Autopistes de Pagament: LA BICOCA

Avui, 20 de maig de l'apocalíptic 2012, els catalans recordem als Senyors de l'Autopista que ja n'hi ha prou de prendre'ns el pel: Tenim més autopistes de pagament i més autopistes pagades que en lloc. 

 

Al diari El PUNT AVUI trobem el full explicatiu de SI Solidaritat Catalana per la Independència. Per evitar-vos una emprenyada inútil, us aconsello no mirar la columna de la dreta, la que porta el títol L'HEM PAGADA.      

Glòria Catalunya llibertat pels catalans

Ara estic llegint... (VIII)

El primer llibre de la FRANCESCA ALIERN que va caure a les meves mans va estar La Menestrala. Llavors al cap d'un temps vaig descobrir el web de COSSETÀNIA EDICIONS i, poc a poc, m'he comprat la resta, fins aquest últim que he acabat avui: la Senyora Avinyó.

Que us puc dir... pos que m'ha agradat. Solen ser lectures que m'enganxen, be perquè son properes a la meua infantessa, be per la descripció dels personatges, la trama, etc... però cordons!!! al final, el desenllaç, sempre és pim, pam, pum, en mitja plana acaba totes les emocions que has viscut. Sembla que, de cop i volta, es recorda que ha de treure la cassola del foc, o com si l'editor li prengués el llibre de les mans per tal de portar-lo a impremta.

Tot i aquesta frisança en acabar les seves obres, no us enganyo si dic que espero amb ansia el proper llibre de la Francesca Aliern. Dieu-me "fan", masoquista o curt de gambals... els genis tampoc som perfectes.
  

CATALONIA IS READY FOR INDEPENDENCE

Una imatge és millor que cent paraules

LA HIPOTECA ESPANYA

• Client bancari: Bon dia, miri, venia perquè he vist que m'han cobrat, erròniament, 200 €.
• Banquer: Ah, no! No és cap error, és la seva hipoteca Espanya.
• Client: Però si jo no l'he demanada!
• Banquer: No, no cal demanar-la. Us l’assignem automàticament pel sol fet de ser titular de la llibreta Catalunya.
• Client: Automàticament? Però, i quins avantatges hi tinc, doncs?
• Banquer: Ui, moltes! Pensi que és el que se'n diu una llibreta solidària. Amb els seus diners es podran, per exemple, regalar ordinadors portàtils als titulars de la targeta Extremadura o bé peatges d'autopista als propietaris d'un compte Castella.
• Client: Però...si jo no en tinc, d'ordinador! I he de pagar les autopistes cada cop que viatjo! I, per a mi, què hi haurà?
• Banquer: "Per a mi, per a mi..." au, home, no sigui tan egoista! Que a vostè no li ve d'aquests 200 € al mes!
• Client: Que no em ve, a mi, de...però... Això vol dir que ho estem pagant tota la família? La meva dona? El meus dos fills?
• Banquer: Sí, sí, és clar, tots els titulars.
• Client: Però això són més de 800 € cada mes! És una vergonya!
• Banquer: Miri, amb franquesa, entre vostè i jo...sí, és un escàndol, però bé, com que té un contracte de permanència de 'per vida' no hi ha res a fer. Les condicions són així.
• Client: Doncs, miri, sap què li dic? Que, a la que pugui, canviaré de banc!!! O bé hauré de marxar a un altre estat... Au, que tingui bon dia, senyor...?
• Banquer: Té vostè una solució molt bona: Es trasllada a viure a Sevilla i així s'estalviarà la hipoteca i els seus fills tindran els ordinadors gratuïts, podrà circular sense pagar peatges, etc...

Ara estic llegint... (VII)

 Avore...avore... també llegeixo amb altres llengües, encara que menys i només quan ho exigeix el guió.

Ara m'estic capbussant amb la recerca del coneixement que emana dels dos llibres que tenia endreçats feia temps i que pensava mirar-me'ls la setmana dels tres dijous. Com que no l'hi ha, he cregut que la Setmana Santa seria la mes idònia per aconseguir-ho.

