els castellonencs pugen en romeria a
l’Ermita de la Magdalena per tal de reafirmar-se com a poble. Com que
mon pare treballava a Castelló pos teníem amics i vaig anar-hi moltes
vegades, duent lo gaiato típic, una espècie de tortell típic penjat a
la jaqueta i los pantalons curts de l’època. Erotisme total».
Madastra:
Madrastra. La dona d'algú en relació als
fills que este té d'un matrimoni anterior.
«Tan mon
pare com jo mateix li podem
donar gracies a la seua madastra per dixar-lo als didos Lluc i Manuela
quan m’agüelo Joanet i ella sen van anar a viure a Benicarló. Si no
hagués estat així, mon pare no hauria tingut uns pares tan
estimats ni jo uns iaios tant bons... i potser no hauria nascut
o seria un benicarlando del PP. Fuig, fuig, que sols de pensar-hi
m’agafen caguetes».
Madeixa:
Porció de fil de llana enrotllada formant
un conjunt més o menys ordenat.
«Abans era
corrent desfer un jersei de
llana i fer-ne un de nou. Ma mare em feia estar en los braços oberts
davant meu, i les mans separades uns 30 centímetres, mentre
m’enrotllava la llana d’una ma a l’atra per desprès poder fer la
madeixa. No se si ho feia per airejar-la o per fastiguejar-me. Li hauré
de preguntar».
Malbé:
*Fet malbé*: Espatllat. Malmès.
Malaconsellar:
Donar mals consells.
*Això fa de malaconsellar* ve a
significar: Si m’has demanat consell, pos no te’l vull donar. Aspavilat.
Malacostumar:
Acostumar malament. «Este xiquet està molt malacostumat».
Malànima:
Persona de mals sentiments.
Malavingut:
Que no s'avé en atres persones.
Malcarat:
Antipàtic.
Malcregut:
Que no creu, no complix o no fa allò que
li manen. Desobedient.
Malcriador:
Educar als xiquets en excessiva
permissivitat. «Se diu que los iaios
son malcriadors perquè dixen
fer als netets tot allò que volen i també els compren tot allò que los
seus pares no volen comprar-los. Los pares se queixen adduint que així
s’aconsegueix tirar per terra tota la faena que ells fan educant-los
suposadament millor. El fet és donar
sempre la culpa a atri.
La realitat dels
pares d’avui en dia és
que confonen llibertat i llibertinatge. Per tal de no
“traumatitzar-los” i de “donar-los ales”, confien en que l’educació i
la urbanitat dels seus fills aparegui tota sola o els hi sigui
ensenyada a l’escola, sense voler comprendre que a l’escola se forma i a
casa s’educa.
En cap
moment diré que lo d’abans era
millor. No ho era de totes totes, però entre una clatellada com abans i
dixar que facin lo que vulguin com ara, hi ha centenars de
possibilitats per explorar i millorar. Entre tots hem creat una
societat d’extrems: o és molt bo
o és una merda, sense voler
admetre el mig bo, bo, regular i mig dolent».
Malcriat:
Que fa lo que vol. Que no té bones maneres
i no respecta les normes mínimes de comportament.
Maldar:
©ULLDECONA.
Renyar. Recriminar. Normalment referit als
xiquets.
Maldecap:
Preocupació. Molèstia provocada per una
raó o atra.
Quan tenim un *Mal de cap*, com a dolor
del cap (cefalàlgia), semblarà que ho diem igual però ho
escriurem separat i mos prendrem una aspirina.
Malea:
Arbustos i brosses que creixen a la terra
sense conrear. «Se va fotre al mig la
malea i va sortir tot
esgarranxinat».
Malesa:
Acció dolenta que malmet alguna cosa. «Qui t’ha fet esta malesa al
cotxe?».
Malíccia:
Malícia. Inclinació a fer el mal.
Propensió a pensar malament. Mala voluntat envers algú.
Malnom:
Nom que se posa a algú, prenent-lo d'algun
seu defecte, vici, qualitat, etc...
Poso d’exemple dos dels meus malnoms: «Campaneto», per la botiga
de llepolies «La Campaneta» i «Pesseta», per lo
malnom de ma güela, la dida de mon pare.
Mamantons:
Bords de les auliveres. Rebrots que surten
a la soca d'un abre.
Mamella:
Cadascuna de les dos prominències que
tenen les dones a cada costat del pit i que fan encendre als homes.
