Això no és un diccionari acadèmic, només vol ser un recull d’expressions que utilitzava de menut. Per tant, lo més important és:
Com se diu (fonètica) i
Què vol dir (significat).
Ta:
Forma femenina de l'adjectiu possessiu ton. «La moto de ta germana».
Tabal:
Timbal.
Tabalot:
Persona de poc seny que obra
esvalotadament. Eixelebrat.
Tabaquet:
Cistelleta per a tenir coses de cosir.
Tabarra:
Conversa o escena llarga i enutjosa: Una
llauna, una tabarda.
«La
pel·lícula “Allò que el vent
s'endugué”».
Taboll:
Persona que fa les coses massa ràpid sense
fixar-se com les fa i que li surten malament o mal acabades.
Taburet:
©ULLDECONA.
Cadira sense respatller ni posa braços, de
3 o 4 peus i d’alçada variada depenent de l'ús que se'n vulgui fer. Los
taburets alts solen ser utilitzats pels bars, posant-los al costat de
la barra. També és habitual la utilització d'un taburet per tocar lo
piano i, algunes cases, en tenen un a la cuina, fent-lo servir
d’escaleta per arribar als prestatges més alts.
Tacons:
Tipus de menut procedent de l’estómac del
xai o la vedella. (cast. callos).
Taleca:
1) Bossa a manera de sac, però de
tela millor, per cereals, llegums o atres cosetes.
2) Nom popular d’un carrer, lo
carrer de la Taleca, que des de la dictadura se diu carrer Tinent
Ferrer, paral·lel al carrer del Calvari.
«Possiblement
hi raons valorades (no els costa ni cinc de la seua butxaca) i
sospesades (ells no hi viuen), però mai he entès la mania dels
polítics per anomenar los carrers de manera diferent a la popular:
Lo carrer del Pes (Sant Lluc), lo carrer Major (a la dictadura,
Avinguda d’en Paco), lo carrer del Montsià (l’embolic mai desembolicat
entre Sans Borja i l’anterior Passatge Favaró), lo carrer de l’Església
(Muntaner), lo carrer del Calvari (a la dictadura, Garcia Valiño), la
Plaça la Mera (a la dictadura Plaça de los Caidos i ara Plaça Sales i
Ferrer), La Mera de la bascula (Plaça de la Diputació), lo carrer
l’Embut (Roger de Llúria), lo carrer dels Tamarits (Domingo Forcadell),
lo carrer Nou (Salvador Vidal), lo carrer dels Cuernos
(Escorxador Vell), lo carrer del Violí (Escultor Querol), Plaça de
l’Estació (Plaça d’Espanya), tot un piló d’exemples que demostren,
llevat proves en contra, lo poc respecte que tenen los polítics a la
veu del poble.
Vaig
tindre la sort de viure, com a únic veí, a un carrer nou sense nom i
d’haver proposat a l’Ajuntament, via instància, d’anomenar-lo carrer de
la Marina (per tothom era, i
encara és, urbanització Marina),
perquè era bonic, perquè no existia cap carrer en este nom i perquè
només hi vivia jo. Pos l’Ajuntament va decidir ficar-li carrer Antoni
Mas Brossa, lo nom del tio que
me va vendre la parcel·la.
Motiu: havia estat arquitecte municipal. Quins collons!!!».
Tall i
Tallet:
1) Tros tallat de carn, de peix, de
qualsevol cosa sòlida, sobretot de cosa comestible.
«Fica’m un
tallet i quatre pataques,
que avui no tinc molta gana».
2) Lesió produïda al cos d'una
persona per instrument tallant.
Tallat:
1) Pa molt aplanat, de forma ovalada,
i que té tallets per damunt.
2) Café i un xorret de llet
(liquida o condensada). «Fica’m un
tallat, però de Mascaró que
la llet me fa lo cor agre».
«Lo
tallat de condensada a molts llocs li diuen "bombó", per això sempre
tinc lo costum en demanar-ho de dir "Ficam un Pere Brusca", però no
m'entenen. No se perquè, si és
evident!!!».
Tallarines:
Mol·lusc bivalve xicotet, de closca fràgil
i llisa de color blanc-marronós. Antigament es trobava enterrada a
l’arena, però actualment viu en colònies als fons arenosos propers al
litoral, on se pesca de forma artesanal o semi-industrial. Se sol
consumir com un aperitiu o com a segon plat, però també com a
acompanyament de molts plats de peix.
Tamé:
També. «Los
xiquets tamé vindran al cine».
