dimecres, 4 de maig de 2016

Voldria, voldria, voldria

Aquesta poesia la vaig sentir quan era xiquet i avui, poquet a poquet, l'he tornat a recordar. Sembla mentida lo que fa l'edat, pos no me'n recordo que vaig sopar ahir però he recordat això de fa més de quaranta anys.

 
Voldria ser la nit fosca,
i el dia quan es fa clar.
Voldria ser les estrelles,
que el teu rostre fan brillar.

Voldria ser la lluna plena,
que els teus ulls han contemplat
i voldria ser el tros de terra
que els teus peus han trepitjat.

Voldria ser la finestra,
voldria ser el teu carrer.
Voldria, voldria, voldria
voldria tot això ser.

Voldria ser la fortuna,
per poder-te-la oferir
i voldria ser la mort
per no deixar-te morir.

dimarts, 3 de maig de 2016

Les meues "afotos" son populars


L'equip de Google Maps m'ha felicitat (d'aquí a Jolibut) perquè, segons pareix, les meues fotografies han tingut una gran acollida i per això me fan Local Guides, que vindria a ser com un batxiller però en estranger. 

Me diuen que han ajudat (?) més de 30.000 vegades als atres usuaris, tot i que també pot ser que o bé hi ha molt de xafarder (tafaner en pixapi) pel mon o bé mos vigilen los antitaurins (doctes sabuts).

Son fotografies d'Ulldecona i, no és que siguin rares o artístiques, son tres fotos esfèriques i una... pos del minjador.

Aquí teniu los números a data d'avui:


La Plaça Major
16.574 visualitzacions
L'Església de Sant Lluc
1.005 visualitzacions
Restaurant P-38
4.812 visualitzacions
Lo claustre de l'Ajuntament
7.702 visualitzacions


dissabte, 16 d’abril de 2016

15 d'abril

Ahir va estar 15 d'abril i paga la pena recordar dos efemèrides prou significatives:

L'any 1452 naixia  Leonardo da Vinci, un home que se va fer molt famós desprès de pintar dos quadres, el d'un home despullat que li dien "Vitrubi" i el d'una mona vestida que li dien "Gioconda". Diuen que va estar el primer en fer-ho, pos abans ningú ho havia pensat.

Uns anyets desprès, l'any 1938 naixia Claudia Cardinale, una italiana nascuda a Tunis que parlava francès. Pel que diuen, aquesta dona tenia el do de fer perdre el senderi als homes i fer emprenyar a les respectives dones, però se del cert que no era Ministra d'Hisenda.

Donada la informació quantitativa, vaig per la qualitativa i vos presento la meua renovada web, tant maca com la Cardinale i tant pictòrica com los quadres del Leo. 


Brusca d'Ulldecona

La imatge de dalt correspon a la nova web (2016) i la imatge de sota correspon a la web vella (1996). 20 anys les separen, però sembla que fora ahir. 



dissabte, 19 de març de 2016

No cal pastilletes blaues

Los cacaus i l’arròs integral porten niacina, o vitamina B3, que és un poderós vasodilatador i ajuda als sinyors de més de 50 anys a tractar les disfuncions amatòries pròpies de la seua edat.

Aquesta vitamina augmenta lo diàmetro dels capil·lars, de manera que també augmenta lo flux de sang. Estimula la circulació, baixa lo colesterol, i és important per a la bona salut del sistema nerviós, incloent lo cervell. La niacina és també crucial per a la producció d'hormones, incloent l'estrogen, la progesterona i la testosterona.

Si per sopar vos foteu un plateret d’arròs integral amb verduretes i després uns cacauets amb mistela, podeu estar segurs que portareu la dona a la gloria fent-la xalar a totes les hores canòniques majors, o principals: Matines, Laudes, Vespres i Completes, sense haver d’anar a missa.

"Si vols fotre uns bons claus,
no cal pastilletes blaues,
per sopar minja cacaus
i arromanga les sinaues".  

dilluns, 14 de març de 2016

La llengua és expressió

El caràcter dels pobles
queda reflectit en la manera
d’expressar verbalment l’amor cap a algú.


El castellà amb l'expressió "te quiero" es mostra un xic possessiu.


L’italià dona a entendre que no vol compromís i fa servir la frase "ti voglio bene", que significa et vull bé.


... i els catalans? 

Pos natros emprem el verb "estimar", que vol dir valorar.


La llengua és l’expressió
d’un comportament col·lectiu.

Canviant de llengua canviem també de punt de vista.

dissabte, 5 de desembre de 2015

Lògic o il·lògic? That is the question.

Quan quelcom respon a la raó o al sentit comú diem que és lògic i, quan no ho fa, diem que és il·lògic, llavors com definirem la numeració de les vies a les estacions de RENFE, lògiques o il·lògiques?.

Dos exemples:

1) Disposició a l'estil Harry Potter.

A Calella la numeració és lògica, però a mitges, perquè la primera via que trobem al sortir de l'estació és la número 1 i desprès segueix la número 2, acabant amb la número 4. La via número 3 és la via fantasma, com l'andana secreta de l'Estació de King's Cross a les pinikules d'en Harry Potter. 


2) Disposició embolicar la troca.

A Mataró la disposició de les vies té, al meu entendre, una lògica embarbussada. Ho explico:

Sortint de l'estació, a la dreta hi ha una via morta que podria ser perfectament la via 0 i així seguir amb la 1, la 2 i la 3, però els tècnics de RENFE van decidir que aquella fora la via 4, per seguir amb la 2 i després amb la 1 i la 3, aconseguint embolicar de valent als usuaris.


És evident que "una flor no fa maig ni dos primavera", però crec que és un bon començament per la recerca de la il·lògica a la RENFE.

(continuarà)

dimarts, 1 de setembre de 2015

La Parla d'Ulldecona a la Revista de la "Soci"

Pos pel que puc vore, a la Revista de l'Associació del Personal de "la Caixa" de Setembre 2015 n'han fet cinc cèntims del meu llibre.

Us puc afirmar que em sento orgullós d'haver sortit a la "premsa" pel fet d'haver fet quelcom amb estimació.

Aprofito per dir-vos que, quan vaig a Ulldecona, procuro cercar amics als qui pugui obsequiar el llibre. Tot i així no sempre els trobo o potser que quan ho faig, llavors no porto el llibre a sobre. Paciència... i que ningú és cregui menyspreat, no és la meua intenció de cap de les maneres.