«Guapa!! Te
podria llogar l’Ajuntament
per allumenar lo carrer Major».
Manar:
*Com Déu mana*: Com cal. Atenent lo
sentit comú.
*Què mana?*: Expressió respectuosa
per respondre a una cridada feta per una persona que se li deu
obediència: pares, iaios, ...
Manat:
Feix de coses que se pot agafar i portar
en una mà. Ho fem servir a sovint quan parlem de cebes, calçots o alls
tendres.
«Ara només
comptem los ous per
dotzenes, però abans los pagesos feien los tractes per dotzenes i lo
manat portava una dotzena de peces».
Maneta:
Agulla de rellotge.
Mandonguilles:
Boletes fetes de mocs i que algunes
persones desprès se les mengen, però no per culpa de la crisi financera
sinó perquè se senten astronautes siderals i veuen la mandonguilla com
una menja macrobiòtica. No hi veig cap atra explicació.
Mangrana:
Magrana, fruita del magraner, que té
granets rojos.
«La pots
preparar regada en vi i una
miqueta de sucre. Per treure los granets cal partir-la per la mitat i,
en una cullera sopera, vas pegant copets a la pell. Voràs com van
caient los granets en un tres i no rés. Això m’ho va explicar lo metre
del Restaurant Reno de Barcelona».
Mania:
1) Idea fixa.
2) Obsessió contra algú. «El
mestre li té mania».
3) Fàstic. «Este arròs me fa
mania».
Mànic:
Mànec.
Manillar:
Mecanisme de direcció per a les motos i
per a les bicicletes.
Maniós:
Que té manies. Que té follies.
Manisa:
Rajola quadrangular, envernissada,
generalment en dibuixos i que solem posar a la cuina i al quarto de
bany.
Mano/a:
Germà/na. «Ma
mano i ma mana estan de viatge».
Manso:
1) Bou castrat que s’utilitza per
guiar la vacada.
2) Persona en la que se tenen
relacions sexuals. «Ha vingut la
Lluïsa i lo seu manso».
Mantecado:
Similar a l’anomenat gelat napolità o tall
de gelat (frigo), però artesanal i preparat al mateix
moment que’l demanaves.
«Solia ser
de vainilla, nata o
xocolata, separats o junts, i tenia dos galletes, una a cada costat.
Lo venedor oficial a Ulldecona era lo carro de la Filets».
Mantellina:
Peça de roba fina o de punt de ganxo que
porten les dones al cap per a anar a missa.
Manxa:
Instrument manual per a unflar les rodes
de les bicicletes i les pilotes de futbol o basquet. També dit bomba.
*Manxar*: Fer anar la manxa. Unflar.
Manxada:
”Arreglo”
sexual masculí fet
manualment. «La llegenda diu que si
un dretà s’ho
fa en la mà esquerra o un esquerrà en la mà dreta, se pot arribar a
vore Venus sense allargavistes».
Maquineta:
Afila llapis.
Instrument que s'utilitza per fer punta a un llapis. Antigament, se
feia punta en lo gavinet i les maquinetes van fer aquesta faena molt
més fàcil i van donar un resultat més uniforme. Lo llapis d'un fuster
encara s'afila en lo gavinet per la seua forma plana.
Mare:
Al joc de conillets amagar, lo lloc d'on
surt lo que paga i on poden refugiar-se i salvar-se els qui no han
estat agafats.
*Tocar mare*: Tocar aquell lloc per
salvar-se.
Màrfega:
Matalàs fet de palla o de parallofa de
panís.
Margalló:
Bargalló.
Margant:
Que té una acidesa quasi desagradable.
Amargant.
Marge:
Graó de terra, sovint revestit de pedres,
que separa dos feixes situades ha diferent nivell o que servix per a
aturar les esllavissades de terra.
«Lo jovent
d’avui dia sols coneix per
Marge a la dona d’en Homer Simpson».
Margenar:
Fer Marges.
Margor:
Amargor. Acidesa quasi desagradable.
Marimatxo:
Dona que mascleja.
Maroma:
Corda molt grossa. L'àncora dels vaixells
sol estar lligada a una maroma.
«Tira més
un pèl de figa que una maroma
de barco».
Marraixó:
©ULLDECONA.
Recipient de terrissa, de forma
aproximadament cilíndrica que té dos brocs i una ansa a la part
superior, Servix per a tindre l’aigua fresca.
Martingala:
Tripijoc. Embolic. Acció enganyosa.