Tanda:
1) La part de temps que toca de
regada a cada participant d'un dret d'usar l'aigua d'una séquia segons
la reglamentació establerta.
2) Lo moment d'una activitat que
s'assigna ordenadament als diversos participants.
«Al CAP cal
esperar tanda perquè te
visiten».
3) Conjunt dels budells, fetge, cap
i peus d'un animal de llana. (cast.
despojo).
Tanoc:
Curt d'enteniment. Babau.
Tapet:
Cobertor de taula.
Taranjana:
Teixit de seda que fa l’aranya com a
parany per capturar les seues preses. Totes les aranyes fabriquen seda però no
totes fan taranjana.
Tard:
Temps pròxim a la nit.
*Cap al tard*: cap a l'acabament
del dia, quan s'acosta la fosca de la nit.
*Al tardet*: Passada mitja tarda.
Tarquim:
Fang tou que les aigües estancades
depositen en el fons i que sols ser utilitzat com a adob en agricultura.
Tarròs:
Fonètica de Terròs. Massa compacta de
terra adherida formant un sol cos, però que se disgrega fàcilment en
donar-li cops d’aixada. Gleva.
Tarró:
Torró. «De
postres, un geladet de
tarró».
Tartana:
Despectiu per indicar que un vehicle és
vell o està atrotinat.
«Aquesta
tartana no passa l'ITV».
Tarumba:
Eixelebrat, mancat de reflexió.
Tassó:
Tassa de terrissa o porcellana, més gran
que la tassa ordinària, en anses o sense.
Tat:
*Tat?*: Reducció del mot veritat,
usada per a demanar la conformitat dels atres a allò que s'acaba de
dir. «Tat que si?».
*Fer tat*: Guaitar o dixar veure de
sobte la cara que se tenia amagada, sobretot jugant en xiquets.
«Taaaaaat».
Tatxa:
1) Taca de tinta, de sang, de vi,
etc.
2) Un clau qualsevol.
Tea:
Estella de fusta usada per a encendre foc.
Teia.
Teatro:
Teatre. Lo nostre té nom propi: L’Orfeó.
«A
l’Orfeó se representa La Passió
d’Ulldecona, una de les quatre
històriques de Catalunya, que han estat declarades "Tresor del
Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra". Fins a l’any
2013 la Passió disposava de dos peces teatrals diferents. L’obra en
català, del poeta mallorquí Jaume Vidal i Alcover, escrita en vers
i centrada en la figura d’un Jesús sentimental i filòsof que inclou el
text “Davallament de la Creu”, un manuscrit en català antic datat del
segle XVIII i trobat a l’església del poble. L’obra en castellà,
escrita pel crític teatral Josep Maria Junyent i Quintana, on
desenvolupa l’evolució psicològica dels diferents personatges que
acompanyen el protagonista i els seus desenllaços. L’any
2014, coincidint en la seua 60ª temporada, arriba la unificació del drama de Crist en un sol
text, dos idiomes i una única posada en escena. La peça
dramàtica del segle XVI que marca l´origen de les representacions
populars com antecedent més antic a Ulldecona “Acte del Davallament de
la Creu”, se manté com a pal de paller de l´obra i agafa encara més
protagonisme a la versió d´Ignasi Roda com a Pròleg, en ser
representada en català antic tant a les funcions en català com a les de
castellà».
Tebeo:
(castellanisme).
Publicació que conté historietes. Còmic.
Tello:
Joc que juguen les xiquetes.
«Consisteix
a dibuixar un rectangle a
terra dividint-lo en franges transversals numerades i acabant-lo en una
figura circular. Per jugar tiren una pedra i on cau delimita com faran
després saltant al peu coix lo recorregut. També fan córrer la pedra a
cops de peu per passar d’una casella a l’atra».
Temor:
Torbament de l'ànim davant un perill real
o imaginari. Por. «Los que me
fan temor de veritat són
los polítics unionistes. Pareixen los quatre de l’apocalipsis. Quan los
veig, me cago de temor».
Temoric:
Poruc, que té temor excessiva.
Templat:
Persona afable que cau bé a la gent.
«La
generositat i un sentit de
responsabilitat són algunes de les teues característiques notables.
T'afalaga agradar i ajudar al mateix temps. Tu no t’importes, perquè
fas el que fas per plaer. La teua espontaneïtat i la teua ment jove te
donen un aire juganer capaç de fer que les persones riguen i
simpatitzin en tu. Ets capaç de assumir moltes responsabilitats i, en
estos casos, sempre ho dones tot al màxim».
