Adequar-se a l'audiència?

En el món tecnològic, no emetre cap missatge quasi significa no existir. Però la celeritat i senzillesa que reporta el seu ús, s'ha traspassat a la forma d'escriure, degradant-la fins a nivells mínims de qualitat. Amb això no em refereixo al fet d’abreujar els caràcters, sinó als errors ortogràfics.

Potser algú ens dirà que adequar-se a l’audiència comporta utilitzar “el llenguatge SMS”, però l'adequació pot influir a l'hora d'emprar segons quins termes del lèxic, però mai en l'ortografia.

L'augment de les faltes d'ortografia està molt relacionat a les xarxes socials, però el problema s’agreuja quan es generalitza a qualsevol text escrit, essent habitual trobar textos on la preposició “per” ha quedat totalment substituïda per la lletra "x".

Altrament, els éssers humans tenim una habilitat que ens diferència de la resta d’animals. Tenim l’habilitat del llenguatge i l’aversió a la lectura dificulta el coneixement de noves paraules. Si el nostre vocabulari només té dues paraules, ho tindrem més difícil per comunicar-nos que si en tinguéssim vint-i-quatre.

Tret d'un fòrum de Yahoo, en resposta a la pregunta que vol dir l'expressió "tio" o "tia": "es 1 expresion mui usada ablando entre colegis aciendo referencia a un chico o chica. aunque yo la uso tambn al terminar frases".
 

La manca d'educació no és patrimoni de ningú, ni es pot justificar per res del món que no sigui la mandra, desídia o gust per rebolcar-se en la ignorància.

Es poden aconseguir majors èxits quan se sap que dir i com dir-ho i no quan balbotegem procurant trobar paraules que expressin les nostres idees.

Comunicació o incomunicació?

Diuen que Internet és un mitjà de comunicació de masses, però crec sincerament que, ara com ara, s'ha convertit en una plataforma de comunicació de persones, on el verb “Compartir” està guanyant terreny per sobre de la resta.

La comunicació instantània passa a ser part habitual del nostre dia a dia i els continguts dels missatges són una indescriptible mescla de notícies (certes i no), informacions (correctes i no), opinions (adients i no), dades (contrastables i no), etc. que ens du cada cop més a la recerca de la veritat.

Quantes vegades heu rebut notícies que després no han estat veritat?. Quants cops heu vist fotografies que no corresponen ni al lloc ni al temps indicat?. Si no teníem prou en preveure la subjectivitat de les persones, ara ens cal a més a més evitar la falsedat, la tergiversació i la propaganda (que ens tenen acostumats els unionistes del bloc 155, pos aquest facinerosos saben perfectament que la mentida enfronta i crea divisions artificials).      

Així i tot, aquesta fal·lera en compartir informació no significa necessàriament que ens estiguem comunicant, senzillament el que duem a terme només és posada en comú d'una informació i el resultat aconseguit és comunicar més, però comunicar-nos menys.

Mai ningú ens ha ensenyat a escoltar

Les quatre formes bàsiques de comunicar-se són llegir, escriure, parlar i escoltar. Aptituds per la comunicació a la qual dedicarem la major part de la nostra vida però, mentre que algú ens ha ensenyat a llegir, escriure i parlar, mai ningú ens ha ensenyat a escoltar. Una petita però molt important deficiència. 

Si volem interactuar efectivament amb una altra persona (cònjuge, fills, amics, veïns, etc.), lo primer que necessitem és entendre’l i, dissortadament, no escoltem amb la intenció d’entendre, sinó que només ho fem per contestar.

Paga la pena que, abans de contestar una pregunta o fer un comentari, provem d’entendre a l’altra persona. Cal revisar lo que ha provat de dir-nos i, fins que no estiguem completament segurs de lo que ha volgut dir, no hauríem de contestar. La clau de tot està a comprendre. Si comencem per jutjar, mai podrem comprendre.

Hi ha un proverbi sioux que diu: “Abans de jutjar a una persona, camina tres llunes amb els seus mocassins”.  