«Possiblement
lo nom surt del procés
estocàstic, en teoria de probabilitat, que du lo mateix nom. Un exemple
d’aquest procés lo podem trobar al joc de la ruleta on la martingala
consistiria a començar apostant una determinada quantitat, per exemple
1 euro, a roig. En cas de pèrdua, s'apostaria de nou a roig, però
aquesta vegada, duplicant la quantitat i així, successivament, fins a
guanyar l'aposta. Arribat este moment se compensarien les pèrdues i
obtindríem com a benefici la primera quantitat apostada».
Mas:
Casa de pagès. Masia. «Lo Mas de Comú».
*Pareixes de mas*: Persona que no
entén les coses bàsiques o està encantada.
«Si anem
pujant de graó trobem que los
de ciutat diuen “pareixes de poble”, los anglesos i alemanys
diuen “pareixes espanyol”, los americans de USA diuen “pareixes mexicà”
i los extraterrestres diuen “pareixes terrícola”».
Massa:
*Més que massa*: Una gran
quantitat.
Matalap:
Matalàs. Sac rectangular de tela cosit de
tots costats, que, farcit de llana o de plomes, servix per a gitar-se
damunt.
Matalaper:
Ofici artesanal desaparegut avui dia. Era
el que feia los matalaps en la llana de les ovelles.
«Per fer un
matalap primer arreglava la
llana picant-la i voleiant-la en dos bastons de castanyer, així treia
los microbis de la llana. Un cop picada estenia la tela i ficava la
llana a sobre, ben repartida per tota la tela perquè no fes
bonys. Ho cobria en l' atra mitat de tela i la cosia per tot lo
voltant. Llavors, en una agulla molt llarga, passava unes betes per una
sèrie de forats que hi havia pel mig de la tela fent llaçada, evitant
que la llana se bellugués dins lo matalàs, després cosia totes les
cantonades».
Material:
Conjunt de coses necessàries per a
realitzar un servei.
«Espera’m
que ara porto el material».
Matxo:
(castellanisme). Mul. Mascle híbrid de cavall i burra o de burro
i egua. Tot i que és un castellanisme, apareix a
textos catalans dels anys 1159 i 1546.
*Pesar més que un matxo mort*:
Tindre molt de pes. Ser molt feixuc.
Maulit:
Crit de gat. Miol.
Mec:
Bobo. Curt d’enteniment. «Ja ni ha prou de fer lo mec!».
Medalla:
Taca o ratlla de brutícia, especialment a
la roba.
Medir:
Amidar. Avaluar l'extensió d'una cosa.
Melic:
Llombrígol.
Meló:
Fruit de la melonera.
*Meló de moro*: Síndria. Meló roig.
*Meló de tot l’any*: L’atre meló,
lo de color blanc que és com una pilota de rugbi i que se conserva molts mesos sense podrir-se.
*Melona*: Meló llargarut, com una
carabassa.
*Melons*: Mamelles. «No soc masclista, soc admirador de la
bellesa!».
Melsa:
1) Glàndula vascular situada entre
el budell gros i les costelles falses. (cast. bazo).
2) Flema, calma i lentitud per a
obrar. (cast. pachorra).
«Tens una melsa com un camp
de futbol».
Menar:
Rodar, remenar. Més suau que a xulit.
Menescal:
A l’exèrcit romà existia el “veterinarius”,
soldat que tenia cura de tots los animals emprats al context militar
(guerra, càrrega, alimentació o sacrifici), però a l’època medieval, se
va començar a fer servir lo mot franc menescal (marhskalk:
“el que té cura dels cavalls”)
per anomenar a aquell que se
dedicava a l’atenció mèdica dels equins, sent obra dels pastors la
guarició dels animals de ramat.
En les primeres dècades del segle XIX, al
crear-se les escoles i facultats de veterinària, s’imposà la paraula
“veterinari”,
designant un camp d’activitats que anava molt més enllà dels cavalls.
Tot i així, encara va perdurar molts anys menescal per
designar, llavors si, al veterinari.
Menjadora:
Recipient on es posa el menjar per als
animals.
Menos:
Castellanisme usat des de 1486.
Menys.
Mentres:
Mentrestant. «Vaig a fer
lo dinar i mentres, tu para
la taula». «Mentres
esperem lo cotxe de la Hife
podríem fer un caraquillo».
Menut/da:
Noiet/Noieta. Xiquet/Xiqueta.