Terça:
Una terça és una unitat tradicional
catalana per a mesurar la massa.
«Tot i que
al segle XX encara se feia
servir, actualment se considera una unitat obsoleta. Era equivalent a
una lliura catalana, és a dir, 400 grams, i la particularitat que les
terces només s’empraven per a pesar la carn.
Pos així peso 23 terces i la meua dona,
14 terces de carn i 200 lliures de caràcter».
Terreta:
Terra d’escudelles.
«Barreja de
sorra fina i llim (fracció
mineral més fina que la sorra però menys que l’argila) que servix, com
a abrasiu, per escurar los plats i les cassoles. Lo feien servir les
güeles quan no hi havia Fairy».
Tia:
Nom de respecte com anomenen lo gendre i
la nora a la seua respectiva Sogra.
Timó:
Farigola. (cast.
tomillo).
Tina:
Recipient de grans dimensions fet de fusta
a dogues, en la boca més ampla que el sòl. Té l'entrada del raïm per
dalt i la sortida del líquid per baix.
Tindre:
Variant de Tenir, totalment correcta i que
se fa servir habitualment al llenguatge col·loquial.
*Tindre avorrit*: Sentir antipatia
per algú o per alguna cosa. «Lo tinc
avorrit, no el puc ni vore!».
*Tindre la butxaca quieta*: No fer
cap despesa. Estalviar.
*Tindre lo cel guanyat*: Haver
patit molt.
*Tindre desmai*: Tindre molta
gana.
*Tindre pocs gàlits*: Tenir poques
ganes de fer-ho o fer-ho en desídia.
*Tindre mala folla*: Tindre poca
gràcia i una mica massa de malícia. «Mira que
té mala folla! Ho diu per fer
mal».
*Tindre per donar i vendre*: Tenir
molta quantitat d'alguna cosa.
*Tindre poc esperit*: estar mancat
d'energia interior, de coratge davant les dificultats o perills.
*No tindre temps ni de rascar-se*:
Estar molt ocupat.
Tintar:
Tenyir. Donar color.
«Ara me
penso que només se deuen tintar
lo cabell les persones. Abans, quan se moria un familiar proper, la
gent solia tintar-se tota la roba de negre, fins i tot les braguetes».
Tinya:
Larva de l’Arna de la roba. Este cuc
s'alimenta preferentment de teixits d'origen animal, fent forats i
espatllant teles i peces de roba.
Cal guardar la roba sempre ben rentada,
perquè les arnes preferixen roba bruta i suada. Les boletes de
pitxolí són un sistema tradicional eficaç contra les arnes.
*Ser més dolent que la tinya*: Ser
molt dolent.
*Ser més vell que la tinya*: Ser
molt vell.
*Ser més viu que la tinya*: Ser
eixerit, llest.
Tio:
1) Nom de respecte com anomenen lo
gendre i la nora al seu respectiu Sogre.
2) Tractament que, seguit del nom
propi, servix per a designar a persones d'estament humil, encara que no
siguen parents. «Lo tio
Miquel i lo tio Batistet "lo
podrit" eren los amics de ma güelo».
Tió:
*Negre com un tió*: Molt negre.
Tirar:
Prendre o anar en una direcció determinada. «Si tirem
cap a la dreta, hi haurà més
possibilitats de trobar lo camí correcte que si ho fem cap a
l’esquerra».
*Tirar pel dret*: anar directament
a un lloc sense voltar ni seguir el camí normal. Però, en un atre
context, significa obrar sense miraments.
Tísic:
Malat de Tisi (tuberculosis pulmonar).
Però també se diu d’aquell que té molta tos i fa mala cara: «Pareixes
tísic».
Tisoretes:
Insecte ortòpter de cos llarguer, de color
negrós, que té l'abdomen acabat en unes puntes a manera de pinces.
Papaorelles.
Tita:
Un dels noms en què se coneix l'òrgan
sexual masculí, també anomenat Pardal o Titola.
Tites:
Nom per cridar les gallines, sobretot en
haver-li de donar menjar. «Tites,
tites!».
Tito:
Mascle de l'au gal·linàcia Meleagris
gallopavo, de color negre. Lo cap i coll son nus i d’un color roig. A
sobre del bec té una membrana erèctil, anomenada moc. Gall
d’indi.
Titola:
Un dels noms en què se coneix l'òrgan
sexual masculí, també anomenat Pardal i Tita.