No hi ha carbó per tants malfactors...

Si et portes malament, los Reis d'Orient et porten carbó...!!! 

El meu avi no va anar a Cuba, però col·leccionava i enquadernava la revista MUNDO GRAFICO, molt popular a les dues primeres dècades del segle passat. Al número 220 de data 12 de gener de 1916 s'esmenta a les darreres fulles la conclusió del Congrés Internacional Geològic de 1913: "...hay existencias de carbón en el mundo para cerca de seis mil años...".

L'any 2016, noranta anys després, l'Administració d'Informació d'Energia dels Estats Units (EIA) va establir que les reserves durarien només 132 anys.

Ara no voldria fer de Van Gaal ("siempre negativo, nunca positivo"), però jo quasi diria que lo món que coneixem se'n va a la merda.

Encara hi ha molts saltant de branca a branca

Mentre els "niños cantores de la Loteria" feien la seua faena, hom a casa no parava de preguntar-se:

1) Com pot ser que, després de 100.000 anys d'homo sapiens, encara hi hagi tants saltant de branca a branca?. 

"Me muevo en el arbol no puedo parar

con este ritmo loco no paro de saltar".

2) Com pot ser que, l'estafa del "tocomocho", escampar merda i esperar, segueixi sent l'únic argument dels molt amargats trilers mandarina.

3) Com pot ser que, la cançó "Amagar la boleta" hagi estat la més punxada a la discoteca Envelops&155.

4) Com pot ser que, amb tants avanços tecnològics, encara no sapiguem qui és lo tal M punto R i quatre lletres més, que apareix als papers del "Puto amo". 

Confiem que la "Humans Scientĭfĭcus Association" ens pugui donar resposta ben aviat a aquestes preguntes.

Sembra melons i colliràs melons,

sembra faves i colliràs faves.

Pensions SI (doble garantia)

Un altre "espavilat" sense arguments que, com que no els té, utilitza la por per insultar la intel·ligència dels catalans i de les catalanes.

A part que en una Catalunya independent les cotitzacions i els impostos garantirien millor les pensions dels jubilats, crec que fóra bo destapar lo que aquest "espavilat" amaga quant a la responsabilitat que té el Govern d'Espanya a seguir-les pagant:

La primera del MINISTERIO DE EMPLEO Y SEGURIDAD SOCIAL: Una persona que és beneficiària d'una pensió de jubilació té dret a percebre-la amb independència del lloc en què es trobi.

La segona del REGLAMENT (CE) Nº 883/2004 DEL PARLAMENT EUROPEU sobre la coordinació dels sistemes de seguretat social: Les prestacions de jubilació degudes en virtut de la legislació d'un o de diversos Estats membres de la UE no poden patir cap reducció, modificació, suspensió, supressió o confiscació pel fet que el beneficiari o els membres de la seva família resideixin en un Estat diferent d'aquell en què es troba la institució deutora. 

Pos ja ho sabeu. Quan els "espavilats" us diguin que els pensionistes catalans perdran el dret a la pensió en una República Catalana Independent, només cal dir tres paraules MEN - TI - DA

 

Catalans, espanyols d'origen i europeus

Un clatellot és el que es mereix lo guapet de C's per insultar la intel·ligència de les catalanes i dels catalans (lo mateix clatellot que va rebre lo Mariano en una entrevista a la televisió). No es pot ser més hipòcrita ni més mentider. Ja n'hi ha prou de tanta dolenteria, manipulació i insults a la veritat.

L'article 11 de la Constitució Espanyola ho diu clar: "Ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad", és a dir que si ara ets espanyol ho seràs després d'haver votat SI a la independència de Catalunya i, pel fet de continuar sent espanyol, seguiràs gaudint de la ciutadania europea.

Prou de mentides, prou de manipulació. Voteu SI a la independència, pos llevat que vulgueu renunciar a la nacionalitat espanyola, en un Estat Independent Català, serem catalans, espanyols d'origen i europeus.