15 d'abril

Ahir va estar 15 d'abril i paga la pena recordar dos efemèrides prou significatives:

L'any 1452 naixia  Leonardo da Vinci, un home que se va fer molt famós desprès de pintar dos quadres, el d'un home despullat que li dien "Vitrubi" i el d'una mona vestida que li dien "Gioconda". Diuen que va estar el primer en fer-ho, pos abans ningú ho havia pensat.

Uns anyets desprès, l'any 1938 naixia Claudia Cardinale, una italiana nascuda a Tunis que parlava francès. Pel que diuen, aquesta dona tenia el do de fer perdre el senderi als homes i fer emprenyar a les respectives dones, però se del cert que no era Ministra d'Hisenda.

Donada la informació quantitativa, vaig per la qualitativa i vos presento la meua renovada web, tant maca com la Cardinale i tant pictòrica com los quadres del Leo. 

La imatge de dalt correspon a la nova web (2016) i la imatge de sota correspon a la web vella (1996). 20 anys les separen, però sembla que fora ahir. 

No cal pastilletes blaues

Los cacaus i l’arròs integral porten niacina, o vitamina B3, que és un poderós vasodilatador i ajuda als sinyors de més de 50 anys a tractar les disfuncions amatòries pròpies de la seua edat.

Aquesta vitamina augmenta lo diàmetro dels capil·lars, de manera que també augmenta lo flux de sang. Estimula la circulació, baixa lo colesterol, i és important per a la bona salut del sistema nerviós, incloent lo cervell. La niacina és també crucial per a la producció d'hormones, incloent l'estrogen, la progesterona i la testosterona.

Si per sopar vos foteu un plateret d’arròs integral amb verduretes i després uns cacauets amb mistela, podeu estar segurs que portareu la dona a la gloria fent-la xalar a totes les hores canòniques majors, o principals: Matines, Laudes, Vespres i Completes, sense haver d’anar a missa.

"Si vols fotre uns bons claus,

no cal pastilletes blaues,

per sopar minja cacaus

i arromanga les sinaues".  

La llengua és expressió

El caràcter dels pobles
queda reflectit en la manera
d’expressar verbalment l’amor cap a algú.

El castellà amb l'expressió "te quiero" es mostra un xic possessiu.


L’italià dona a entendre que no vol compromís i fa servir la frase "ti voglio bene", que significa et vull bé.


... i els catalans? 

Pos natros emprem el verb "estimar", que vol dir valorar.

La llengua és l’expressió

d’un comportament col·lectiu.

Canviant de llengua canviem també de punt de vista.

Lògic o il·lògic? That is the question.

Quan quelcom respon a la raó o al sentit comú diem que és lògic i, quan no ho fa, diem que és il·lògic, llavors com definirem la numeració de les vies a les estacions de RENFE, lògiques o il·lògiques?.

Dos exemples:

1) Disposició a l'estil Harry Potter.

A Calella la numeració és lògica, però a mitges, perquè la primera via que trobem al sortir de l'estació és la número 1 i desprès segueix la número 2, acabant amb la número 4. La via número 3 és la via fantasma, com l'andana secreta 9¾ de l'Estació de King's Cross a les pinikules d'en Harry Potter. 

2) Disposició embolicar la troca.

A Mataró la disposició de les vies té, al meu entendre, una lògica embarbussada. Ho explico:

Sortint de l'estació, a la dreta hi ha una via morta que podria ser perfectament la via 0 i així seguir amb la 1, la 2 i la 3, però els tècnics de RENFE van decidir que aquella fora la via 4, per seguir amb la 2 i després amb la 1 i la 3, aconseguint embolicar de valent als usuaris.

És evident que "una flor no fa maig ni dos primavera", però crec que és un bon començament per la recerca de la il·lògica a la RENFE.

(continuarà)

La Parla d'Ulldecona a la Revista de la "Soci"

Pos pel que puc vore, a la Revista de l'Associació del Personal de "la Caixa" de Setembre 2015 n'han fet cinc cèntims del meu llibre.