Titoleta:
La Titola dels xiquets.
Tocador:
Aquell que toca un instrument de música.
Músic. «La seua patrona és Santa Cecília».
Tocar:
1) Pegar, agredir a cops. «Para
de fer lo ximple ho te tocaré».
2) Posar-se en moviment, anar-se'n.
S'usa principalment en imperatiu: «Toca!».
*Tocant a Vinaròs*: Prop
de. A la vora de.
*Tocant al viatge*: Parlant
de. En relació a.
*Tocant, Tocant*: Mol aprop, quasi
al costat.
Toçar:
Donar cops en lo tòs (com les vaquetes
als bous), que és la part més alta del cap situada entre les dos
banyes. També ho trobareu com Tossar i Atossar. «Les
vaquetes te tossen i prou, però lo
bou te busca en la banya pa fer-te mal de veritat».
Tofenc:
Flonjo. Tou.
Toia:
Persona poc destra, mancada d’habilitat,
sense nervi. «Ets una toia!».
Toll:
Clot al terra ple d'aigua de la pluja o
d'atra procedència. Bassiot.
«Saltava
d'un costat a l'atre per
evitar los tolls del carrer».
Tomaca:
Fruit de la tomaquera. Tomàquet. Lo nom deriva de la paraula nàhuatl "xitomatl",
que vol dir "fruit amb melic". El nàhuatl és una llengua
indígena de Mèxic, que és on se va conrear la tomaquera per primera
vegada.
Tombar:
Fer mitja volta. Girar. Canviar de
direcció.
Tombolló:
Tombarella. Giravolt que se fa en lo cos,
sostenint-se damunt el cap o les mans en terra.
*Caure o Anar de tomballons*: Anar
per terra fent tombs.
Ton:
Adjectiu possessiu masculí usat només
atributivament i anteposat al nom.
«Ton i ta,
com los atres possessius
son, sa i mon, ma, eren usats normalment i freqüentment a la literatura
antiga i a la Renaixença. Actualment s'usen poc, substituïts de manera
preferent pels possessius el meu, la meva, el teu, etc. Podem dir que
han desaparegut completament de quasi tot el Principat, i sols se
conserven seguits de certs noms de parentesc a indrets genuïns i
autèntics, com és lo cas
d’Ulldecona. La forma
plural masculina normal és
tos, però és freqüent utilitzar la forma analògica tons en el
llenguatge dialectal».
Topetar:
Venir a tocar més o menys violentament una
cosa a una atra que se li interposa en lo camí. Topar.
Toquinyador:
Que toquinyeja.
Toquinyar:
Tocar. Grapejar.
Toquilla:
Mocador per a cobrir el cap o l'esquena,
que duen les dones.
Torcar:
Netejar en un drap.
Torcador:
Drap de torcar atuells de cuina.
Torcamans:
Drap per a aixugar-se les mans.
Tord:
Pardal monògam i excel·lent cantaire que
fa tornar boix d’alegria al caçador.
Torejar:
A diferència del que diu lo diccionari
normatiu: «Lluitar amb el toro esquivant les seves escomeses»,
per la majoria dels falduts torejar és senzillament anar a la plaça de
bous, trobar-se als amics, berenar i, de tant en tant, treure el cap pel
carafal.
Torill:
A la plaça de bous, quadra on es tanquen
els bous.
Tortelles
del secret:
Pasta dolça tradicional i típica
d’Ulldecona, feta a base de llet, oli, sucre farina, etc. «Perequillos i Tortelles».
Tossada:
Cop donat en lo tòs (com les vaquetes
als bous), que és la part més alta del cap situada entre les dos
banyes. També ho trobareu com toçar i atossar.
«Les
vaquetes te fan una tossada i
prou, però lo bou te busca en la banya pa fer-te mal de veritat».
Tossar:
Donar cops en lo tòs (com les vaquetes
als bous), que és la part més alta del cap situada entre les dos
banyes. «Les
vaquetes te tossen i prou, però lo
bou te busca en la banya pa fer-te mal de veritat».
Tossino/a:
Porc. Truja.
Tossut:
Obstinat, que no creu o no se dixa
convèncer.
Totxada:
Cop de bastó.
Tou:
*Tou de la cama*: Part carnosa i tova
de la cama, per sota
de la part posterior del genoll. Panxell.
Traçut:
Que té traça.
Tràfec:
Que hi ha molt d’enrenou, be per:
1) Mudar coses d'un lloc a un altre.