Un m'ajudarà a comunicar millor les idees, cabòries, pensaments i sobre tot, a treure la vena dels ulls d'aquells que no volen entendre una Catalunya Independent. Xeics... sembla mentida que encara n'hi ha que "no volen la independència perquè tenen família a Badajoz" (com si amb la independència deixarien de tenir-la) o perquè és creuen la fal·làcia de que deixarem de ser de l'Unió Europea, perdrem la moneda i tornarem a viure en coves. Però que espereu que digui l'Espanya acollonida, que serem l'enveja del mon?, que viurem millor i serem més feliços?... toquem de peus a terra i pensem amb el cap, no poden dir-ho. No els interessa dir-ho i s'inventen totes les maquinacions possibles per evitar-ho.   

Amb el segon llibre espero i desitjo poder enviar a tothom del PP a la merda sense tenir remordiments de consciencia. Per cert, mai els he tingut, però potser ho faig de manera grollera.

Desprès d'assimilar tota la sapiència acumulada per l'autor del llibre, William Ury, estic segur que millorarà la meva educació social i relacional. Mai més diré "peperos dels collons aneu a la puta merda" ara crec que utilitzaré un vocabulari més culte "estimats vòmits de voltor, sabreu anat tots sols a l'Aubelló o voleu que us mostri el camí?".      

Ara estic llegint... (VI)

Pos torne-mi.

Aquest llibre Roseanna estava classificat com un dels "imprescindibles" pels lectors de novel·la negra... Que voleu que us digui: me'l imaginava millor.
Sembla ser que els autors pretenien utilitzar els recursos de la novel·la per treure els draps bruts de la societat sueca, però no recordo adonar-me en cap moment que així fora, tot i que una mica sonada si que està aquesta societat. Diuen que la manca del Sol els fa més propensos a patir malalties mentals. Xeics... quina sort tenim natros!!!.

Com que publico el bloc quan puc, no sols m'he llegit el llibre suec sinó que ja estic a mitges d'aquest altre que havia llegit fa anys.
La veritat és que vaig molt endarrerit amb els llibres nous que tinc, però m'ha agafat la fal·lera de tornar-hi amb el PER QUÈ ELS HOMES NO ESCOLTEN I LES DONES NO ENTENEN ELS MAPES, lo millor manual per saber que cal fer per aclarir-mos, homes i dones o dones i homes, perquè som diferents. Això no significa que els uns siguin millors que els altres, sinó que senzillament som de la mateixa espècie, però vivim en mons diferents i amb diferents valors.

Ull... oko... no parlo de la igualtat, que això és més aviat un tema polític o moral, parlo de diferencies en l'estructura del nostre cervell, per això tenim valors i prioritats diferents. Apart, considero que tothom ha de tenir les mateixes oportunitats i, de la mateixa manera que no m'agrada el paper secundari que, avui en dia, atorguen a la dona en moltes cultures i societats, tampoc m'agrada que, en segons quines professions, hi hagi "cupos" a favor de les dones, per tal de ser políticament correctes. Per cert, dieu-me "tiquis-miquis" però no m'entra ni amb calçador el fet de que a les "societats més avançades", la dona hagi de canviar el seu cognom de soltera quan és casa (ja mi cago).

Ara estic llegint... (V)

Avui he acabat aquest llibre prou divertit d'en Jonas Jonasson i realment m'ho he passat be. Una historia "pocalliga" que m'ha fet oblidar la merda que ens envolta dia a dia. 

Pocs de natros tindrem la sort de viure 100 anys i gaudir del sexe amb una balinesa de 88 anys... però això és el final, la resta del llibre et porta per tot el mon. És acollonant veure com una petita història pot donar tant de suc, embolicar-se tant i fer-te gaudir de la seva lectura.

Que collons, pos no soc cap critic literari que cerca la perfecció als altres. Soc un lector que gaudeix molt quan un llibre l'enganxa, quan s'identifica amb l'assassí o quan es pixa de riure amb la seva lectura.    

Ara tinc a les mans la nova lectura. No és un "Marcial Lafuente Estefania" però és una novel·la de l'Oest que l'humorista-ninotaire Joaquim Muntañola va escriure l'any 1937 i que fou publicada a la mítica revista En Patufet.

Els que de menuts varem vore les "pinikules" d'en JON VAINE trobarem a faltar el "quieto parau forastero" però de segur que n'hi ha d'altres com per exemple: "He trobat les teves petjades. Bé..., vull dir les del teu cavall". APOSTOFLANT...!!!

Com que la novel·la és curta, ja l'he llegit i aconsello la seva lectura, be per la seva brevetat, be pel seu contingut... i no oblidem en cap moment que va ser escrita l'any 1937... Sublim Muntañola!!!