Què he après avui?

Proverbi xinès o proverbi japonès?: Quan deixes d'aprendre, comences a envellir.

Cal aprendre quelcom nou cada dia, sigui el que sigui i vingui d'on vingui. Si pel cos és bo caminar, aprendre deu ser l'hòstia pel cervell.

Comparteixo les tres coses que he après avui:

1) Expressar NO és comunicar. Algunes vegades el "si ja t'ho vaig dir" mereix la resposta "pos no té vaig entendre". Qui expressa només pensa amb ell mateix, qui comunica pensa amb l'altre. 

2) No discutir mai amb un imbècil. Hi ha infinitat de coses millors a fer. "No hase farta desir nada mas".

3) "Quien tiene tienda, tiene que tenel sonlisa". Un somriure és el millor antídot pel mal humor, alleuja l'estrès i crea sentiments de felicitat.

Avore que aprenc demà.

PEPSI: L'estupidesa no es considera deficiència

L'actual propaganda de la marca PEPSI ens diu, amb castellà imperial, que "Ahora es el momento. Cuéntanos cómo lo vives". Pos sincerament els diria que: "L'estupidesa no es considera deficiència".

L'aparcament per minusvàlids hi és per fer la vida més fàcil als qui patixen una disminució i s'han de moure en vehicle privat.

Aquestes places no estan per fotre als que no patixen cap dificultat física, sinó que hi són per facilitar la ja de per si complicada vida de les persones amb discapacitat, algunes de les quals per desgràcia no poden caminar llargues distancies. Caldria posar-se per un moment en el seu lloc.

Parar o estacionar de forma indeguda en una plaça d'aparcament reservada per a persones amb discapacitat és una infracció molt insolidària i més quan tens la barra d'ocupar les dos úniques places que hi ha. Vist a Calella (Maresme), la nit del dissabte a diumenge 28 d'agost de 2016 i no, no estava repartint genere.

Voldria, voldria, voldria

Aquesta poesia la vaig sentir quan era xiquet i avui, poquet a poquet, l'he tornat a recordar. Sembla mentida lo que fa l'edat, pos no me'n recordo que vaig sopar ahir però he recordat això de fa més de quaranta anys.

 
Voldria ser la nit fosca,
i el dia quan es fa clar.
Voldria ser les estrelles,
que el teu rostre fan brillar.

Voldria ser la lluna plena,
que els teus ulls han contemplat
i voldria ser el tros de terra
que els teus peus han trepitjat.

Voldria ser la finestra,
voldria ser el teu carrer.
Voldria, voldria, voldria
voldria tot això ser.

Voldria ser la fortuna,
per poder-te-la oferir
i voldria ser la mort
per no deixar-te morir.

Les meues "afotos" son populars

L'equip de Google Maps m'ha felicitat (d'aquí a Jolibut) perquè, segons pareix, les meues fotografies han tingut una gran acollida i per això me fan Local Guides, que vindria a ser com un batxiller però en estranger. 

Me diuen que han ajudat (?) més de 30.000 vegades als atres usuaris, tot i que també pot ser que o bé hi ha molt de xafarder (tafaner en pixapi) pel mon o bé mos vigilen los antitaurins (doctes sabuts).

Son fotografies d'Ulldecona i, no és que siguin rares o artístiques, son tres fotos esfèriques i una... pos del minjador.

Aquí teniu los números a data d'avui:

La Plaça Major 16.574 visualitzacions	L'Església de Sant Lluc 1.005 visualitzacions
Restaurant P-38 4.812 visualitzacions	Lo claustre de l'Ajuntament 7.702 visualitzacions

15 d'abril

Ahir va estar 15 d'abril i paga la pena recordar dos efemèrides prou significatives:

L'any 1452 naixia  Leonardo da Vinci, un home que se va fer molt famós desprès de pintar dos quadres, el d'un home despullat que li dien "Vitrubi" i el d'una mona vestida que li dien "Gioconda". Diuen que va estar el primer en fer-ho, pos abans ningú ho havia pensat.

Uns anyets desprès, l'any 1938 naixia Claudia Cardinale, una italiana nascuda a Tunis que parlava francès. Pel que diuen, aquesta dona tenia el do de fer perdre el senderi als homes i fer emprenyar a les respectives dones, però se del cert que no era Ministra d'Hisenda.

Donada la informació quantitativa, vaig per la qualitativa i vos presento la meua renovada web, tant maca com la Cardinale i tant pictòrica com los quadres del Leo. 

La imatge de dalt correspon a la nova web (2016) i la imatge de sota correspon a la web vella (1996). 20 anys les separen, però sembla que fora ahir. 

No cal pastilletes blaues

Los cacaus i l’arròs integral porten niacina, o vitamina B3, que és un poderós vasodilatador i ajuda als sinyors de més de 50 anys a tractar les disfuncions amatòries pròpies de la seua edat.

Aquesta vitamina augmenta lo diàmetro dels capil·lars, de manera que també augmenta lo flux de sang. Estimula la circulació, baixa lo colesterol, i és important per a la bona salut del sistema nerviós, incloent lo cervell. La niacina és també crucial per a la producció d'hormones, incloent l'estrogen, la progesterona i la testosterona.

Si per sopar vos foteu un plateret d’arròs integral amb verduretes i després uns cacauets amb mistela, podeu estar segurs que portareu la dona a la gloria fent-la xalar a totes les hores canòniques majors, o principals: Matines, Laudes, Vespres i Completes, sense haver d’anar a missa.

"Si vols fotre uns bons claus,

no cal pastilletes blaues,

per sopar minja cacaus

i arromanga les sinaues".  

La llengua és expressió

El caràcter dels pobles
queda reflectit en la manera
d’expressar verbalment l’amor cap a algú.

El castellà amb l'expressió "te quiero" es mostra un xic possessiu.


L’italià dona a entendre que no vol compromís i fa servir la frase "ti voglio bene", que significa et vull bé.


... i els catalans? 

Pos natros emprem el verb "estimar", que vol dir valorar.

La llengua és l’expressió

d’un comportament col·lectiu.

Canviant de llengua canviem també de punt de vista.