2) Anar persones o vehicles d'un
lloc a un altre.
*Semblar Maria Tràfecs*: Ser una
persona molt activa o molt moguda.
Trafegot:
Persona que trafegueja malament i massa
depressa. Que sempre va atabalat.
Tramoia:
1) Ficció o embolic tramat de
manera enganyosa.
2) Persona embolicaire o lianta.
Tramús:
Llavor comestible del Llobí que compràvem
al carro de la Filets quan anàvem al cine.
Trapasser:
Que fa dolenteries pròpies d'infants i que
fan més gràcia que perjudici. Entremaliat.
Traste:
1) Cosa inútil o que fa nosa.
2) Persona inútil o que fa nosa. «Com un zero a l’esquerra».
Tratge:
(castellanisme).
Vestit d’home per batejos, casaments i
enterros. Trajo.
*Tratge de bany*: vestit de bany,
banyador.
Trau:
1) Forat llarguer practicat a una
tela per a fer-hi passar lo botó.
2) Incisió profunda feta al cos
d'una persona per ferida o per cop violent.
Traure:
Treure.
Treballat:
Terra treballada, per oposició a malesa. «Lo
treballat se paga a 50 duros lo
jornal, la malesa a vuit».
Tremolí:
Calfred, esgarrifança.
Trencallós:
Trencadís.
Trencar:
Canviar de direcció. «Arribant al
molí, trenqueu a la dreta i sortireu al camí».
Trencat:
Herniat.
*Estar trencat de color*: Que no ha
pres gens lo sol o be que se troba malament de salut.
Trinquet:
Recinte de joc per jugar a la pilota
valenciana o la pilota basca.
Tripó:
Testicle del tossino.
Tristesa:
Malaltia dels tarongers.
Trobar:
*Tu que trobes?*: Pregunta retòrica
sense esperar que l’altre s’implique a la resposta.
Trola:
Barbarisme que no hauríem d’utilitzar. A la nostra llengua hi ha boniques
paraules per dir lo mateix: Embusteria. Mentira. Bola.
Trolero:
Barbarisme que no hauríem d’utilitzar. A la nostra llengua hi ha boniques
paraules per dir lo mateix: Embustero. Mentirós. Bolero.
Trompicons:
*Anar de trompicons*: Anar de
costat. Anar de reconco.
Tronada:
Tempestat de pluja i trons.
Tropicó:
Batut del cor.
Tros:
Porció de terreny de conreu que algú
posseeix. «Me'n vaig al tros».
«Ma mare ha anat al
tros a portar lo dinar a mon pare».
Trossinyo:
Trosset.
Trull:
Safareig tapat on se diposita el most i el
raïm trepitjat perquè hi fermenti.
Trumfo:
Cadascuna de les cartes del pal que domina
el joc. «En les coranta i l'as, mai
perdràs»
Túmid:
Inflat.
Tunda:
Sèrie de cops donats per fer mal a algú.
Pallissa.
Tupí:
Un tupí és una olla menuda de terrissa i
d’una sola ansa. Els tupins tenen la particularitat que reben la calor
per la panxa en lloc de per la base com les olles. Els tupins són
ventruts i tenen el coll i la base estrets. S'identifiquen tupins
d'onze mesures diferents.
«Hi ha una
teoria on se diu que,
antigament, la gent vivia per treballar i sols xalaven a les Festes
Majors. Los fruits d’aquestes xaleres naixien al cap de nou mesos i així se
forjava el caràcter d’un poble d’acord als signes del zodíac, o tots
eren Cranc o Balança o Sagitari, etc. Sempre hi podia haver alguna
excepció totalment justificada, com per exemple la del faldut nascut lo
10 de maig on no lligava la seua concepció en cap de les nostres festes
majors, però resulta que la germana de sa mare vivia a La Galera i sons
pares havien anat a les Festes Majors de Sant Llorenç, lo 10 d’agost,
dia matemàtic de la seua xalera. Feta aquesta reflexió, podreu
analitzar les dates dels vostres avantpassats i voreu com,
majoritàriament, la regla es compleix. Jo vaig nàixer lo 18 de juliol,
per tant, fet lo 18 d’octubre. Tinc un pedigrí faldut 100%, per
haver nascut a ca mons güelos, al centre del poble, i per haver estat
fet a la xalera de Festes Majors de Sant Lluc. Podeu vore lo
contents que anaven mons pares aquell 18 d’octubre de 1955, no se si
abans o després d’haver-me fet».