Mera:
®ULLDECONA.
Anomenada actualment Plaça Sales i Ferré
és una plaça del poble de referencia per trobar-se: «Quedem a la
Mera» i antigament també servia com a límit per les passejades
pel
carrer Major: «Del Mercat a la Mera».
Merla:
Pardal de la família del Tord. Lo mascle
sols ser negre i té lo bec groc-taronja. La femella no té lo bec tan
cridaner, és més marronosa i té esquitxades al pit similars a les del
tord però que se veuen a un tros lluny que no son lo mateix.
Mestrejar:
Cobrir els barandats de morter o guix, per
allisar-los.
Metge:
*Visita de metge*: Estar-hi molt
poca estona.
Migdia:
*Lo ple de migdia*: Fer la migdiada.
Mija:
Mesura o pes equivalent a la mitat d'una
mesura principal i determinada. Mitja.
«Fica’m
mija ració de calamars a la
romana i una de musclos al vapor».
Ministre:
Alguacil. Per natros era «lo Pregonero».
Minjador:
1) Menjador. Lloc de la casa on se
minja de manera solemne.
2) Home que minja molt.
Minjadora:
1) Lloc on dipositem lo minjar dels
animals.
«Al Belem,
lo Nen Jesús està a dins
d’una menjadora».
2) Dona que minja molt.
Minjar:
1) Menjar. Mastegar i empassar-se
aliment sòlid.
2) Menjar. Aliment sòlid que mingem.
*Minjar cervellets de canari*:
Menjar les viandes més refinades, cares i apetitoses.
«Se
comportava com si mingés cervellets
de canari».
*Minjar més que una revolta de riu*:
Minjar moltíssim, en excés.
Miqueta:
Una mica. Un poc (en tots els sentits
materials i immaterials). «Espera'm
una miqueta». «Lo
xiquet té una miqueta de febra».
Misèria:
Brutícia, i especialment abundància de
paràsits, com polls i xinxes.
«Estos
xiquets estan carregats de
misèria».
Missa:
L’església com edifici. «la porta de
Missa, l’acera de Missa, los bancs de Missa, etc.».
*Església de Sant Lluc*: Temple
gòtic en honor al patró que hi ha a la Plaça Major del poble. La seua
construcció se va començar l'any 1373 i el 1421 se va consagrar l'altar
major.
Misto:
Llumí. Cerilla.
*Fer misto*: Picar malament la bola de
billar en lo
taco.
«Pos jo dic
misto i no llumí, que això
és alguerès».
«Curiositat:
Lo primer misto se dia “Lluquet”
i no era faldut, era xino. Va ser a l’any 577»
Mocador:
Peça quadrada de roba que servix per a
mocar-se i eixugar-se la suor o les llàgrimes.
*Mocador del cap*: lo que portaven
les dones estès cobrint-los lo cap per damunt i pels costats.
*Mocador de fer farcells*: Peça
quadrada de roba que servix per a embolicar o contenir alguna cosa i
que solia ser a quadrets.
Modos:
*Tindre modos*: Tindre bones
maneres i un tracte fi. Ser amable.
Moguda:
Calenta, en zel.
«Aquesta gossa va moguda».
També se diu de les xiques.
Moixarra:
Dorada. Peix de forma ovalada que
s’alimenta de mol·lusc bivalves.
Moll:
Peix de color rogenc i de gust molt
saborós que, en teoria, s'alimenta principalment de cucs i crustacis. «Perquè he
dit que en teoria minja
crustacis?: Quan vivíem a les Cases
(1956-1960), van recuperar lo
cos d’un pescador que s’havia ofegat i era ple de mollets que se’l
minjàven. Això va fer que ma mare mai més ha tornat a minjar mollets.
Natros, quan ne minjàvem i pel sol fet d’empudegar-la, li diem que
havíem trobat un boto de bragueta a dins del mollet».
Molla:
Tros de pa un cop hem tret la crosta. «A mi
m’agrada més la crosta que la
molla».
Mòllera:
Peix d’escata menuda i uns característics
bigotis a la part inferior de la boca. La carn blanca, suau i molt
delicada, per això s’aconsella menjar-lo fregit i no per fer-lo a la
cassola. Alguns diuen que els recorda al lluç.
Momos:
Fer ganyotes.