Us puc afirmar que em sento orgullós d'haver sortit a la "premsa" pel fet d'haver fet quelcom amb estimació.

Aprofito per dir-vos que, quan vaig a Ulldecona, procuro cercar amics als qui pugui obsequiar el llibre. Tot i així no sempre els trobo o potser que quan ho faig, llavors no porto el llibre a sobre. Paciència... i que ningú és cregui menyspreat, no és la meua intenció de cap de les maneres.

    http://www.lulu.com/spotlight/perebrusca

Expressions i la parla a Ulldecona

 

Comprar lo llibre físic a l'editorial

Descarregar-lo en format PDF

L'Esplai d'Ulldecona infectat pel virus "constitucional"

Lo virus "constitucional" també ha arribat a l'Esplai d'Ulldecona i el NO-NO ha sortit de les boques dels seus actuals gestors.

Els meus pares han estat afiliats com associats a l'ESPLAI d'ULLDECONA de l’OBRA SOCIAL DE “la Caixa”, des de fa una pila d'anys (ara no sabria dir-te si des de la seua fundació o quasi). Han pagat regularment la quota d'associat i totes les aportacions per activitats "extres". Uns associats que han utilitzat molt poc les instal·lacions, pos sols anaven un o dos cops a l'any, però sempre han volgut col·laborar pagant la quota perquè estaven il•lusionats de formar part d'una associació del poble on hi tenen amics i companys (cada cop menys).

Aquest any 2014, tot i coincidint amb el 90 aniversari del meu pare, la nova junta de l'ESPLAI d'Ulldecona els comuniquen que NO PODEN SER ASSOCIATS perquè no tenen el domicili fiscal a la localitat d'ULLDECONA, segons sembla ho diu a la "Constitució" (els estatuts de l'associació), i aquesta "Constitució" és inalterable i estricta. No admet raonament lògic possible, és NO i NO.

Veritablement els meus pares tenen la residencia fiscal a Tortosa, però el meu pare viu a Ulldecona de divendres a dilluns, a la casa familiar al carrer Sant Antoni. No té l'adreça fiscal però viu i pensa com a faldut que és, també paga la contribució a Ulldecona per la casa del poble i pels dos nínxols que té al cementeri.

Entre allò que és "legal" i allò que és lògic, social o de sentit comú, em sorgeixen uns dubtes que no acabo d'entendre:

1) Com és que fins ara no havien tingut cap problema, puix la situació de domicili no ha canviat en els últims 25 anys. Si abans podien ser associats perquè ara no ho poden ser?

2) Perquè han fet aquest rebuig coincidint amb el seu 90 aniversari? Quants anys més consideren que pot arribar a "molestar-los" pel fet de tenir-lo con associat? Quina nosa els fa? Quina ment recargolada i enverinada ha propiciat l'expulsió?

3) Tant sagrada és "la Constitució" de l'Esplai d'Ulldecona que no permet fer una excepció a un avi de 90 anys que ha estat associat fins ara? Que potser ara haurà de "vagar per l'espai sideral pel segles del segles"? Lo "Rajoy de torn" no tenia cap altra sortida? 

Vaig tenir la sort de formar part, com empleat de "la Caixa", dels inicis dels Esplais a Catalunya, participant activament amb el seu esperit fundacional: "Un homenatge de 365 dies", contraposat als antics Homenatges a la Vellesa que sols eren d'un dia i no entenc de cap de les maneres la prepotència de la nova junta de l’associació rebutjant un associat que ho ha estat des de fa anys i  argumentant-ho amb un article de la seua "Constitució". Llavors perquè està la Junta? quina funció té la Junta si hi ha una "Constitució" hermètica que no deixa lloc a interpretacions, revisions i adaptacions. Pos a mi que em perdonin, però aquesta Junta i el que he fet aquest matí al vàter son lo mateix: una merda.