Mon:
Adjectiu possessiu masculí usat només
atributivament i anteposat al nom. Mon i ma, com los atres possessius ton, ta
i son, sa, eren usats normalment i freqüentment a la literatura antiga
i a la Renaixença. Actualment s'usen poc, substituïts de manera
preferent pels possessius el meu, la meva, el teu, etc. Podem dir que
han desaparegut completament de quasi tot el Principat, i sols se
conserven seguits de certs noms de parentesc a indrets genuïns i
autèntics, com és lo cas d’Ulldecona. La forma plural masculina normal és mos,
però és freqüent utilitzar la forma analògica mons en el llenguatge
dialectal.
Mona:
Coca rodona, que porta un o dos ous en la
closca, encallats dins la pasta de farina i que se minja per la Pasqua
florida.
*Mona tapada* ©ULLDECONA: coca que
forma una cavitat coberta, dins
la qual hi ha trossos d'ou dur i de confitures.
*Pensar en la Mona de Pasqua*: Estar
despistat.
Mongetes:
Crispetes. (cast.
palomitas).
Monyo:
(castellanisme).
Rotllana de
cabells enrevoltats que duen les dones per portar la cabellera
recollida. «Les güeles abans portaven
un monyo que pareixia una
pataca».
Moquilla:
Moc clar que cau quan fa fred.
«A l'hivern
per la moquilla i a l'estiu
per la calor, sempre és bo dur mocador».
Mordasses:
Estenalles. Les mordasses són eina
essencial per als oficis de fuster, ferrer, boter i sabater.
Morra:
Joc paregut al Pedra, Paper i Tisora però
en números. Consisteix en què dos jugadors posen una mà tancada i
després l'obren simultàniament, al mateix temps que diuen un numero
inferior a deu i guanya aquell que, en lo numero que diu, endevina la
suma dels dits estesos de les dos mans. Està documentat que jugaven los
faraons de l’Antic Egipte i Ciceró va escriure: «És persona digna
aquella en qui pots jugar a la morra a la foscor».
Morrada:
Trompada. Cop violent.
Morral:
Boçal. «Com
lo d’Hannibal!».
Morrandes:
Restes de menjar que se queden a la part
superior o inferior dels llavis o dels morros. «Torca't
les morrandes!».
Morter:
1) Recipient
que s'utilitza molt sovint en la cuina, per a triturar i barrejar
productes, per a fer picades i també per a fer salses com l'allioli o
la maionesa.
*mà de morter*: és la maça per a
picar lo contingut d'un morter.
2) Mescla de ciment o calç, arena i
aigua, que utilitzen los paletes. (cast.
argamasa).
Mos:
1) Acció de mossegar.
*En lo mos a la boca*: En ple
menjar. «M'has agafat en lo mos a la
boca».
2) Forma dialectal del pronom
personal dèbil de primera persona plural: nos, ens. «Ningú no mos
va ensenyar a escriure lo nostre dialecte».
Mossegada:
Acte i efecte de mossegar.
Mostra:
1) Flor de l'olivera o del raïm.
2) Aturada que fa lo gos quan veu
la caça.
Mudada:
Conjunt de la roba blanca de llit que se
posa neta d'un cop.
Mudat:
1) Abans era quan te posaves la
roba més nova, quan anaves “vestit de
domenge”. Ben vestit. Avui en dia se diu quan un va molt
arreglat o quan se vestix de manera diferent a l’habitual.
2) També se diu quan un va una mica
“torrat”. Embriagat.
Muixama:
Salaó molt apreciada de la tonyina.
Moixama.
Munt:
1) Conjunt de coses les unes sobre
les atres formant una elevació.
2) Gran quantitat d’alguna cosa.
Munyeca:
Punt d'unió del braç i la mà. Canell. Mot que s’utilitza des de fa anys i que no
consta tipificat com a castellanisme al Diccionari
català-valencià-balear del IEC.
Murades:
©ULLDECONA.
Antigament els afores de la població. Ara carrer Murada de Dalt i carrer Murada
de Baix. Lo centre històric del poble va estar
emmurallat fins lo segle XIX i estava dividit en dos eixos
perpendiculars. Un seria l’actual carrer Major i l’atre estaria format
pels carrers del Pes i Sant Antoni. On confluïen los eixos i la muralla
hi havia portes: la de Tortosa (actual Ajuntament), la de València (a
la Mera), la de Morella (dalt de tot del carrer del Pes) i la de Mar (a
on estava l’Abeurador).
Músic
major:
Director de la banda de música.
